Rugbi català

"El documental" estrena "USAP, els guerrers de la losange"

Aquest és un treball del realitzador i escriptor René Grando que explica la història d'aquest singular club de Perpinyà, un fenomen que va molt més enllà del rugbi.
Actualitzat
El 9 d'abril l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona serà l'escenari d'una fita històrica per a l'esport català: el visitarà per primera vegada l'equip de rugbi de la Catalunya Nord, la USAP de Perpinyà, per jugar els quarts de final de la Heineken Cup contra el RC Toulon. L'acte, fruit de l'acord entre la USAP i el Barça, s'ha batejat com la "Festa del rugbi català".

El programa "El documental" escalfarà motors abans d'aquest gran dia amb l'estrena d'"USAP, els guerrers de la losange", un documental sobre aquest singular club de Perpinyà, un fenomen que va molt més enllà del rugbi: l'equip porta els colors de la senyera catalana; abans dels partits es ballen sardanes a l'estadi i es canta l'himne, la cançó antifranquista "L'estaca" de Lluís Llach; el club practica el bilingüisme entre el francès i el català i quan l'equip aconsegueix arribar a les últimes fases de la lliga provoca onades de matriculacions als cursos de català, per posar només uns quants exemples. "La USAP no és simplement el portador dels valors de l'esport -afirma Joan Clua, delegat de la catalanitat del club-. La genètica de la USAP està composta per dos elements: rugbi i catalanitat. I cada vegada que s'ha intentat modificar-la, s'ha fracassat".

El documental presenta un mosaic de personatges i experiències que van des de diferents generacions de jugadors, entrenadors i altres professionals del club fins a seguidors, professors, cantants i escriptors per intentar esbrinar en què consisteix la identitat catalana de la USAP dins el marc comprès entre les dues vegades en què l'equip s'ha proclamat campió de França, del 1955 al 2009. Durant aquest període, la plantilla de jugadors ha passat d'estar formada únicament per catalans a incorporar professionals d'altres orígens. Quan l'any 1984 hi va arribar el primer estranger, el sud-africà Barend Britz, els jugadors li van fer el buit. Posteriorment les coses van canviar i els jugadors actuals se senten integrats dins l'equip, com recorden el camerunès Robins Tchale o el romanès Marius Tincu i Bernard Goutta, que va arribar a ser capità de l'equip. Els seus pares van arribar a França després de la guerra d'Algèria. Ell va néixer a Perpinyà i va passar els primers quatre anys de la seva vida confinat en el camp Joffre de Ribesaltes. "El més dur no ha estat la guerra –recorda que li va dir un vell que hi havia viscut– sinó la tornada a França i la seva acollida". El 1994 el Bernard va debutar a la USAP i actualment hi ha una tribuna amb el seu nom a l'estadi Aimé Giral. "També em van inculcar els valors de l'orgull, la valentia, la solidaritat, el sacrifici, tots els valors que formen part de la cultura catalana, sobretot en la lluita –explica en el documental-. Em sento en part francès i també català, però no d'adopció, sinó de tot cor".

Catalans de tota mena, amb arrels o sense, es donen cita en aquest documental, perquè, com manifesta el Bernard, no van néixer catalans, sinó que s'hi senten. És el cas de l'autor del documental. Nascut a Perpinyà el 1948, va créixer des de petit entre les cròniques esportives de la USAP que escrivia el seu pare als diaris, els partits de rugbi amb els amics al carrer i a l'escola i els de la USAP a l'estadi. En aquest documental analitza el procés que ha convertit aquest equip en una fusió de passions esportives i reivindicacions d'una identitat catalana.


Fitxa tècnica
Direcció i guió: René Grando
Muntatge: Gilles Pédoussaut
Producció: Vincent Barthe
So: Gérard Mailleau
Una coproducció de "Les fils de la castagne" amb France Televisions 2010