Art abstracte

"El documental" estrena "Reconèixer Borrell"

Trajectòria i obra d'Alfons Borrell, destacat representant de la pintura abstracta a Catalunya.
Actualitzat
"Jo no sóc artista ni pintor. M'agradaria ser pintura, solament pintura", diu Alfons Borrell, un dels pintors abstractes més destacats i alhora desconeguts del país. Apreciat i reconegut per la crítica més exigent, no ha estat mai un pintor mediàtic, sinó més aviat tot al contrari. Ara, al final de la seva carrera, "Reconèixer Borrell" proposa un viatge imprescindible per la trajectòria artística del pintor que indaga en la seva personalitat i la seva època per donar llum a la seva obra i desvetllar la paradoxa de la seva invisibilitat. Dirigit per Aleix Gallardet, s'estrena al 33 el 9 de maig a "El documental".

La història se situa en la tardor del 2010, quan Borrell comença a treballar en el seu estudi de Sabadell en un gran mural de 6 x 3 metres que donarà a l'Ateneu Barcelonès en commemoració del 150è aniversari de la institució. A partir d'aquest fil conductor, el documental repassa la biografia de Borrell a través del seu testimoni i la seva obra pictòrica, complementada amb entrevistes a crítics, amics i familiars. El seu, és un camí de descoberta d'una passió, la pintura; d'una recerca, la d'un estil i llenguatge propis i també el d'una lluita, entre la necessitat de tenir ingressos per tirar endavant una família amb tres nens i la de dedicar-se a la creació. Després d'una època de buidor i silenci artístic, en què treballava com a rellotger en una botiga de Sabadell, a partir dels anys setanta del segle XX en Borrell emergeix de la foscor renovat i amb un estil propi. Aconsegueix un petit estudi, la seva obra comença a despuntar i a ser reconeguda entre artistes com Brossa i s'exposa en centres de renom: la Tecla Sala, la Fundació Miró o el Pompidou de París. El documental segueix la seva trajectòria artística al llarg de més de seixanta anys de treball i mostra els quadres amb un tempo relaxat, permetent que l'espectador s'endinsi en els colors i les formes de cadascuna de les obres.

Entre els testimonis del documental hi ha el de Rosa Ma. Malet, directora de la Fundació Miró; Vicenç Altaió, escriptor i director d'Arts Santa Mònica; Miquel Molins; doctor en Història i Teoria de l'Art contemporani; Maria-Josep Balsach, directora de la Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona i el d'Yves Michaud, filòsof i crític d'art.


Fitxa tècnica:
Direcció i realització: Aleix Gallardet
Producció: Susanna Bernadí
Guió: Víctor Sunyol
Banda Sonora: Isabel Muniente i Jordi Ruiz
Fotografia: Tomàs Pladevall i Aleix Gallardet
Enginyer de so: Albert Royo
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció delegada: Ruth Llòria
Direcció artística: Oriol Vilapuig
Assessorament historicoartístic: Albert Perelló
Producció: Pep Masias
Documentació: Noemí Riudor
Càmera: Aleix Gallardet, Maria Giribet i Iván Murillo
Steadicam: Ramón Sánchez i Raül Bujardón
So directe: Albert Royo, Jordi Royo i Joan Redondo
Foto fixa: Carme Carreras
Postproducció de vídeo: Oscar Centollo
Postproducció d'àudio: Joan Redondo i Manel Ruiz
Narradora: Montse Vellvehí
Assessorament legal: Xavier Bernadí
Espanya, 2012

Una producció de Pirinaigua Audiovisuals en coproducció amb Televisió de Catalunya i la col·laboració de: Fundació Banc de Sabadell, Ajuntament de Sabadell, Centre Cultural Tecla Sala, Fundació Vila Casas, Fundació Palau, Institut d'Estudis Ilerdencs i ICEC, (Institut Català de les Empreses Culturals).


Més informació
Tràiler a Youtube
Facebook

Aleix Gallardet, direcció i realització
(Sort, 1951) Titulat en Comunicació Publicitària per l'Escola Oficial de Barcelona (1972) i Màster en Producció i Realització cinematogràfica per la Universitat de Valladolid (1973).
L'any 1982 funda la Productora Canal Vídeo, SA, on realitza nombrosos reportatges industrials i institucionals, espots per a televisió, videoart i curts documentals, entre els quals destaquen:
- "Apel·les Fenosa. La poesia d'un escultor" (1986),  documental seleccionat per a la Mostra Internacional Films sur l'Art del Museu Nacional Georges Pompidou de París (1987).
- "El deporte original" (1993), documental coproduït amb Televisió Iberoamericana de Mèxic que s'introdueix en la cultura dels Indis Tarahumara (Mèxic) a través de la seva relació amb una insòlita pràctica esportiva, la "carrera de bola" o "Rarajípame".
- "Desgarrones sobre desgarrones" (1994), assaig poètic sobre la creació artística per a l'exposició "L'escultor" del Centro Conde Duque de Madrid.
Entre el 1998 i el 2000 realitza diferents projectes audiovisuals per a la Fundació Tàpies, com "La casa" i "Vaya cruz", que s'inclouen dins l'exposició que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona: "La Comunitat de Pedro G. Romero".
L'any 2000 torna al seu poble natal i funda la productora Pirinaigua per produir i realitzar reportatges i documentals d'interès antropològic, patrimonial i cultural que recullin i donin a conèixer el territori singular dels Pirineus.
El 2010 inicia el documental "Reconèixer Borrell" sobre l'obra i figura d'Alfons Borrell.