Lluís Maria Güell: "'Olor de colònia' és un document d'un moment històric de Catalunya"
"Un microcosmos, un món de mons", així defineix les colònies tèxtils el director d'"Olor de colònia". I així ho ha reflectit a la seva adaptació de la novel·la de Sílvia Alcántara. Ens ha parlat de la interpretació coral de la minisèrie, del dur rodatge a la colònia Vidal de Puig-Reig...
"Arnau", "Oh! Espanya", "La granja", "Ermessenda", "Les veus del Pamano"... Sumes 25 anys fent ficció i grans produccions per TV3. I ara, "Olor de colònia". Com et fa sentir l'estrena?
Em fa sentir viu. A mi m'agrada molt la meva feina, és una qüestió vocacional total. I a més, opino que és la millor feina del món, perquè això de crear mons és una cosa fantàstica.
Com ha evolucionat la ficció en aquest temps?
La tele evoluciona amb la societat, és una cronista perfecta de la societat i del que representa. La ficció també evoluciona: una ficció feta ara i una feta fa 20 anys són molt diferents. Ara passa una cosa --que no dic que sigui bona ni dolenta, simplement que passa--: que hi ha més preocupació per atrapar l'espectador. Això ens porta a donar més ritme, a crear estratègies, sorpreses... Jo ara reviso produccions antigues i penso que és fantàstic, com anar llegint un llibre, no hi havia ni tan sols puntes de final de capítol. Això ha canviat molt.
La meva evolució personal ha estat anant-me abocant a cuidar molt els actors, perquè són els narradors de la història. M'he preocupat molt de cuidar la credibilitat dels personatges, de com construir-los, de les relacions entre ells...
Com va sorgir la idea de fer aquesta minisèrie?
Jo vaig llegir el llibre, que em va agradar molt, pensant sempre en una possible sèrie. Ho vaig dir a Diagonal TV i ja tenien els drets! Al cap del temps, em van oferir fer-ho i em va fer molta il·lusió, perquè és un món fantàstic, un món de mons, un microcosmos. És una sèrie bastant única, i al mateix temps és un document d'un moment històric, de Catalunya, d'un dels pilars de la nostra indústria, probablement d'allò que ens fa diferents, d'aquesta burgesia que va ser capaç de crear tot això però també que va aplicar un paternalisme sobre els habitants de les colònies. Des del punt de vista dramàtic, és molt forta i molt interessant.
És també un homenatge a la gent que hi va treballar...
Sí, realment les condicions de vida eren molt dures, hi havia un determinisme molt clar de futur, per a ells i per als seus fills. I també és un homenatge a la gent que s'hi va sentir feliç. Perquè la primera etapa de les colònies va ser molt dura, però a la segona, durant la postguerra, amb tota la misèria que hi havia en aquell moment, era un privilegi treballar en una colònia. A la tercera etapa, durant els anys 50, que és la que expliquem nosaltres, la gent es desperta, comencen els sindicats, les reivindicacions de la classe obrera. Nosaltres fem un fris d'aquests personatges, d'aquesta vida. És una interpretació coral més que individual. A les colònies no hi havia protagonistes: el protagonista era l'amo i la colònia, i el director i el convent... Els altres no eren res.
Però tu els has fet protagonistes.
Sí, però d'una manera coral. És un protagonisme compartit, i això els actors ho han entès i ho han assumit molt bé.
Dius que és un món de mons... amor, odi, relacions de poder: algun aspecte t'agrada especialment?
A mi m'agrada la vida. Com més gran ets, més riquesa de vivències tens i més coses pots abocar als personatges i a les situacions. Si són històries universals, com més gran ets, millor. És una característica meravellosa que té aquest ofici. El meu interès és global sempre.
Em sembla que el rodatge va ser molt dur...
Sí, fa molt fred a Can Vidal. Vam rodar a finals i primers d'any. Però això es nota, i és bo que es noti, perquè la vida a la colònia era així.
Rodar a la colònia Vidal en comptes de fer-ho en decorats ha ajudat?
Molt. Quan tu rodes en un espai real, en un dels pisos on vivia aquesta gent, això es nota per càmera i ho noten els actors. Estàs molt incòmode, és complicat de gravar, però es nota. Pràcticament només hi ha un decorat fora de la colònia, unes oficines de Barcelona que hem convertit en oficines d'aquella època, però de decorat en plató no n'hi ha cap: tot són escenaris naturals.
Per què no ens hem de perdre "Olor de colònia"?
