El català a València

"El documental" estrena "Una llengua que camina"

Un treball que examina la salut de la llengua al País Valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits.
Actualitzat
Amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià, aquest divendres, 7 d'octubre, "El documental" estrena "Una llengua que camina", un treball que mostra l'estat de salut del valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics que van participar a la diada del 2010 en les celebracions dels 25 anys de Trobades d'Escoles en Valencià. Aquesta festa, organitzada per l'Escola Valenciana, s'ha convertit en un autèntic fenomen que reuneix cada any més de dues-centes mil persones arreu de les comarques valencianes.

Els cinc protagonistes del documental viuen repartits per la geografia del País Valencià. El més conegut és en Xavi Sarrià, que viu al Cap i Casal, València. Lletrista i cantant d'Obrint Pas, un dels grups pioners de la música en valencià, en Xavi forma part d'una generació de joves que ha estudiat en valencià, gràcies a la creació de la llei d'ús i ensenyament del Valencià, fa vint-i-set anys. En Xavi valora l'estat de la llengua en l'àmbit de la música i també, com a seguidor del Llevant UD de futbol, en el de l'esport. El de la sanitat l'aporta en Gerard Pitarch, dermatòleg de l'Hospital General de Castelló, i el del periodisme, Mar Iglesias, una de les poques professores de la Universitat d'Alacant que imparteix les classes en valencià.

Un altre personatge és la Dariana Groza. Va descobrir que existia el valencià quan va matricular el seu fill a l'escola del poble de Catarroja, a l'Horta del Sud. D'origen romanès, fa cinc anys que viu al País Valencià i actualment treballa al programa Voluntariat pel Valencià. La seva feina consisteix a formar parelles lingüístiques per tal que una persona valencianoparlant ensenyi la llengua a una altra. Va ser d'aquesta manera que la Dariana la va aprendre i, de passada, també va guanyar una amiga, la Victòria, la voluntària que es va encarregar del seu aprenentatge. "A mi el valencià m'ha canviat la vida -afirma Dariana-, perquè he conegut persones, els valencianoparlants, que pensen d'una altra manera, que tenen idees molt clares, i que tenen objectius i motivacions per portar una lluita, la lluita per la llengua". El Voluntariat pel Valencià és una altra iniciativa de l'entitat cívica Escola Valenciana, que actualment representa el moviment de normalització lingüística més important del País València. Un dels seus impulsors és en Diego Gómez, mestre en una escola pública de Carcaixent, a la comarca de la Ribera Alta. Ell ens descobreix les mancances del sistema educatiu valencià i ens apropa al món editorial.

"Una llengua que camina" compta també amb l'opinió dels següents experts: els filòlegs i sociolingüistes valencians Vicent Pitarch i Brauli Montoya; el president de l'Escola Valenciana, en Vicent Moreno; la responsable d'Edicions 96, Dolors Pedrós; el periodista i editor Joan Carles Girbés i el cantautor valencià Pau Alabajos. Entre tots els testimonis elaboren una radiografia de l'estat del valencià, una llengua que camina amb la força d'una base social que la fa servir en el seu dia a dia, malgrat els entrebancs que posa l'Administració a la seva extensió generalitzada. "Jo crec que, si en tots aquests anys hem aconseguit crear tot el que s'ha creat, és per alguna cosa –sentencia el músic Xavi Sarrià-. És perquè hi ha moltíssima gent que té un compromís autèntic amb la llengua. I això ho continuarem fent fins que aconseguim altres eines que ens permeten normalitzar-la des d'altres fronts imprescindibles".

Fitxa tècnica:
Direcció: Amanda Gascó
Guió: Vicent Partal, Amanda Gascó, Cristina Vergara i Nacho Gil
Fotografia: Nacho Gil
Música i so: Miguel Gómez
Producció: VilaWeb
Espanya, 2011

Una producció de VilaWeb en coproducció amb Televisió de Catalunya i la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals, Escola Valenciana – Federació d'Associacions per la Llengua, Edicions Bromera i Edicions 96.