"Hitler i París, història d'una fascinació" // "Cervera, vila frontera"

"HITLER I PARÍS, HISTÒRIA D'UNA FASCINACIÓ" EMISSIÓ: dilluns 17 de juny, a les 22.50, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya). L'endemà de l'armistici entre França i Alemanya, el 23 de juny del 1940, Hitler va fer una visita llampec a París. La capital francesa sempre ha exercit una gran influència en el führer, i el líder alemany aprofita que ara "és seva" per visitar els llocs més emblemàtics. En poc més de dues hores, el seguici nazi, format pel mateix Hitler i els seus col·laboradors més pròxims, fa un recorregut per la capital francesa que els porta des de l'Òpera Garnier fins als Invàlids, on el führer es recull uns instants davant la tomba del seu admirat Napoleó. El 23 de juny del 1940 Hitler va anar a París, acompanyat pels arquitectes Albert Speer i Hermann Giesler, l'escultor oficial del règim nazi Arno Breker, i un grup d'oficials sènior i guardaespatlles. Per primera i única vegada a la seva vida, el líder nazi d'Alemanya visita la Ciutat de la Llum, capital que sempre ha somiat descobrir. Contra tot pronòstic, no arriba a desfilar ni celebrar la seva victòria militar sobre França, sinó descobrir París com a part d'una ràpida visita d'unes hores. Hitler i la seva família arriben a l'aeroport de Bourget abans de la matinada i van a l'òpera Garnier, punt de partida per a un dictador que té dues passions: l'arquitectura i l'òpera. Aleshores, el petit grup segueix, amb una bona escorta, cap a l'església de la Madeleine i a la plaça de la Concorde, abans de pujar pels Camps Elisis fins a l'Arc de Triomf i aturar-se a l'esplanada del Trocadero, per acabar amb el cigarret de Montmartre... saludat pel camí per alguns policies francesos advertits de l'arribada de führer pel prefecte de París. La visita de Hitler, immortalitzada per Walter Frentz, càmera oficial, serà transmesa a tots els cinemes alemanys. El passatge on es recull davant de la tomba de Napoleó I, a els Invàlids, no apareix al muntatge final. Aquest és el punt culminant d'aquesta excursió parisenca: el führer arriba a establir una particular connexió amb el gran senyor de la guerra i el gran constructor francès que admira. Hitler va llançar el 1938 el projecte Germania, dissenyat per canviar l'urbanisme i l'arquitectura de Berlín per convertir-la en la capital i la ciutat més bella del món. Després de la seva visita a París, encarregarà a Albert Speer, que va dissenyar la nova Cancelleria en només un any, el projecte de desenvolupament de Berlín en un temps rècord, amb l'objectiu de superar la Ciutat de la Llum i les altres metròpolis de prestigi com Viena o Roma. Al mateix temps, totalment fascinat, Hitler vol que París sigui, sota l'ègida nazi, la gran capital cultural i de diversió d'Europa. Arquitecte sense èxit, adora els principals eixos haussmannians, les cúpules daurades, l'Arc de Triomf o l'Òpera. Però el 23 d'agost del 1944, furiós per veure que "la seva més bella conquesta" està a punt de caure de les tropes aliades, ordena a Von Choltitz de destruir París. Sobre la base de les imatges de la visita del juny del 1940, aquest documental revela en profunditat la visió contradictòria del dictador sobre el París ocupat: entre la fascinació i la repulsió. Dirigit per Juliette Desbois "CERVERA, VILA FRONTERA" EMISSIÓ: Dilluns 17 de juny de 2019, a les 23.45, al 33 i 30 dies a internet La història d'un petit poble de pescadors fa un gir radical quan s'hi construeix una estació de tren internacional i es converteix en un punt neuràlgic de transbordament de passatgers i de mercaderies entre França i Espanya durant gairebé 80 anys. La construcció d'una estació de tren internacional, determinant en el caràcter i la història de Cervera Una coproducció de France Télévisions i Les Productions de la Main Verte Cervera de la Marenda, poblet rossellonès de pescadors situat al cor d'una petita cala mediterrània a la frontera espanyola, es va convertir en una "ciutat fàbrica" sota l'impuls del desenvolupament industrial i comercial del final del segle XIX. L'arribada del tren i la construcció d'una estació internacional va trasbalsar la vida d'aquest enclavament, amb la diferència d'amplada de les vies espanyoles. Això va suposar un transbordament de passatgers i de mercaderies durant gairebé 80 anys. Aquesta situació serà l'origen d'importants vagues, com les del 1906 - segons algunes fonts, les primeres a França impulsades i protagonitzades per dones -, i de la riquesa de Cervera de la Marenda fins a l'obertura de les fronteres als anys 90 i la intensificació del transport per carretera. Situat entre els Pirineus i el Mediterrani, la història d'aquest poble tan particular representa el curs social i econòmic del continent europeu al llarg del segle XX. Dirigit per Michel Chinaski.