"Ho portes a la sang"
Amb motiu del Dia Mundial del Donant de Sang, el canal 33 emet aquest documental especial. Vuit històries de vida, vuit entrevistes on donants i receptors de sang s'expliquen davant d'una càmera.
Donar i rebre sang, dues accions indispensables i fonamentals. Però qui s'amaga dins de l'anonimat d'aquest miracle quotidià? Persones, eleccions, la vida mateixa. Sensibilitzar sobre la naturalesa d'un gest senzill, la donació de sang, és l'objectiu que es proposa aquest documental, a través de la història de 8 experiències diferents, però d'alguna manera concordants. Si les estadístiques de les donacions parlen per sí soles, a vegades els sensacións poden fer molt més: donar una visió precisa, i alhora empàtica, sobre el valor insubstituïble d'un bé preciós com la sang.
Els protagonistes
Judith
La Judith té dues feines: advocada i mare de tres filles. Durant el seu tercer embaràs ha hagut d'afrontar una prova difícil: un part complicat i alguns dies a la corda fluixa entre la vida i la mort. Per sobreviure, durant la intervenció que l'ha salvat ha rebut 23 bosses de sang. Un gest d'amor que per miracle està vinculat a un altre: donar la vida i alhora retornar a la vida.
Marta
La Marta ha viscut l'alegria d'esperar un nen com fan totes les dones, amb alegria i ànsia. Però a diferència de les altres, durant aquest període ha compartit amb la seva germana la preocupació d'un nebot nascut amb una cardiopatia. Unides per una profunda estima, les dues han superat moments difícils fent una elecció comuna: donar la sang del cordó umbilical per regalar el somni d'un renaixement feliç a una altra persona, justament com els hi ha passat a elles.
Maria Àngels
La Maria Àngels té 39 anys i des de petita coneix a la perfecció la forma d'una agulla. Malalta de talassèmia, necessita rebre transfusions de sang cada mes per compensar la manca d'hemoglobina causada per aquesta malaltia genètica. L'hospital però és també el seu espai laboral, on treballa com a infermera regalant somriures als malalts.
Kristina
La Cristina fa d'actriu des dels vint anys i des d'en fa cinc ha saltat a escena com a clown entre els llits de St. Joan de Déu. El seu objectiu? Pujar la moral dels malalts més petits. A l'hospital la Cristina és Gelocatila, l'assistent tècnica de manteniment que amb la seva bata de botons màgics aconsegueix transformar la injecció més dolorosa en un joc.
Manuel
En Manuel, andalús, fa 40 anys que va començar la seva aventura com a immigrant a Barcelona. Creix mamant Bakunin degut a les lectures del seu pare anarquista, a la ciutat viu els anys més calents de la lluita obrera, entrant a formar part del FRAP i vivint la dura experiència de la presó. Avui, després d'haver sofert un trasplantament de fetge, ha abandonat la política i fa de testimoni voluntari en un hospital. A causa de la seva malaltia ha rebut molta sang.
Josep
En Josep no hauria dit mai que un dia seria mosso d'esquadra i que la feina començada per instint es convertiria en la seva vocació. Ara és intendent a la comissaria de Manresa on coordina 160 persones. La seva feina se la coneix molt bé, tot i que a vegades pot ser difícil i complicada. Gairebé tant com visionar una agulla: ara fa vint anys que va donar sang per primer cop.
Mauricio
Si hi ha alguna cosa sense la qual en Mauricio no pot viure és la música, que l'acompanya sempre, també a la feina quan carrega la seva reflex per immortalitzar els músics sobre les tarimes dels concerts. La música estava sonant també fa dos mesos, el dia que el seu cor va fallar de repent per una dissecció de l'aorta. Encara no s'ha adonat del que li ha passat però té una idea bastant clara: sense la sang que moltíssims anònims han donat, segurament ara no podria afrontar el Primavera Sound, un dels seus esdeveniments musicals preferits.
