Després del llançament de "The Satanic Verses" el 1988, l'escriptor indi-britànic Salman Rushdie va viure durant més de deu anys perseguit, reclòs i sota protecció policial. L'aiatol·là Khomeini, guia de la jove revolució islàmica iraniana, el va condemnar a mort en una fàtua per aquesta novel·la declarada blasfema. Més de trenta anys després, el ciutadà nord-americà resident a Nova York, Sir Salman -va ser nomenat cavaller per la Reina d'Anglaterra el 2007- relata i comenta per a William Karel aquesta llarga prova durant la qual, sota el pseudònim de Joseph Anton, va canviar de domicili cinquanta-sis vegades i va ser objecte d'uns vint intents d'assassinat.  Més de seixanta persones, inclosos dos dels seus traductors, a Japó i Turquia, van perdre la vida com a conseqüència de la fàtua, fins que es va aixecar oficialment el 1998, en virtut d'un acord negociat entre Londres i Teheran. Acord que no reconeixen els sectors més islamistes més intransigents. "Vaig sentir una gran onada de suport. Molta menys gent em defensaria si passés avui", diu l'escriptor. Salman Rushdie parla de veritats incòmodes amb una placidesa humorística pròxima a la saviesa. En aquesta entrevista, l'autor de "Els infants de mitjanit" i de "La casa daurada" evoca sense embuts la seva llarga trajectòria al mateix temps que denuncia el fonamentalisme islàmic, tema principal de la seva última gran novel·la, "Quichotte", que portava cinc anys escrivint. Es refereix també  al cataclisme insospitat que obriria el segle XXI amb els atacs de l'11 de setembre. "El racisme és al centre de tot", resumeix l'home que, als 13 anys, en un elegant internat a la freda Anglaterra, va descobrir que un podia ser odiat pel seu accent i el seu color de pell. Però des de la seva feliç infància a Bombai, on va néixer unes setmanes abans de la partició de l'Índia, el 1947, fins l'estrany regnat de Donald Trump, a qui combat amb vigor, passant per la seva cinefília i la seva relació amb el fet d'escriure, l'ex fugitiu també evoca amb generositat comunicativa al seu gran amor per la vida. Dirigit per William Karel