Els pioners de Greenpeace, a "60 minuts"
"Els guerrers de l'arc de Sant Martí de l'illa de Waiheke" és un documental que retrata un grup de pioners de Greenpeace. Són cinc activistes europeus que van formar part de la tripulació del "Rainbow Warrior".
Aquest dimarts, 2 d'octubre, "60 minuts" emet el reportatge "Els guerrers de l'arc de Sant Martí de l'illa de Waiheke".
Es tracta d'un reportatge que retrata un grup de pioners de Greenpeace. Cinc activistes europeus, Susi, Rien, Martini, Henk i Hanne, i Bunny, de Nova Zelanda, van formar part de la tripulació del "Rainbow Warrior" i van prendre part en una sèrie d'accions reeixides fins que un atac bomba va posar-hi fi. Ara, tots viuen junts a Waiheke, una petita illa de Nova Zelanda. Amb l'edat, els ha arribat el moment de fer balanç: els seus ideals s'han revelat insostenibles, i què ha aconseguit el seu passat militant per al món i per a si mateixos?
"Era com estar en una banda de rock and roll"
El 1978 un grup de joves londinencs va comprar un vell vaixell de pesca per anar a salvar les balenes, com a part del moviment Greenpeace. La nau viatja des d'Europa a Amèrica per començar, amb el temps, una campanya al Pacífic contra els assajos nuclears francesos que es feien allà. La missió del "Rainbow Warrior" va arribar a un final tràgic el 1985, quan els serveis secrets francesos van fer esclatar una bomba al vaixell a Auckland, Nova Zelanda. El fotògraf Fernando Pereira va morir en aquest atac. Per als sis activistes, la bomba va ser un punt d'inflexió en les seves vides: Susi, un cop firmada la compra del "Rainbow Warrior", va escriure un llibre sobre la seva vida; Henk va construir el seu propi vaixell; l'enginyera Hanne es va retirar a un poble ecològic, i la marinera Bunny es va convertir en directora general de Greenpeace a Nova Zelanda. Mentrestant, Martini, orgullós navegant, es va convertir en un home de família i tracta de controlar la seva ira prenent pastilles. Rien, el cuiner del vaixell, tracta de guanyar-se la vida fent melmelades. Tots ells continuen, a la seva manera, lluitant per la preservació del món.
Per coincidència o no, aquestes sis persones van acabar juntes a l'illa Waiheke, un lloc que la població també anomena "casa de repòs per a ecologistes cremats" o "el llogaret de jubilació Greenpeace". El naufragi del "Rainbow Warrior" va passar a prop de Waiheke. Quan aquestes sis persones especials expliquen la història del "Rainbow Warrior", es fa evident que amb la seva vida a Waiheke encara no han abandonat el vaixell de veritat.
En definitiva, el reportatge explica la història d'un grup de gent que ha viscut en la pròpia pell com l'esperit de protesta de fa uns anys ha quedat, en part, obsolet: amb l'explosió del "Rainbow Warrior" també van volar part dels seus fonaments. Ara que tots ells i elles es jubilaran, tornen a veure, però, que torna amb força la necessitat de tenir una consciència generalitzada sobre la urgència de protegir la Terra contra l'esgotament dels recursos naturals. Els ideals del grup han ressorgit amb força. Però, què n'han tret, ells, de tot plegat?
Es tracta d'un reportatge que retrata un grup de pioners de Greenpeace. Cinc activistes europeus, Susi, Rien, Martini, Henk i Hanne, i Bunny, de Nova Zelanda, van formar part de la tripulació del "Rainbow Warrior" i van prendre part en una sèrie d'accions reeixides fins que un atac bomba va posar-hi fi. Ara, tots viuen junts a Waiheke, una petita illa de Nova Zelanda. Amb l'edat, els ha arribat el moment de fer balanç: els seus ideals s'han revelat insostenibles, i què ha aconseguit el seu passat militant per al món i per a si mateixos?
"Era com estar en una banda de rock and roll"
El 1978 un grup de joves londinencs va comprar un vell vaixell de pesca per anar a salvar les balenes, com a part del moviment Greenpeace. La nau viatja des d'Europa a Amèrica per començar, amb el temps, una campanya al Pacífic contra els assajos nuclears francesos que es feien allà. La missió del "Rainbow Warrior" va arribar a un final tràgic el 1985, quan els serveis secrets francesos van fer esclatar una bomba al vaixell a Auckland, Nova Zelanda. El fotògraf Fernando Pereira va morir en aquest atac. Per als sis activistes, la bomba va ser un punt d'inflexió en les seves vides: Susi, un cop firmada la compra del "Rainbow Warrior", va escriure un llibre sobre la seva vida; Henk va construir el seu propi vaixell; l'enginyera Hanne es va retirar a un poble ecològic, i la marinera Bunny es va convertir en directora general de Greenpeace a Nova Zelanda. Mentrestant, Martini, orgullós navegant, es va convertir en un home de família i tracta de controlar la seva ira prenent pastilles. Rien, el cuiner del vaixell, tracta de guanyar-se la vida fent melmelades. Tots ells continuen, a la seva manera, lluitant per la preservació del món.
Per coincidència o no, aquestes sis persones van acabar juntes a l'illa Waiheke, un lloc que la població també anomena "casa de repòs per a ecologistes cremats" o "el llogaret de jubilació Greenpeace". El naufragi del "Rainbow Warrior" va passar a prop de Waiheke. Quan aquestes sis persones especials expliquen la història del "Rainbow Warrior", es fa evident que amb la seva vida a Waiheke encara no han abandonat el vaixell de veritat.
En definitiva, el reportatge explica la història d'un grup de gent que ha viscut en la pròpia pell com l'esperit de protesta de fa uns anys ha quedat, en part, obsolet: amb l'explosió del "Rainbow Warrior" també van volar part dels seus fonaments. Ara que tots ells i elles es jubilaran, tornen a veure, però, que torna amb força la necessitat de tenir una consciència generalitzada sobre la urgència de protegir la Terra contra l'esgotament dels recursos naturals. Els ideals del grup han ressorgit amb força. Però, què n'han tret, ells, de tot plegat?
