"Operació Impala", a "El documental"
Història de la Impala, una moto de culte i icona de Barcelona.
"Operació Impala" és el nom de l'expedició que van protagonitzar cinc joves l'any 1962, quan van travessar l'Àfrica de sud a nord pilotant tres prototips d'una moto que, amb el temps, va ser mítica: la Impala.
El jove Oriol Regàs (1936-2011) va ser l'impulsor d'aquesta expedició. L'acompanyaven Enric Vernis, Tei Elizalde, Rafael Marsans i Manuel Maristany. La travessia va suposar un èxit de màrqueting per al nou model de l'empresa Montesa d'Esplugues. Va ser el més famós de la marca, se'n va rellançar una nova versió l'any 1982 i, tot i que fa més de trenta anys que ja no es fabrica, encara en circulen pels carrers de Barcelona. La Impala es va convertir en una peça de culte entre motoristes, aficionats a les clàssiques i amants del disseny. "Operació Impala", l'"opera prima" de Manuel Garriga sobre aquesta moto llegendària, s'estrena dijous, 17 de gener, dins l'espai "El documental". El film rememora la història d'aquella aventura africana, retrata una època, una indústria i una generació, i narra la història de l'èxit d'una moto ben dissenyada que es va convertir en un fenomen sociològic.
El viatge pel continent africà no formava part del programa de proves previst pel fabricant, però en va facilitar les motos i el 50% del pressupost. Regàs va aconseguir-ne la resta gràcies a la marca de lubricants Wynn's, que s'acabava d'instal·lar a Espanya. Anomenaven el projecte "Operació Impala", un nom en clau per no donar pistes a la competència, Bultaco.
El 4 de gener del 1962, els cinc expedicionaris es van enlairar cap a Ciutat del Cap. Començaven un viatge de tres mesos en què van recórrer 20.000 quilòmetres de sud a nord per la la part oriental de l'Àfrica. El fotògraf i cronista de l'expedició, Manuel Maristany -que s'hi havia apuntat per pur esperit aventurer, tot i que no en sabia gaire, de muntar en moto- va filmar el viatge en 8mm color, un material fins ara pràcticament inèdit. Durant l'expedició, van haver d'afrontar tempestes de sorra, quilòmetres de fang, canviar la ruta perquè el Sudan es trobava en guerra, conviure amb la por que els assaltessin, conduir de nit, reparar les motos quan calia… Després de més de cent dies de viatge, els cinc expedicionaris van ser rebuts amb tots els honors a tot Catalunya. La seva gesta va tenir tant de ressò que fins i tot es va batejar la nova Montesa 175 amb el nom d'"Impala", en honor a la travessia africana i a l'antílop de la sabana, malgrat que el nom previst per Montesa era el de "Montjuïc".
L'èxit comercial de la Impala va ser imparable. Reconeguda per ADI/FAD amb un premi Delta d'Or de Disseny, va participar en curses de velocitat i resistència, com ara les 24 hores de Montjuïc, on els fabricants s'hi jugaven el prestigi i les vendes. Se'n van fabricar variants de tot terreny i cross, i es va importar als Estats Units. Actors com Steve McQueen o John Wayne en van tenir una. Així va començar una llegenda que continua viva fins als nostres dies. Se la identifica pel seu so característic, com reconeix al documental el periodista Lorenzo Milà, nebot del dissenyador industrial Leopoldo Milà, creador de la Impala: "Jo sempre he dit que la Impala, com el Barça, és més que una moto. Qualsevol que surti i que estigui a Sevilla, a Madrid, a Santiago o a Londres, el tun, tun, tun, prraaa, prraaa, prraaa, buuumm, buummm, buummm, booooo; immediatament s'associa amb Barcelona." El Lorenzo Milà és un dels impulsors de la popular "Impalada", trobades que encara avui reuneixen centenars d'Impalas. La del 50è aniversari, que es va fer al juliol del 2012, en va reunir 360, una mostra que la passió per aquesta mítica moto encara pot donar lloc a moltes històries.
Fitxa tècnica:
Direcció: Manuel Garriga
Guió i realització: David Fernández de Castro
Productor: Loris Omedes
Productor executiu: Jordi Ambròs (TVC)
Director fotografia: Carles Mestres
Muntatge: Enara Calleja
Director de producció: Quique Jorba
Música: Micka Luna
Grafisme: Mariona Omedes, Karin du Croo i Carles Mora
Correcció de color: Carles Romeu
Locució: Àlex Brendemühl
Espanya, 2012
Una producció de Bausan Films en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb la col·laboració de Montesa, l'ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya) i l'Ajuntament de Barcelona.
