"El Papus, anatomia d'un atemptat", a "Sense ficció"
El 20 de setembre del 1977, la revista satírica "El Papus" va patir un atemptat amb bomba que va matar una persona. Des del seu naixement, aquesta publicació es va guanyar tant lectors -280.000 exemplars de tirada- com enemics.
Aquesta setmana "Sense ficció" presenta ""El Papus, anatomia d'un atemptat".
Aquest documental parla del naixement d'El Papus i de l'atemptat que va patir una publicació que, des dels inicis, va tenir tot tipus de pressions; bona part, de tipus administratiu: entre el 1973 i el 1977 va viure dos tancaments, més de 150 expedients i nombrosos segrestos i multes. I també anònims, trucades intimidadores i pintades. Aquesta escalada de tensió es va materialitzar quan un maletí bomba adreçat a la revista va explotar a les mans del porter de l'immoble, just en el moment en què entrava a la redacció.
El documental ha tingut accés a la causa de judici del "cas Papus" i, amb l'ajut d'un advocat especialitzat, August Gil, ha pogut reconstruir les nombroses irregularitats judicials (jutges denunciats per prevaricació, recursos, aplicació d'atenuants polèmics, etc.) i la deficient investigació policial, que també corrobora el periodista Xavier Vinader, autor de nombrosos articles sobre les intricades connexions dels imputats.
Joan Bosch Tàpies, l'imputat amb la major condemna, aporta la seva versió dels fets i insisteix en la seva innocència. També Alberto Royuela, imputat i posteriorment exculpat, dóna la seva versió, i l'exmilitant d'extrema dreta Ernesto Milà apunta la teoria de la implicació dels serveis secrets de l'Estat.
Avui ningú ha estat condemnat per haver posat la bomba a "El Papus"; només s'han condemnat els imputats per tinença d'explosius. Entrevistats i institucions de l'entorn judicial, policial i de l'extrema dreta parlen de tots aquests fets en un documental on els entrevistats també faran una reflexió global sobre la Transició.
Un documental dirigit per David Fernández de Castro. Guió de David Fernández de Castro i Verónica Rossi.
Aquest documental parla del naixement d'El Papus i de l'atemptat que va patir una publicació que, des dels inicis, va tenir tot tipus de pressions; bona part, de tipus administratiu: entre el 1973 i el 1977 va viure dos tancaments, més de 150 expedients i nombrosos segrestos i multes. I també anònims, trucades intimidadores i pintades. Aquesta escalada de tensió es va materialitzar quan un maletí bomba adreçat a la revista va explotar a les mans del porter de l'immoble, just en el moment en què entrava a la redacció.
El documental ha tingut accés a la causa de judici del "cas Papus" i, amb l'ajut d'un advocat especialitzat, August Gil, ha pogut reconstruir les nombroses irregularitats judicials (jutges denunciats per prevaricació, recursos, aplicació d'atenuants polèmics, etc.) i la deficient investigació policial, que també corrobora el periodista Xavier Vinader, autor de nombrosos articles sobre les intricades connexions dels imputats.
Joan Bosch Tàpies, l'imputat amb la major condemna, aporta la seva versió dels fets i insisteix en la seva innocència. També Alberto Royuela, imputat i posteriorment exculpat, dóna la seva versió, i l'exmilitant d'extrema dreta Ernesto Milà apunta la teoria de la implicació dels serveis secrets de l'Estat.
Avui ningú ha estat condemnat per haver posat la bomba a "El Papus"; només s'han condemnat els imputats per tinença d'explosius. Entrevistats i institucions de l'entorn judicial, policial i de l'extrema dreta parlen de tots aquests fets en un documental on els entrevistats també faran una reflexió global sobre la Transició.
Un documental dirigit per David Fernández de Castro. Guió de David Fernández de Castro i Verónica Rossi.
