Un enquadrament femení: "Tres fotògrafes i la guerra"

Contemplo com Amèrica entra ineludiblement a la guerra. Trobo massa superficial continuar treballant per a una publicació tan frívola com Vogue. Es veu que va bé per mantenir la moral, com el teatre, per exemple. Però a mi m'afecta molt. Lee Miller La correspondència, els diaris i les cròniques de tres dones fotoperiodistes durant la Segona Guerra Mundial són el fil conductor de "Tres fotògrafes i la guerra". Martha Gellhorn, Margaret Bourke-White i Lee Miller eren fotògrafes consolidades de revistes com Vogue, Life o Collier's Weekly. La seva mirada personal sobre la guerra i les seves reflexions sobre el periodisme proporcionen un subtext netament femení a l'aleshores jove gènere del fotoperiodisme. Potser perquè vull ser escriptora, o potser perquè soc una dona, no puc evitar veure sempre la història a partir del punt de vista de la gent i veig aquest desastre des del punt de vista dels soldats que vaig conèixer. Martha Gellhorn Les tres reporteres retrataran ciutats bombardejades, com Colònia, Leipzig o Munic, i seran testimonis de l'alliberament dels camps de Ravensbru&#776;ck, Buchenwald i Dachau. Cobrir el conflicte bèl·lic havia de ser el pas següent, lògic i excitant, en la carrera professional de les reporteres, però aviat, mentre presenciaven com l'escala de les atrocitats anava en augment, va aparèixer la frustració. El primer cop que veus la guerra, et sents immune. És un espectacle tan estrany, tan distant, que no l'associes ni amb la mort ni amb el perill. Però aquesta sensació d'immunitat desapareix de seguida que veus gent morint-se. Margaret Bourke-White Margaret Bourke-White, fotògrafa de la revista Life Rebels i inconformistes, totes tres tindran dificultats per treballar des de primera línia i no quedar relegades a un segon pla pels comandaments de guerra i, fins i tot, pels seus marits, entre ells, Ernest Hemingway. En el pla professional, Gellhorn va acabar perdent les credencials de premsa per desobeir les ordres de quedar-se només a un campament d'infermeres i Miller fins i tot va ser arrestada, perquè, com a dona, només podia anar a fronts secundaris. Aquest és un retrat inspirador, il·lustrat amb fotografies i imatges d'arxiu, de tres pioneres que van introduir-se amb pas ferm i gran implicació en un territori inexplorat per les dones. Un documental de: Luzia Schmid Podeu veure el tràiler aquí.