Més informació:
Web del documental
Facebook de la productora
Twitter de la productora:
Telenotícies (TV3), estrena del documental
Manuel Garriga Casas, direcció
(Sabadell, 1963) Periodista del motor especialitzat en història, ha treballat per a diverses publicacions nacionals i estrangeres com a director, redactor, traductor i fotògraf, escrit i traduït una dotzena de llibres i dirigit unes quantes col·leccions de fascicles sobre aquesta temàtica. Al llarg de més de vint-i-cinc anys dedicats essencialment a la recerca històrica sobre la motorització catalana i espanyola, ha fet feines tan diverses com organitzar salons, fires i exposicions (com ara "La Moto de Catalunya", per a l'Ajuntament de Sabadell), col·laborar en projectes museístics (com el del Museu de la Moto de Bassella), escriure i presentar l'espai radiofònic "Històries amb benzina" dins del programa setmanal "El concessionari" (RAC1), o fer de consultor de vehicles d'època i conductor-especialista (doble) en rodatges de TV i publicitat. Apassionat també del cine¬ma, i especialment del seu vessant històric, aquest és el seu primer documental com a director.
David Fernández de Castro, realització i guió
(Londres, 1969) Guionista i director de documentals, format com a realitzador de programes de ràdio i televisió, ha estat ajudant de realització a TVE-Sant Cugat, ha treballat durant deu anys en projectes audiovisuals per al Grup Planeta (1993-2003) i té una extensa trajectòria en aquest camp.
Guionista i director de "La muerte silenciada" (2011), "El Papus, anatomia d'un atemptat" (2010) i "Herbolarium" (2008).
Com a periodista ha col·laborat en publicacions del Grupo Z, amb la revista "Zehar" (Arte Leku) i es coautor del llibre "Mones com la Becky" (Virus, 2001) sobre el documental de Joaquim Jordà i Núria Villazán. Com a professor ha impartit l'assignatura de Desenvolupament de Projectes dins del Màster Internacional en Documentals de l'escola ECIB (2005-2008).
El jove Oriol Regàs (1936-2011) va ser l'impulsor d'aquesta expedició. L'acompanyaven Enric Vernis, Tei Elizalde, Rafael Marsans i Manuel Maristany. La travessia va suposar un èxit de màrqueting per al nou model de l'empresa Montesa d'Esplugues. Va ser el més famós de la marca, se'n va rellançar una nova versió l'any 1982 i, tot i que fa més de trenta anys que ja no es fabrica, encara en circulen pels carrers de Barcelona. La Impala es va convertir en una peça de culte entre motoristes, aficionats a les clàssiques i amants del disseny. "Operació Impala", l'"opera prima" de Manuel Garriga sobre aquesta moto llegendària, s'estrena dijous, 17 de gener, dins l'espai "El documental". El film rememora la història d'aquella aventura africana, retrata una època, una indústria i una generació, i narra la història de l'èxit d'una moto ben dissenyada que es va convertir en un fenomen sociològic.
El viatge pel continent africà no formava part del programa de proves previst pel fabricant, però en va facilitar les motos i el 50% del pressupost. Regàs va aconseguir-ne la resta gràcies a la marca de lubricants Wynn's, que s'acabava d'instal·lar a Espanya. Anomenaven el projecte "Operació Impala", un nom en clau per no donar pistes a la competència, Bultaco.
El 4 de gener del 1962, els cinc expedicionaris es van enlairar cap a Ciutat del Cap. Començaven un viatge de tres mesos en què van recórrer 20.000 quilòmetres de sud a nord per la la part oriental de l'Àfrica. El fotògraf i cronista de l'expedició, Manuel Maristany -que s'hi havia apuntat per pur esperit aventurer, tot i que no en sabia gaire, de muntar en moto- va filmar el viatge en 8mm color, un material fins ara pràcticament inèdit. Durant l'expedició, van haver d'afrontar tempestes de sorra, quilòmetres de fang, canviar la ruta perquè el Sudan es trobava en guerra, conviure amb la por que els assaltessin, conduir de nit, reparar les motos quan calia… Després de més de cent dies de viatge, els cinc expedicionaris van ser rebuts amb tots els honors a tot Catalunya. La seva gesta va tenir tant de ressò que fins i tot es va batejar la nova Montesa 175 amb el nom d'"Impala", en honor a la travessia africana i a l'antílop de la sabana, malgrat que el nom previst per Montesa era el de "Montjuïc".