Perquè hem de compartir tots un patrimoni que estava adormit i que per sort ha pogut despertar. Compartint el patrimoni compartim la nostra història. Tot aquest conjunt dóna un interès que poques vegades haurà tingut una ficció, si se'm permet dir-ho. Hi ha uns plusos que són evidents. Per exemple, gairebé tothom té un familiar, un amic, un conegut... que ha treballat en una colònia.
Em fa sentir viu. A mi m'agrada molt la meva feina, és una qüestió vocacional total. I a més, opino que és la millor feina del món, perquè això de crear mons és una cosa fantàstica.
Com ha evolucionat la ficció en aquest temps?
La tele evoluciona amb la societat, és una cronista perfecta de la societat i del que representa. La ficció també evoluciona: una ficció feta ara i una feta fa 20 anys són molt diferents. Ara passa una cosa --que no dic que sigui bona ni dolenta, simplement que passa--: que hi ha més preocupació per atrapar l'espectador. Això ens porta a donar més ritme, a crear estratègies, sorpreses... Jo ara reviso produccions antigues i penso que és fantàstic, com anar llegint un llibre, no hi havia ni tan sols puntes de final de capítol. Això ha canviat molt.
La meva evolució personal ha estat anant-me abocant a cuidar molt els actors, perquè són els narradors de la història. M'he preocupat molt de cuidar la credibilitat dels personatges, de com construir-los, de les relacions entre ells...
Com va sorgir la idea de fer aquesta minisèrie?
Jo vaig llegir el llibre, que em va agradar molt, pensant sempre en una possible sèrie. Ho vaig dir a Diagonal TV i ja tenien els drets! Al cap del temps, em van oferir fer-ho i em va fer molta il·lusió, perquè és un món fantàstic, un món de mons, un microcosmos. És una sèrie bastant única, i al mateix temps és un document d'un moment històric, de Catalunya, d'un dels pilars de la nostra indústria, probablement d'allò que ens fa diferents, d'aquesta burgesia que va ser capaç de crear tot això però també que va aplicar un paternalisme sobre els habitants de les colònies. Des del punt de vista dramàtic, és molt forta i molt interessant.
És també un homenatge a la gent que hi va treballar...
Sí, realment les condicions de vida eren molt dures, hi havia un determinisme molt clar de futur, per a ells i per als seus fills. I també és un homenatge a la gent que s'hi va sentir feliç. Perquè la primera etapa de les colònies va ser molt dura, però a la segona, durant la postguerra, amb tota la misèria que hi havia en aquell moment, era un privilegi treballar en una colònia. A la tercera etapa, durant els anys 50, que és la que expliquem nosaltres, la gent es desperta, comencen els sindicats, les reivindicacions de la classe obrera. Nosaltres fem un fris d'aquests personatges, d'aquesta vida. És una interpretació coral més que individual. A les colònies no hi havia protagonistes: el protagonista era l'amo i la colònia, i el director i el convent... Els altres no eren res.
Però tu els has fet protagonistes.
Sí, però d'una manera coral. És un protagonisme compartit, i això els actors ho han entès i ho han assumit molt bé.
Dius que és un món de mons... amor, odi, relacions de poder: algun aspecte t'agrada especialment?
A mi m'agrada la vida. Com més gran ets, més riquesa de vivències tens i més coses pots abocar als personatges i a les situacions. Si són històries universals, com més gran ets, millor. És una característica meravellosa que té aquest ofici. El meu interès és global sempre.
Em sembla que el rodatge va ser molt dur...
Sí, fa molt fred a Can Vidal. Vam rodar a finals i primers d'any. Però això es nota, i és bo que es noti, perquè la vida a la colònia era així.
Rodar a la colònia Vidal en comptes de fer-ho en decorats ha ajudat?
Molt. Quan tu rodes en un espai real, en un dels pisos on vivia aquesta gent, això es nota per càmera i ho noten els actors. Estàs molt incòmode, és complicat de gravar, però es nota. Pràcticament només hi ha un decorat fora de la colònia, unes oficines de Barcelona que hem convertit en oficines d'aquella època, però de decorat en plató no n'hi ha cap: tot són escenaris naturals.
Per què no ens hem de perdre "Olor de colònia"?
Perquè hem de compartir tots un patrimoni que estava adormit i que per sort ha pogut despertar. Compartint el patrimoni compartim la nostra història. Tot aquest conjunt dóna un interès que poques vegades haurà tingut una ficció, si se'm permet dir-ho. Hi ha uns plusos que són evidents. Per exemple, gairebé tothom té un familiar, un amic, un conegut... que ha treballat en una colònia.
