Històries reals de discriminació de gènere

8M: Per què encara cal lluitar per la igualtat? Els testimonis de les treballadores de TV3 i Catalunya Ràdio

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, les nostres xarxes socials donen veu a experiències de desigualtat amb l'etiqueta #SomDones.
Évelin Pérez
TEMA:
Som dones
"Som dones"

Moltes dones tenen una història de discriminació de gènere viscuda. O dues, o tres. O vint-i-cinc. Per la Setmana de les Dones de TV3 i Catalunya Ràdio, des de la redacció digital ens vam posar el repte de compartir aquestes històries. I no ens calia anar gaire lluny. Vam parlar amb companyes de feina (redactores, enginyeres, productores, càmeres...). Buscàvem testimonis en primera persona de vivències de desigualtat.

Aquestes dones van compartir amb nosaltres moltes històries que ens van refermar en la voluntat d'explicar-les, de fer evident que encara hi ha moltíssimes situacions de desigualtat de gènere en el nostre dia a dia. Són històries que ens parlen de...

... dones que, quan van al cinema soles, acaben amb un home assegut al costat, tot i que la sala estigui buida.

Dones que han deixat una feina perquè les volien més per una qüestió d'imatge que per la seva vàlua professional.

Dones que, quan han tingut un fill, s'han agafat elles l'excedència, perquè ell "ni s'ho plantejava".

Dones a qui homes els han dit "ja m'estranyava que fossis guapa i llesta".

Dones fartes que els diguin "nena" perquè ja no ho són, de nenes. 

Dones que treballen de càmeres i a qui sempre volen ajudar a portar el trípode o la càmera. No els molesta l'ajuda, els molesta que donin per fet que, soles, no poden. 

Dones que veuen com, a l'hora de pagar en un restaurant, sempre posen el datàfon a l'home.

Dones que s'hi han tornat quan algú els ha tocat el cul sense permís i els han dit: "Doncs que antipàtica!". 

Dones a qui han assetjat sexualment i han perdut feines per no accedir a tenir sexe.

Dones que han hagut de lluitar per posar el seu cognom davant als seus fills

Dones que han estat jutjades per altres dones pel seu físic o la seva manera de vestir.

Dones que senten que les seves aportacions en una conversa són menystingudes.

Dones que responen trucades que els volen vendre alguna cosa i que demanen per "l'home de la casa".

Dones periodistes que, quan pregunten a l'entrevistat si vol afegir alguna cosa, reben respostes com "que ets molt guapa" o "que et queden molt bé aquests pantalons".

Dones que creuen que, sovint, "les dones lluitem soles".

Dones que quan surten a córrer envien des del mòbil la seva ubicació en temps real a algú conegut per si els passa alguna cosa.

Dones que voldrien sortir a córrer sense por.

Dones que cuiden dels pares, ja grans, i els agradaria que els germans homes s'hi impliquessin més.

Dones que són expertes conductores però pretenen ensenyar-les a conduir un cotxe automàtic.

Dones que no poden anar a la reunió de pares de l'escola perquè tenen feina i les altres mares li demanen al seu company si és que "ella està malalta", perquè hi va ell, a la reunió.

 

"Jo no he experimentat mai la desigualtat" (o la necessitat de posar-nos ulleres liles)

Però també ens va sorprendre que moltes dones ens deien que eren "molt afortunades" i mai havien experimentat desigualtat pel fet de ser dones. Aleshores, les interpel·làvem, buscant el debat, i els preguntàvem si havien qüestionat mai que el cognom dels seus fills fos el del pare. O quants cops havien utilitzat eufemismes per referir-se a "la regla" i havien donat una compresa a una companya de feina per sota la taula, com si fos tràfic d'alguna substància il·legal. O quantes vegades homes desconeguts els havien xiuxiuejat comentaris sexuals pel carrer o al transport públic. O quants homes a la feina s'havien referit a elles com a "nenes". També els preguntàvem sobre la logística familiar: quantes d'elles tenien cura dels fills o dels pares grans amb molta més intensitat i més volum d'hores que els homes de la família. Davant d'aquestes preguntes, moltes companyes responien que "Ah, val! Clar, això sí que ens passa a totes!".

Portar "ulleres liles" és una expressió que, en el món del feminisme, significa incorporar la perspectiva de gènere en la nostra visió crítica del món. Vol dir detectar situacions quotidianes de desigualtat que les dones pateixen perquè són dones. 

Quan ens posem aquestes "ulleres liles" ens adonem que moltes accions que fem en el dia a dia tenen al darrere una càrrega de gènere que provoca desigualtat. Per aquest motiu, per posar com més ulleres liles millor, durant la Setmana de les Dones omplim les xarxes socials de TV3 i Catalunya Ràdio amb aquestes històries de dones que donen la cara i ens expliquen vivències de desigualtat. Tu també pots compartir les teves experiències i ajudar-nos a ampliar el debat amb l'etiqueta #SomDones.

ARXIVAT A:
Som dones

VÍDEOS RELACIONATS