Màrius Serra conversa amb Maria Barbal, divendres a "Alexandria"
Divendres, a "Alexandria", l'escriptora ens visita amb motiu del 20è aniversari de la publicació de la seva primera novel·la, "Pedra de tartera".
Maria Barbal visita "Alexandria" amb motiu del 20è aniversari de la publicació de la seva primera novel·la "Pedra de tartera", de la qual s'han fet 50 edicions, i La Magrana ho celebra amb una edició especial.
L'autora manifesta tenir una relació especial amb aquesta obra, que va guanyar el Premi Joaquim Ruyra el 1984 i el Joan Crexells el 1985. És la història de Conxa, una jove del Pallars Jussà que explica la seva vida abans, durant i després de la guerra civil i com s'ha adaptat als canvis que les circumstàncies li han exigit.
És una novel·la plenament local que aconsegueix ser global. Barbal comenta a Màrius Serra que va triar un argument molt sabut per molt viscut. També admet que "Pedra de tartera" la va obligar a preguntar-se si era escriptora o no, perquè quan la va escriure no tenia consciència de ser-ho. Afortunadament l'impuls narratiu de Barbal no va quedar en una sola obra, tot i que encara avui és la més ben acollida pel públic. Des del punt de vista lingüístic Barbal també comenta que sabia que la protagonista havia de parlar pallarès, però d'una manera que l'entenguessin els lectors d'arreu dels Països Catalans. Valora la feina de Fabra, però considera que potser va recollir pocs elements lingüístics de ponent i del Pirineu.
Joaquim Vilà i Folch va fer una versió teatral d'aquesta novel·la, un dels grans best-sellers de la literatura catalana, que es va representar. No va passar el mateix amb els intents de fer una adaptació d'altres obres com "Càmfora", "Mel i metzina" i "Carrer Bolívia".
També participa en aquesta edició del programa Emili Rosales per explicar "La ciutat invisible" guanyadora del Premi Sant Jordi 2004 i Txell Bonet, que se'n va a Vilafranca del Penedès per parlar amb Quim Jubert del Premi "El lector de l'Odissea", que cada any convoca la llibreria l'Odissea.
L'autora manifesta tenir una relació especial amb aquesta obra, que va guanyar el Premi Joaquim Ruyra el 1984 i el Joan Crexells el 1985. És la història de Conxa, una jove del Pallars Jussà que explica la seva vida abans, durant i després de la guerra civil i com s'ha adaptat als canvis que les circumstàncies li han exigit.
És una novel·la plenament local que aconsegueix ser global. Barbal comenta a Màrius Serra que va triar un argument molt sabut per molt viscut. També admet que "Pedra de tartera" la va obligar a preguntar-se si era escriptora o no, perquè quan la va escriure no tenia consciència de ser-ho. Afortunadament l'impuls narratiu de Barbal no va quedar en una sola obra, tot i que encara avui és la més ben acollida pel públic. Des del punt de vista lingüístic Barbal també comenta que sabia que la protagonista havia de parlar pallarès, però d'una manera que l'entenguessin els lectors d'arreu dels Països Catalans. Valora la feina de Fabra, però considera que potser va recollir pocs elements lingüístics de ponent i del Pirineu.
Joaquim Vilà i Folch va fer una versió teatral d'aquesta novel·la, un dels grans best-sellers de la literatura catalana, que es va representar. No va passar el mateix amb els intents de fer una adaptació d'altres obres com "Càmfora", "Mel i metzina" i "Carrer Bolívia".
També participa en aquesta edició del programa Emili Rosales per explicar "La ciutat invisible" guanyadora del Premi Sant Jordi 2004 i Txell Bonet, que se'n va a Vilafranca del Penedès per parlar amb Quim Jubert del Premi "El lector de l'Odissea", que cada any convoca la llibreria l'Odissea.
