TV movie

"El Mètode Grönholm" arriba a la televisió

Televisió de Catalunya i Versatil Cinema adapten l'obra més universal del teatre català, amb guió del mateix Galceran. La pel·lícula està interpretada pels mateixos actors que van triomfar al teatre.

Estrenada a més de 60 països, prop de 2.500.000 espectadors i unes crítiques immillorables allà on s'ha representat són els crèdits que donen la dimensió de l'èxit d'"El Mètode Grönholm", l'obra de Jordi Galceran que ara, produïda per TVC i Versatil Cinema amb la col·laboració de Mediapro, fa el salt a la televisió, dirigida per Enric Folch i interpretada pels mateixos actors que van triomfar al teatre: Jordi Díaz, Lluís Soler, Roser Batalla i Jordi Boixaderas.

L'obra de teatre original ha estat definida "com una divertida i estimulant radiografia de les tensions i els conflictes del món laboral, un retrat àcid i punyent de les lluites de poder, de la competitivitat ferotge, del salvi's qui pugui que impera en la nostra societat contemporània". A tots els països on s'ha representat l'obra, la reacció ha estat unànime: sembla que a tot arreu hi ha empreses com Dekia i candidats amb el perfil de Ferran Augé. I probablement és aquesta universalitat la clau de l'espectacular recorregut i del reconeixement internacional que ha tingut.

"El fet de buscar feina ens ha passat a tots", explica Jordi Galceran, que signa també l'adaptació televisiva: "És l'obra de teatre traslladada al llenguatge cinematogràfic".

La relació de Galceran i Folch ve de lluny i sempre hi ha hagut bona sintonia entre tots dos. Folch explica: "El Jordi (Galceran) em va enviar una de les primeres versions de l'obra". "Recordo un passi al que em van convidar abans de l'estrena i la sensació que havia vist una cosa diferent, un espectacle que havia pitjat un botó inesperat, un reflexió tan divertida com transcendent sobre la natura humana". Per això ara es mostra tan satisfet de poder-ne dirigir l'adaptació a la televisió "amb el repte i la il·lusió de ser fidels al text". Tot dos van estar d'acord sobre com havia de ser: "Vam quedar d'acord que en cap cas havia de ser teatre filmat, sinó una transformació a un nou llenguatge, sense trair el text, sinó essent-li fidel, enriquint-lo amb un nou to narratiu, visual". "L'aventura de portar-la a la televisió, potser el mitjà de ficció més viu actualment, és una responsabilitat evident però molt atractiva", diu el director.

La sala on es troben els quatre candidats ara té dos espais. Hi ha una terrassa on surten quan se'ls fa fer una prova. I el fet que puguin sortir no canvia per res l'ambient opressiu. De fet, explica Folch, "els estem contemplant com si fos una mena de gran germà, o com si fossin uns ratolins en un laberint". Sovint, en l'adaptació de textos teatrals es produeix una tendència a deixar respirar la història, és a dir, a treure escenes a l'exterior i "no sempre amb un criteri justificat", diu el director. "No obstant, nosaltres hem volgut preservar la unicitat del decorat que tanca els protagonistes durant l'hora i mitja d'acció. Argumentalment és important que sigui així, però això no implica que haguem de renunciar a recursos audiovisuals que el muntatge teatral no podia desenvolupar".

El rodatge s'ha fet en dues setmanes a l'edifici Imagina i a la seu del Consorci de la Zona Franca, localitzacions que reflecteixen l'elevat estatus de la companyia, situada en el pis superior d'un gratacel modern.

Els actors

Els actors Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Roser Batalla i Jordi Díaz reprenen els personatges que "van fer seus com una segona pell al llarg de centenars de representacions. No és poc el mèrit d'aquest quartet d'actors, que va tenir molt a veure amb l'èxit aconseguit", segons Enric Folch. Així els espectadors es retrobaran a la petita pantalla amb el mal educat Ferran Augé (Jordi Boixaderas), l'escrupolós Enric Font (Lluís Soler), la molt feminista Mercè Degàs (Roser Batalla) i el temperamental Carles Bé (Jordi Díaz).

Els quatre actors coincideixen que, si bé tenien la mà trencada en les interpretacions teatrals, no els ha costat gens passar al llenguatge televisiu. "El director ens ha marcat el camí diferent", expliquen Soler i Díaz. I l''ambient no és el mateix, no tens la resposta immediata del públic", apunta Boixaderas. El resum és que s'hi han trobat molt de gust: "Després de deu anys interpretant els personatges, tot està més aposentat", afegeix Batalla.

El director ha tingut un interès especial a aprofundir en un aspecte que sovint les diferents adaptacions teatrals han deixat fora i que la càmera permet mostrar: petits detalls dels comportaments dels personatges que seran entesos més endavant, a mesura que l'obra es va desplegant, petites coses que la càmera ens pot fer veure i que només prenen sentit quan anem sabent la veritat.

"El Mètode Grönholm", tot un referent

"El Mètode Grönholm" ja és un referent per al teatre català i espanyol. Com diu Enric Folch, "ja no es pot pensar a optar a una feina sense pensar en Grönholm, igual que tota una generació no podia ficar-se al mar sense pensar en Tiburón". És, sens dubte, un gran moment per traslladar a la televisió aquest humor, enginy, ironia, diàlegs i personatges, el combat dels quals ja ha convertit l'obra en un clàssic arreu del món.

Però és que, a més, la trajectòria internacional no pot ser més espectacular. Ara s'acaba d'estrenar a Los Angeles, on "la rebuda de la crítica ha estat fantàstica", explica Jordi Galceran. I l'any que ve probablement es podrà veure a Broadway, "on l'única autora estrangera que hi ha estrenat una obra contemporània és Yasmina Reza". I explica com a curiositat que a Alemanya "se n'han fet 140 muntatges diferents" i que a "Argentina va durar tres anys en cartell".

Anteriorment, "El Mètode Grönholm" havia estat adaptada al cinema per Marcelo Pyñeiro, però "l'adaptació cinematogràfica va mantenir únicament l'anècdota com a punt de partida. Tant el contingut com el perfil dels personatges, les proves que aquests havien de superar i fins i tot el mateix desenllaç eren diferents del text original", recorda Galceran. "Fins el to, era diferent, deixant de banda el to còmic i apostant pel to dramàtic", conclou l'autor.


Fitxa tècnica

Coproducció de Televisió de Catalunya i Versatil Cinema amb la col·laboració de Mediapro
Director: Enric Folch
Guionista:Jordi Galceran
Productor executiu Versátil: Jaume Roures
Productora executiva TVC: Elisa Plaza
Director fotografia: Mario Montero
So: Licio Marcos de Oliveira
Muntatge: Joan Manel Vilaseca
Director de producció: Bernat Elias

Repartiment

Jordi Boixaderas (Ferran Augé)
Lluís Soler (Enric Font)
Jordi Díaz (Carles Bueno)
Roser Batalla (Mercè Degàs)

Localitzacions
Consorci de la Zona Franca
Edifici Imagina
Centre de Producció Audiovisual Imagina
Anar al contingut