Retrats entre la vida i la mort: "Autoretrat"
L'anorèxia és una malaltia impactant, potser perquè les seves conseqüències són físicament molt visibles. La història de Lene Marie Fossen fa una descripció visual i verbal d'aquesta malaltia tan incompresa
Retrats entre la vida i la mort: "Autoretrat"
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Conviure amb l'anorèxia

Retrats entre la vida i la mort: "Autoretrat"

L'anorèxia és una malaltia impactant, potser perquè les seves conseqüències són físicament molt visibles. La història de Lene Marie Fossen fa una descripció visual i verbal d'aquesta malaltia tan incompresa

L'anorèxia és una malaltia impactant, potser perquè les seves conseqüències són físicament molt visibles. Nou de cada deu casos són dones. És un col·lectiu fràgil, de risc, amb dificultats d'adaptació al canvi. No és estrany que la pandèmia hagi disparat els casos d'anorèxia i altres trastorns de la conducta alimentària entre els més joves. En aquest context, la història de Lene Marie Fossen, la seva descripció visual i verbal d'aquesta malaltia tan incompresa es fa més imprescindible.

"Em sento com si visqués en una presó on la meva malaltia pren totes les decisions. Si no faig el que ella em diu, em castiga. És com si tingués un règim nazi a dins del cos".

Lene Marie Fossen deia que volia ser recordada com a fotògrafa, no com la noia anorèxica que feia fotos. Era totes dues coses. Una fotògrafa excepcional i un testimoni únic de l'horror de conviure amb una anorèxia severa. Els autoretrats que ens va deixar –va morir, devastada per la malaltia l'octubre del 2019- ens mostren cruament una lluita desigual entre la vida i la mort. El cos d'una noia demacrada emmarcat per l'escenari decrèpit d'un hospital abandonat.

"M'avergonyia molt de mi i de la meva malaltia, però va arribar un punt que vaig esborrar tota la vergonya i vaig ensenyar la realitat tal com és. Vull explicar la història d'una vida que parla de dolor, per dir que també hi pot haver bellesa en el dolor. Perquè, quan pateixes, també pots trobar les forces per recuperar-te".

Les fotografies de Lene Marie Fossen descriuen un cos devastat per l'anorèxia
Unes fotografies que impacten i expressen l'horror de l'anorèxia

 

La Lene no es va recuperar mai. Ningú va poder o saber ajudar-la. De fet, els seus pares diuen que no va rebre prou ajuda. La noia va tenir una relació complicada amb els metges, no volia normes, ni regles. Si els metges no li van servir, en canvi la fotografia, l'art, apareix com si fos un poder salvador. Durant alguns moments del documental, l'espectador té la petita esperança que l'art, com a tractament, aconsegueixi el miracle.

"Això és com un suïcidi lent. Però des de fa un any estic molt angoixada perquè penso que no em puc morir ara, perquè vull fer moltes coses amb la fotografia".

El miracle no es va produir. El documental "Autoretrat", dirigit per Katja Høgset i Margreth Olin, segueix la il·lusió i la lluita de la Lene per exposar les seves fotografies i com ho aconsegueix, amb un èxit de crítica unànime.

Però la noia no va poder veure el documental acabat. Després d'un petit accident de cotxe, el seu fràgil equilibri es va trencar i va anar empitjorant fins a morir. Ens ha deixat els seus autoretrats, però també reflexions sobre l'infern que va viure durant 20 anys, des que als 10 va decidir deixar de menjar. Un toc d'atenció potentíssim sobre una malaltia rodejada d'incomprensió.

"Si tens un càncer, de seguida et fan costat. Si tens anorèxia, la gent pensa que només has de posar seny. Ets una nena aviciada i simplement has de posar seny i començar a menjar".

 

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut