Miquel Calçada visita el país que, desgraciadament, ha fet de l'exèrcit una de les principals atraccions turístiques. Un exèrcit que no només ofereix entreteniment als turistes: també els interessats per la història trobaran a Xile rastres del seu passat, com el cop d'estat de l'11 de setembre de 1973. Diferents personatges amb arrels catalanes van ser testimonis d'aquells fets i ens explicaran la seva experiència, 30 anys més tard.
A Suècia, Miquel Calçada coneix un regidor català de l'ajuntament d'Estocolm, que li ensenya la sala on cada any es lliuren els premis Nobel. Els telespectadors podran conèixer, també, un empresari rialler i bromista, que mostra patinant la seva empresa, que s'ha convertit en líder en el negoci de les traduccions. Suècia és el país que més ha avançat en l'estat del benestar, un benestar sense cap taca fins l'any 86, quan el cap de govern, Olof Palme, va ser assassinat.
A l'Argentina, l'equip troba una nació que cada dia surt al carrer per expressar els seus sentiments amb estris de cuina. Las Madres de la Plaza de Mayo van ser les primeres a plantar cara als polítics i militars, còmplices o culpables de l'assassinat d'una generació sencera que ara els hauria de rellevar. I malgrat que ja fa anys que l'Argentina ha deixat de ser una de les nacions més riques del món, encara es trobaran a la Pampa mostres de la seva generositat.
En el viatge que fa Miquel Calçada, Mikimoto, a Cuba descobrirà, sota el sol del Carib, la Moreneta. Cada matí, aquesta cubana de vuitanta-cinc anys, anomenada Mercè Canals, es lleva a les set per fer gimnàstica, i no és l'única. També es podrà veure com l'Havana no és el Passeig de Gràcia, però tampoc és tan diferent, perquè, mentre que els espanyols hi construïen casernes, els catalans hi aixecaven edificis modernistes.
En el viatge als Estats Units, tastarem la cuina nord-americana, coneguda pel menjar escombraria, i, en aquest cas, feta amb insectes. A Nova York hi ha un pastisser que elabora els tradicionals carquinyolis, crema catalana i, malgrat que no és políticament correcte, braços de gitano. L'atac terrorista a les Torres Bessones és molt present en la vida de la ciutat i visitar la zona zero encara posa la pell de gallina.