L'èxit comercial de la Impala va ser imparable. Reconeguda per ADI/FAD amb un premi Delta d'Or de Disseny, va participar en curses de velocitat i resistència, com ara les 24 hores de Montjuïc, on els fabricants s'hi jugaven el prestigi i les vendes. Se'n van fabricar variants de tot terreny i cross, i es va importar als Estats Units. Actors com Steve McQueen o John Wayne en van tenir una. Així va començar una llegenda que continua viva fins als nostres dies. Se la identifica pel seu so característic, com reconeix al documental el periodista Lorenzo Milà, nebot del dissenyador industrial Leopoldo Milà, creador de la Impala: "Jo sempre he dit que la Impala, com el Barça, és més que una moto. Qualsevol que surti i que estigui a Sevilla, a Madrid, a Santiago o a Londres, el tun, tun, tun, prraaa, prraaa, prraaa, buuumm, buummm, buummm, booooo; immediatament s'associa amb Barcelona." El Lorenzo Milà és un dels impulsors de la popular "Impalada", trobades que encara avui reuneixen centenars d'Impalas. La del 50è aniversari, que es va fer al juliol del 2012, en va reunir 360, una mostra que la passió per aquesta mítica moto encara pot donar lloc a moltes històries.
Fitxa tècnica:
Direcció: Manuel Garriga
Guió i realització: David Fernández de Castro
Productor: Loris Omedes
Productor executiu: Jordi Ambròs (TVC)
Director fotografia: Carles Mestres
Muntatge: Enara Calleja
Director de producció: Quique Jorba
Música: Micka Luna
Grafisme: Mariona Omedes, Karin du Croo i Carles Mora
Correcció de color: Carles Romeu
Locució: Àlex Brendemühl
Espanya, 2012
Una producció de Bausan Films en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb la col·laboració de Montesa, l'ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya) i l'Ajuntament de Barcelona.
Més informació:
Web del documental
Facebook de la productora
Twitter de la productora:
Telenotícies (TV3), estrena del documental
Manuel Garriga Casas, direcció
(Sabadell, 1963) Periodista del motor especialitzat en història, ha treballat per a diverses publicacions nacionals i estrangeres com a director, redactor, traductor i fotògraf, escrit i traduït una dotzena de llibres i dirigit unes quantes col·leccions de fascicles sobre aquesta temàtica. Al llarg de més de vint-i-cinc anys dedicats essencialment a la recerca històrica sobre la motorització catalana i espanyola, ha fet feines tan diverses com organitzar salons, fires i exposicions (com ara "La Moto de Catalunya", per a l'Ajuntament de Sabadell), col·laborar en projectes museístics (com el del Museu de la Moto de Bassella), escriure i presentar l'espai radiofònic "Històries amb benzina" dins del programa setmanal "El concessionari" (RAC1), o fer de consultor de vehicles d'època i conductor-especialista (doble) en rodatges de TV i publicitat. Apassionat també del cine¬ma, i especialment del seu vessant històric, aquest és el seu primer documental com a director.
David Fernández de Castro, realització i guió
(Londres, 1969) Guionista i director de documentals, format com a realitzador de programes de ràdio i televisió, ha estat ajudant de realització a TVE-Sant Cugat, ha treballat durant deu anys en projectes audiovisuals per al Grup Planeta (1993-2003) i té una extensa trajectòria en aquest camp.
Guionista i director de "La muerte silenciada" (2011), "El Papus, anatomia d'un atemptat" (2010) i "Herbolarium" (2008).
Com a periodista ha col·laborat en publicacions del Grupo Z, amb la revista "Zehar" (Arte Leku) i es coautor del llibre "Mones com la Becky" (Virus, 2001) sobre el documental de Joaquim Jordà i Núria Villazán. Com a professor ha impartit l'assignatura de Desenvolupament de Projectes dins del Màster Internacional en Documentals de l'escola ECIB (2005-2008).
