Canvis al Pirineu

"El documental" emet "Espui"

El petit poble pirinenc d'Espui es transforma arran de la construcció d'un macrocomplex turístic.

Aquest divendres, 28 de setembre, "El documental" recupera "Espui", una producció per a la qual la directora, Anna Soldevila, va gravar durant dotze anys el poble dels seus ancestres, Espui. Durant segles la vida va ser tranquil·la en aquest poble pirinenc situat a la Vall Fosca. Res no hi canviava, tret del paisatge modelat al ritme del canvi de les estacions. Amb el pas dels anys, però, es va anar despoblant fins que es va quedar amb menys de cent habitants. Els pocs que en queden encara es resisteixen a deixar la vida que els ofereix aquest entorn natural d'alta muntanya per una de més còmoda a la ciutat o a cap altre lloc. L'Anna Soldevila, d'avantpassats traginers i pastors, és la primera generació de la seva família que ha marxat d'Espui a la ciutat. És la primera també que no coneix el llenguatge de la muntanya, ja que no sap cultivar, llegir els núvols o portar un ramat.

De sobte, però, tot es va accelerar a Espui quan es va posar en marxa la construcció d'un macrocomplex turístic amb camp de golf, pista d'esquí, "spa wellness", una zona residencial per a més de 5.000 persones, amb 900 habitatges i 8 hotels, i 2.200 places d'aparcaments subterranis.

La nostàlgia d'altres temps, en què al poble hi havia més habitants i dues escoles, es fa evident quan dos veïns recorden el xivarri de la canalla a la plaça del poble i calculen que fa més de vint anys que no hi ha nascut cap nen. Per això els habitants d'Espui van apostar pel projecte turístic i van vendre per menys de sis euros el metre quadrat. "Penseu una cosa, també: - afirma un d'ells -si aquí no s'hi fa res, d'aquí uns anys no veureu res encara que pugeu. Només hi veureu que barces i maleses i si no una mica de la carretera, que semblarà un túnel perquè les branques es tocaran."

Segons una llegenda grega, el Pirineu és el mausoleu de la nimfa Pirene, d'aquí el nom de la serralada. Les muntanyes on els antics havien vist déus ara eren vistes com un producte comercial.
La construcció del complex turístic es va iniciar en el punt àlgid del "boom" immobiliari. El paisatge tradicional i idíl·lic de la vall pirinenca va donar pas a un altre de ben diferent amb estructures de formigó i altes torres de ferro per al telecadira de les pistes d'esquí. Amb l'esclat de la bombolla immobiliària, l'obra va quedar aturada el juliol del 2008 i moltes construccions van quedar a mitges. Des de llavors, les muntanyes d'Espui estan sembrades de murs de formigó, apartaments buits i altres a mig fer.

De sobte, el paisatge havia canviat transformant per sempre Espui. "Tothom torna alguna vegada al lloc d'on va marxar", reflexiona la veu en off de la directora. "L'arribada al poble dels meus avantpassats va estar plena de contradiccions; vaig haver d'acceptar que les meves arrels quedarien enterrades per sempre sota murs de formigó i ferro." En aquest sentit, "Espui" va més enllà del retrat de la metamorfosi d'un espai natural que ha estat l'epicentre d'una especulació immobiliària. És un viatge personal de la directora a la terra dels seus avantpassats, a les seves arrels i la seva memòria que reflecteix com el pas del temps ha anat esculpint silenciosament els canvis en la família, els veïns, el poble, el paisatge i en ella mateixa. Un retrat poètic amb imatges des del 1927, fotografies, els rodatges que hi va fer ella durant els últims dotze anys i les pel·lícules que hi va filmar la seva família en super-8 quaranta anys abans. Aquestes imatges, amb el pas del temps, proporcionen noves lectures i descobertes. La directora ho expressa amb aquestes paraules sobre imatges de la seva infantesa a Espui amb la seva família:

"No sabia que tot canviaria tan ràpid,
no sabia que canviaria.
No sabia que jo creixeria i ells se n'anirien.
No entenia què era el temps.
Ara sé que tot canvia, que tots canviem,
que tot passa."


Fitxa tècnica:

Direcció i guió: Anna Soldevila
Fotografia: Anna Soldevila, Jose Mesa, Julen Giménez
Muntatge: Anna Soldevila, Jose Mesa
Grafisme: Manel Diago
Música Original: Florenci Ferrer (Blind Joes)
Imatges super-8: Francesc Soldevila, Encarna Soldevila, Josep Bordes
Producció executiva Soona Films: Anna Soldevila
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs, Ruth Llòria
Espanya, 2011

Una producció de Soona Films en coproducció amb Televisió de Catalunya


Festivals
MiradasDoc, Festival Internacional de Cine Documental de Guia de Isora, Tenerife, Espanya, 2012
Medimed, Sitges, Espanya 2012
Il Grande Sentiero, Itàlia, 2012
Festival Internacional de Films d'Arquitectura i Urbanitat, Istanbul, 2012
Cineeco, Festival Internacional de Cinema i Vídeo de Mediambient de Serra da Estrella, Portugal, 2012
FICMA, Festival Int. de Cinema del Medi Ambient, secció Focus Realitzadors Espanyols, Espanya
Mostra de Cinema Rural Mostremp, Espanya
Document.Arta, Festival Internacional de Cinema, Romania
Festival de Cinema de Muntanya de Zakopane, Polònia
Surrealidades, Festival Iberoamericà de Cine Ambiental i Drets Humans, Colòmbia
Alcances, Mostra Cinematogràfica de l'Atlàntic, Cadis, Espanya
Festival de Cinema de Trento, Itàlia, 2012
Festival Picurt, Pirineu català, 2010
Mostra Internacional de Films de Dones, Barcelona, 2012
Festival Resistències, Foix, França, 2012
Résistances, Festival de Cinema, França, 2012
IDFA, Festival Internacional de Cinema Documental d'Amsterdam, Països Baixos, 2011
Festival de Cinema de Muntanya de Telluride, Estats Units, 2012
AFIFF, Festival Internacional de Cinema de Dones de Créteil i de la vall de Marne, França


Més informació
Tràiler del documental
Anar al contingut