Neteja ètnica a Birmània: "Justícia per als rohingyes"

Hi ha un home que va tenir un paper destacat a l'hora d'anar creant un clima contra els rohingyes. És el monjo budista U Wirathu, que va fer una campanya arreu del país per convèncer els més pobres dels perills que representa l'islam. Va atiar l'odi contra els rohingyes, que durant la Segona Guerra Mundial es van posar a favor dels anglesos. Aquest fet, molts budistes birmans no els l'han perdonat mai. Empesos per monjos radicals i protegits per la policia, alguns budistes van atacar pobles musulmans i van expulsar milers de persones. De mica en mica, els rohingves van anar perdent els últims drets que els quedaven. No podien estudiar, ni rebre atenció mèdica, ni tan sols desplaçar-se. La reacció va ser el naixement d'un moviment armat, l'ARSA, l'Exèrcit de Salvació Rohingya d'Arakan. L'estiu de 2017, l'ARSA va atacar unes comissaries de la policia birmana, i allò va fer saltar el polvorí i una repressió massiva per part de l'exercit birmà. Els rohingyes que van escapar a Bangladesh, on hi ha el camp de refugiats més gran del món, expliquen històries d'una cruesa inimaginable. Els supervivents del poble de Tulla Toli són el testimoni viu del que hi va passar. Homes i dones separats, infants massacrats, violacions sistemàtiques... un "modus operandi" que es va repetir a la majoria de pobles. Quin futur els espera als rohingyes? Si no se'ls donen garanties que estaran segurs, sense el reconeixement de la seva identitat, no volen tornar a la seva terra. El Tribunal de la Haia ha ordenat a Birmània que protegeixi els rohingyes i la comunitat internacional multiplica les denúncies dels crims que s'han comès contra ells, però la justícia va més lenta del que molts voldrien. Una de les minories més perseguides del món espera que se li faci justícia. Un reportatge de Gwenlaouen Le Gouilm / Imatge: Gwenlaouen Le Gouil iChristophe Barreyre Una coproducció de Nova Production-TV Presse Productions-ARTE G.E.I.E