"Testimonis de càrrec"

TESTIMONIS DE CÀRREC EMISSIÓ: dimecres 2 de maig, a les 23.00, al 33, 7 dies a Internet (GEO blocat a Espanya) Arribarà el dia en què seran jutjats els crims contra la humanitat a Síria. Ja s'estan recollint les proves. En silenci, discretament, darrere dels estralls de les bombes i del patiment immens de la població civil a Síria, ciutadans que sovint es juguen la vida recullen proves de crims contra la humanitat per portar-los, algun dia, davant el Tribunal Penal Internacional o una cort internacional que els pugui jutjar. No importa qui els hagi comès, l'exèrcit d'Al-Assad, els seus aliats, les milícies integristes d'Al-Nusra, l'ISIS (Estat Islàmic)... Es denunciarà cada crim, cada violació dels drets humans, un cop s'hagin recollit les proves adequadament i puguin ser acceptades per un tribunal independent. És a Antioquia, a Turquia, on està situat el nervi central de la recollida de proves. Ha estat un llarg camí, gens fàcil. Moltes de les proves que espontàniament van anar recollint diversos ciutadans, sobretot gràfiques, no serveixen de gaire. És una feina que s'ha de fer metòdicament, aportant dades, mesures, rastres, material..., tot allò que sigui inqüestionable en mans de la justícia. Ibrahim va fer l'abril del 2013 una investigació sobre l'ús d'armes químiques per part de l'exèrcit d'Al-Assad. Es tractava de demostrar el que l'administració d'Obama esperava teòricament: la vulneració de la "línia vermella" que donaria pas a un atac de càstig contra el règim de Damasc. Ake Sellstrom, representant de les Nacions Unides encarregat del cas, va recollir les proves d'Ibrahim, però "per desgràcia, no podíem agafar tot el treball que va aportar i incloure'l a l'informe tal com estava. No es podia demostrar la traçabilitat total. Això vol dir que ell va documentar aquell cas, però no podia certificar totes les etapes de la recollida de proves, des del primer moment fins que ens les va confiar." A partir d'aquella frustració, diverses ONGs occidentals van fer una formació a diversos ciutadans sirians, com l'Ibrahim, perquè fossin els seus ulls i les seves orelles sobre el terreny i transformar aquells ciutadans activistes en autèntics investigadors professionals i neutrals per recollir les proves segons els estàndards de la justícia internacional. Abdelkader, un advocat que opera des de la ciutat de Gaziantep, ha creat un institut dedicat a la recopilació i la documentació de violació dels drets humans, siguin quins siguin els culpables. El reportatge "Testimonis de càrrec" ens mostra com fan la feina aquests ciutadans anònims. Un dels casos més esfereïdors és el basat en el testimoni de dos homes que van declarar que tenien 53.000 fotos d'11.000 cadàvers, més de la meitat dels quals eren presoners torturats fins a la mort pel règim. Les proves les va anar recollint un funcionari del règim d'Al-Assad. El cas va arribar a les Nacions Unides i era la base per a una resolució de condemna del Consell de Seguretat de les nacions Unides. Però Rússia la va vetar. Els activistes, però, no cauen en el desànim definitiu: estan convençuts, com va passar amb l'Alemanya nazi, amb l'antiga Iugoslàvia, amb Bòsnia, amb Ruanda..., que algun dia els testimonis de càrrec seran definitius per condemnar els culpables. Dirigit per Garance Le Caisne i Olivier Joulie