"Aire lliure" recorre Mallorca i sa Dragonera

Tomeu Penya: "Tant m'agrada estar sol en un escenari com gaudint amb la gent"

Judit Mascó revisita els inicis de Tomeu Penya en el seu poble natal, Vilafranca de Bonany, on el cantautor té dedicada una plaça

TEMA:
Cultura

El cinquè capítol d'"Aire lliure" recorre Mallorca i sa Dragonera. Judit Mascó ressegueix la geografia illenca practicant esports com el psicobloc, escalada sobre el mar que sol acabar amb un bany. També aprèn a córrer de nit per la serra de Tramuntana gràcies a Tòfol Castanyer, campió del món de curses de muntanya. Un viatge on no podia faltar una conversa amb el cantautor Tomeu Penya, que posa la cirereta musical al final de l'episodi amb la també cantautora Maria Jaume.

Tomeu Penya: "En el fons soc un verbenero"

J.M.: Pot ser que aquí fessis el teu primer concert?

T.M: Sí. Tenia 15 anys i tocava rock'n'roll, italià... una mica de tot.

J.M.: Per què aquesta passió tan profunda cap a Amèrica?

T.M: Jo vaig començar a adonar-me que m'agradava la música country per les pel·lícules de l'oest. Les bandes sonores, que em tiraven molt. I a poc a poc em vaig descobrir que la meva veu tenia alguna cosa d'això i vaig començar a escriure cançons, sobre el camp, sobre el meu poble. I vaig anar evolucionant cap a la música country americana però parlant de coses d'aquí, de la meva illa.

J.M.: Tu ets fill de pagesos. A casa teva devien al·lucinar amb el fet que el nen comences a cantar música country.

T.M: No van arribar mai a escoltar-me cantar música country. Al principi componia cançons sobre el mateix poble. Lletres que escrivia sobre les possessions, que a Catalunya li dieu masies. Vaig començar a escriure cosetes d'aquestes i fer remoure una mica, no vull dir les consciències, però una cosa semblant. La meva mare no ho va sentir mai, mon pare només un any, després va morir. I es pot dir que he anat evolucionant.

Tomeu Penya: "Vaig anar evolucionant cap a la música country americana però parlant de coses d'aquí"

J.M.: 55 anys dalt dels escenaris, ets verbenero?

T.M: Molt en el fons, però ho soc. Tant m'agrada estar en un teatre ple, sol amb una guitarra amb la gent escoltant com em trec tot el que tinc mig amagat, com estar en una revetlla on la gent gaudeix i balla i jo amb ells.

J.M.: No oblidarem mai la que crec que va ser la teva primera aparició a TV3, quan vas cantar "Catalans i mallorquins".

T.M: No. "Mallorquins i catalans". La cançó és així. Havia quedat compromès amb La Trinca, que feien un programa que es deia "No passa res" i hi vaig anar. Però havia promès no anar a Catalunya. I vaig cantar en directe "Mallorquins i catalans" i l'endemà tothom parlava d'aquell mallorquí amb un capell desmanegat.

J.M.: Hem passat per una pandèmia mundial, com ho has viscut tu?

T.M: Fa lleig dir-ho, però a mi m'ha anat bé. Tant musicalment, per compondre cançons, com per descobrir coses que jo no sabia que podia fer. Per exemple, posar veu al protagonista d'una sèrie de televisió. I he gaudit, perquè actuo. El director em fa actuar.

J.M.: I respecte a Mallorca, com creus que la Covid ha afectat i seguirà afectant el turisme?

T.M: S'està recuperant més aviat del que em pensava. Aquest any tot canviarà una mica i ja més endavant tornarem a la normalitat de sempre.

Tomeu Penya: "Fa lleig dir-ho, però a mi m'ha anat bé la pandèmia"
ARXIVAT A:
Cultura

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut