Els murs físics i emocionals a Irlanda del Nord

Una pau delicada que el Brexit posa a prova: "Belfast, els murs de la vergonya"

A Belfast, la capital d'Irlanda del Nord, als anys 60, l'exèrcit britànic va construir-hi uns murs que separaven els barris catòlics, republicans i d'identitat irlandesa i els barris protestants, unionistes i d'identitat britànica.

Inicialment anomenats "murs de la pau", perquè pretenien posar fi als enfrontaments entre les dues comunitats, han esdevingut, amb el pas del temps, un element que manté i reforça la separació. Malgrat els anys passats des de l'acord de pau, la fractura i les pors perduren. El mur actua sobre les ments, psicològicament. "És el símbol de la divisió. Però, si traguessin el mur, em posaria molt nerviosa. Aquesta mena de por se'm va infondre des del dia que vaig néixer", explica una veïna.

El documental dona veu a ciutadans dels barris de Falls i Shankill, separats pels murs, que pretenen, tot i que saben que serà un procés molt lent, eliminar-los i posar fi a l'enfrontament entre les dues comunitats:

"Em dic Robert McClenaghan i soc republicà irlandès. Visc al carrer de Divis, a Belfast Oest. Em vaig implicar en el conflicte irlandès quan tot just tenia 11 anys, i això ha condicionat tota la meva vida."

"Em dic Noel Large. Visc al barri de Shankill. Soc protestant, unionista i monàrquic, i em vaig educar en un entorn obrer. Educat en la por i la desconfiança cap als republicans."

Així comença el documental, amb dos testimonis de barris enfrontats. Recorreguts personals marcats per un conflicte que el Brexit pot tornar a fer revifar.

Dirigit per Sylvie Garat

Anar al contingut