"T'odio amor meu", diumenge a "Estiu de teatre"
"Estiu de teatre" ofereix diumenge a la nit aquesta comèdia musical de Dagoll Dagom basada en històries de Dorothy Parker i amb música de Cole Porter. Una mirada amarga i divertida del món de la parella.
"T'odio amor meu", un espectacle de Dagoll Dagom estrenat el 1995 al Teatre Victòria de Barcelona, on les dones són les protagonistes.
Basat en històries de Dorothy Parker i amb música de Cole Porter, "T'odio, amor meu" fa una mirada entre amarga i divertida del món, dels sentiments i de les relacions de parella, des del punt de vista femení.
En aquest espectacle les dones lluiten contra el pas del temps, l'intenten dissimular, busquen la química de la bellesa i de la felicitat; reinventen l'amor, esperen el timbre del telèfon i la visita d'algú que les estimarà, aquesta vegada, de veritat. Esperen sempre. Orgulloses i humiliades. Sempre crispades, enfurismades, lúcides, enfonsades, patètiques, sublims o lamentables, esperen, desesperen i arrenquen rialles, a vegades dolorides, altres alliberadores. I mentre esperen, canten. Canten i ballen perquè la música és la mesura més exacte del seu sentiment.
Repartiment: Nina, Mont Plans, Montse Pérez, Oscar Mas, Carme Cuesta, Pep Antón Muñoz, Victòria Pagès, Carlos Gramaje
Traducció i adaptació lletres: J. Ll. Bozzo, Joan Vives
Direcció musical i arranjaments: Joan Vives
Escenografia i vestuari: Isidre Prunés, Montse Amenós
Coreografia: Ramón Oller
Disseny so: Toni Vila
Disseny il·luminació: Ignasi Morros
Imatge: Perico Pastor
Direcció: J. Ll. Bozzo
Ajudant de direcció: Miquel Periel
Producció: Anna Rosa Cisquella
Basat en històries de Dorothy Parker i amb música de Cole Porter, "T'odio, amor meu" fa una mirada entre amarga i divertida del món, dels sentiments i de les relacions de parella, des del punt de vista femení.
En aquest espectacle les dones lluiten contra el pas del temps, l'intenten dissimular, busquen la química de la bellesa i de la felicitat; reinventen l'amor, esperen el timbre del telèfon i la visita d'algú que les estimarà, aquesta vegada, de veritat. Esperen sempre. Orgulloses i humiliades. Sempre crispades, enfurismades, lúcides, enfonsades, patètiques, sublims o lamentables, esperen, desesperen i arrenquen rialles, a vegades dolorides, altres alliberadores. I mentre esperen, canten. Canten i ballen perquè la música és la mesura més exacte del seu sentiment.
Repartiment: Nina, Mont Plans, Montse Pérez, Oscar Mas, Carme Cuesta, Pep Antón Muñoz, Victòria Pagès, Carlos Gramaje
Traducció i adaptació lletres: J. Ll. Bozzo, Joan Vives
Direcció musical i arranjaments: Joan Vives
Escenografia i vestuari: Isidre Prunés, Montse Amenós
Coreografia: Ramón Oller
Disseny so: Toni Vila
Disseny il·luminació: Ignasi Morros
Imatge: Perico Pastor
Direcció: J. Ll. Bozzo
Ajudant de direcció: Miquel Periel
Producció: Anna Rosa Cisquella
