El pla del govern xinès per l'ètnia uigur

Genocidi a la Xina?: "El món ho ha de saber"

Es calcula que més d'un milió de ciutadans xinesos de l'ètnia uigur, una minoria musulmana d'origen turc, han estat detinguts i reclosos en centres d'internament i presons

La Xina està construint la presó més gran del món. Es calcula que més d'un milió de persones de la província de Xinjiang han estat detingudes i recloses en centres d'internament i presons. Són ciutadans xinesos de l'ètnia uigur, una minoria musulmana d'origen turc a qui el govern xinès vol afeblir la fe en l'islam, amb una reeducació forçada.

Una altra de les formes que el govern xinès té per aconseguir el seu objectiu és separar els fills de les seves famílies. Això ja ha passat a prop de mig milió de nens que han estat tancats en internats, segons dicta un document de planificació publicat en una web del govern, i el Partit Comunista Xinès s'ha fixat l'objectiu de tenir en funcionament una o dues d'aquestes escoles a cadascun dels municipis de més de 800 habitants de Xinjiang a finals de l'any vinent.

Els mitjans i els documents oficials descriuen l'educació com un component clau de la campanya del president Xi Jinping per eliminar la violència extremista a Xinjiang. La idea és utilitzar els internats com a incubadores d'una nova generació d'uigurs seculars, més lleials tant al partit com a la nació xinesa. Per dur a terme aquesta assimilació cultural, les autoritats de Xinjiang han reclutat desenes de milers de professors de tota la Xina, sovint de l'ètnia majoritària han, i alhora destacats educadors uigurs han estat empresonats.

Enclaustrats en un entorn gairebé militar i immersos en una cultura desconeguda, als nens dels internats només se'ls permet visitar les famílies cada setmana o cada quinze dies, una restricció destinada a "trencar l'impacte sobre els nens de l'atmosfera religiosa de casa seva", en paraules del document de planificació.

La reportera Sophie McNeill, del programa "Four corners" del canal públic australià ABC, ha investigat a fons aquest pla del govern xinès i ha trobat proves inquietants de com la Xina ha anat construint, els darrers anys, la presó més gran del món. Però el pla no acaba amb els ciutadans uigurs internats. Els que encara són a casa seva són objecte d'un exhaustiu seguiment fent servir tecnologia punta, eines de vigilància massiva i intel·ligència artificial per controlar tota una població. Hi ha controls, cada 200 metres, on s'identifiquen les persones i es revisen els seus telèfons intel·ligents, segons asseguren alguns testimonis uigurs que han fugit del país, sobretot a Austràlia.

El reportatge recull alguns d'aquests testimonis, així com l'anàlisi d'imatges de satèl·lit i documents oficials descoberts en línia, que demostrarien el que està passant a Xinjiang. La investigació conclou que hi ha proves que els detinguts són obligats a treballar en fàbriques amb fortes implicacions d'empreses estrangeres que fan negocis a la regió, cosa que les convertiria en còmplices de les violacions dels drets humans que es produeixen a Xinjiang.

L'agreujament de la situació a la regió ha fet que els uigurs que viuen fora de la Xina hagin posat el crit al cel. Si fins ara s'havien mantingut quiets i callats per por de provocar les autoritats i que això perjudiqués els seus familiars, avui, amb desesperació, trenquen el seu silenci per dir al món tot el que està passant.

Dirigit per Sophie McNeill

Anar al contingut