Quin és el pla de Xi Jinping?: "La Xina. Una OPA al món"

Cap país del món ha viscut una metamorfosi semblant a la de la Xina. En 40 anys, 800 milions de xinesos han sortit de la pobresa. També és el país del món amb més milionaris. L'increïble creixement del país no s'atura, i el seu líder, Xi Jinping, ja ha posat una data per destronar els Estats Units: el 2049. Chongqing, la ciutat més gran del món, amb una població de 35 milions d'habitants, és el símbol del desenvolupament meteòric del país. Aquí tothom viu superconnectat, sota la mirada atenta dels dos gegants tecnològics Made in China, Tencent i Alibaba. Un món de consumidors exemplars o no, de bons o mals ciutadans, on el control mitjançant el sistema de punts és absolut. La Xina inverteix enormement en intel·ligència artificial. Està preparadíssima per a la pròxima revolució industrial. Controlar mil cinc-cents milions d'habitants li proporciona el camp de proves idoni. Si llegeixes George Orwell t'adones que és molt semblant al que passa avui a la Xina. El control del discurs, de la història... tot està controlat. Valérie Niquet, directora secció Àsia de la Fundació per a la Recerca Estratègica, París La Xina és un país sota vigilància al servei d'un projecte a escala mundial. Perquè Xi Jinping té un pla. Vol exportar el seu model "alternatiu" al món, aquest model de control absolut del Partit Comunista amb la inestimable ajuda de la tecnologia. No és perquè tot el planeta acabi sent comunista, sinó perquè tothom reconegui el poder de la nació xinesa i perquè el món no se'n surti sense la Xina. François Clémenceau, director en cap d'Internacional del Journal du Dimanche És un pla ben establert, una teranyina que s'ha anat estenent per tot el planeta. Per començar, una xarxa tentacular de línies ferroviàries, carreteres, oleoductes i gasoductes que connecten la Xina amb Europa. Un conjunt de vies marítimes que la enllacen amb els principals ports del planeta. I una infinitat d'inversions i préstecs a gairebé 70 països per apuntalar aquesta xarxa d'infraestructures, que han fet que països com Etiòpia, Sri Lanka o fins i tot Grècia reverenciïn el salvador xinès. A Etiòpia, on les fàbriques i les inversions xineses són vistes com una oportunitat per enlairar-se. A Sri Lanka, on els préstecs dels xinesos es van convertir en una trampa, fins que es van quedar el port. I a Grècia, on controlen també el port del Pireu després de les privatitzacions exigides al país per la Unió Europea. De tot això ens en parla aquest documental. En un moment en què les cartes que jugui o amagui la Xina seran clau en la resolució de la guerra d'Ucraïna, el "60 minuts" analitza aquesta estratègia, que ha anat teixint pacientment, per controlar el comerç mundial i redefinir les regles del joc. La lògica de la Xina és clarament la següent: a partir del moment que sigui la primera potència mundial, la resta del món es posarà al servei de la Xina. Philippe Dessertine, economista, director Institut d'Altes Finances, París Quin seria el lloc d'Europa en un nou ordre xinès? Un documental de: Walid Berrissoul