Marta
La passió pel dibuix la Marta l'ha heretat de la seva mare i gràcies a ella també va vèncer la por a donar forma a les fisonomies sense mirar el paper. La seva teoria és clara: tothom té dues parts que poden estar en conflicte o en harmonia entre elles, una asimetria que és una acumulació d'històries. Quan pensa qui pot ser el receptor de la seva sang, el pensament la porta a les persones que ja no estaran més a la seva vida, a qui sembla poder retornar-los-hi l'alè, sense esforç, cada vegada que va a donar sang.
Els protagonistes
Judith
La Judith té dues feines: advocada i mare de tres filles. Durant el seu tercer embaràs ha hagut d'afrontar una prova difícil: un part complicat i alguns dies a la corda fluixa entre la vida i la mort. Per sobreviure, durant la intervenció que l'ha salvat ha rebut 23 bosses de sang. Un gest d'amor que per miracle està vinculat a un altre: donar la vida i alhora retornar a la vida.
Marta
La Marta ha viscut l'alegria d'esperar un nen com fan totes les dones, amb alegria i ànsia. Però a diferència de les altres, durant aquest període ha compartit amb la seva germana la preocupació d'un nebot nascut amb una cardiopatia. Unides per una profunda estima, les dues han superat moments difícils fent una elecció comuna: donar la sang del cordó umbilical per regalar el somni d'un renaixement feliç a una altra persona, justament com els hi ha passat a elles.
Maria Àngels
La Maria Àngels té 39 anys i des de petita coneix a la perfecció la forma d'una agulla. Malalta de talassèmia, necessita rebre transfusions de sang cada mes per compensar la manca d'hemoglobina causada per aquesta malaltia genètica. L'hospital però és també el seu espai laboral, on treballa com a infermera regalant somriures als malalts.
Kristina
La Cristina fa d'actriu des dels vint anys i des d'en fa cinc ha saltat a escena com a clown entre els llits de St. Joan de Déu. El seu objectiu? Pujar la moral dels malalts més petits. A l'hospital la Cristina és Gelocatila, l'assistent tècnica de manteniment que amb la seva bata de botons màgics aconsegueix transformar la injecció més dolorosa en un joc.
Manuel
En Manuel, andalús, fa 40 anys que va començar la seva aventura com a immigrant a Barcelona. Creix mamant Bakunin degut a les lectures del seu pare anarquista, a la ciutat viu els anys més calents de la lluita obrera, entrant a formar part del FRAP i vivint la dura experiència de la presó. Avui, després d'haver sofert un trasplantament de fetge, ha abandonat la política i fa de testimoni voluntari en un hospital. A causa de la seva malaltia ha rebut molta sang.
Josep
En Josep no hauria dit mai que un dia seria mosso d'esquadra i que la feina començada per instint es convertiria en la seva vocació. Ara és intendent a la comissaria de Manresa on coordina 160 persones. La seva feina se la coneix molt bé, tot i que a vegades pot ser difícil i complicada. Gairebé tant com visionar una agulla: ara fa vint anys que va donar sang per primer cop.
Mauricio
Si hi ha alguna cosa sense la qual en Mauricio no pot viure és la música, que l'acompanya sempre, també a la feina quan carrega la seva reflex per immortalitzar els músics sobre les tarimes dels concerts. La música estava sonant també fa dos mesos, el dia que el seu cor va fallar de repent per una dissecció de l'aorta. Encara no s'ha adonat del que li ha passat però té una idea bastant clara: sense la sang que moltíssims anònims han donat, segurament ara no podria afrontar el Primavera Sound, un dels seus esdeveniments musicals preferits.
Marta
La passió pel dibuix la Marta l'ha heretat de la seva mare i gràcies a ella també va vèncer la por a donar forma a les fisonomies sense mirar el paper. La seva teoria és clara: tothom té dues parts que poden estar en conflicte o en harmonia entre elles, una asimetria que és una acumulació d'històries. Quan pensa qui pot ser el receptor de la seva sang, el pensament la porta a les persones que ja no estaran més a la seva vida, a qui sembla poder retornar-los-hi l'alè, sense esforç, cada vegada que va a donar sang.
