Els tresors perduts d'or i pedres precioses existeixen i el mar n'és ple

La humanitat fa milers d'anys que existeix i sempre ha fet servir vaixells per transportar-ho tot. Fins i tot avui, el noranta per cent del comerç mundial es fa a través dels oceans. Aliments, carburants, matèries primeres o productes de consum recorren les rutes marítimes. Al llarg dels segles moltes embarcacions han topat amb temporals o conflictes bèl·lics que les han portat a naufragar. Probablement milers de milions d'euros s'han perdut al mar en el decurs de la història marítima. Quants vaixells no han arribat mai a bon port? Seguint una iniciativa per cartografiar tot el fons marí, els 195 països de la Unesco es van unir per investigar el nombre de vaixells enfonsats i van fer pública una estimació: hi podria haver tres milions de vaixells sota l'aigua a tot el món. "Si tenim en compte que fa dos mil anys que s'enfonsen naus, és raonable pensar que n'han naufragat un miler cada any? Crec que sí", Mark Gordon, director d'Odyssey Marine Exploration Inc. Mark Gordon, director d'Odyssey Marine Exploration, una empresa dedicada a l'explotació de les restes d'enfonsaments de vaixells, assegura que a la seva base de dades tenen "més de deu mil vaixells enfonsats, i almenys cent tenen un valor de cinquanta milions de dòlars o més". L'existència de tresors enfonsats està fent néixer una nova febre de l'or, una cursa en què els caçadors de tresors busquen inversors perquè els financin la recerca de nous filons. Quins tresors amaga el mar? L'or, la plata i les pedres precioses que s'extreien de les Amèriques es carregaven en grans velers i després s'enviaven a l'illa de Cuba. Llavors, els galions s'aplegaven en combois que marxaven del port de l'Havana per emprendre junts la travessa de l'Atlàntic. "Segons els documents històrics i les dades que he pogut consultar, un terç de l'or, la plata i dels altres metalls preciosos dels éssers humans, s'ha perdut al mar", Rick T. Robol, advocat especialitzat en Dret Marítim Quatre milions de tones d'or i de plata van travessar l'Atlàntic i les naus perdudes van escampar les seves riqueses pel fons dels oceans al llarg de les grans rutes marítimes. Segons els experts, les quantitats són vertiginoses. Monedes de plata provinents de l'Havana "Les profunditats són un autèntic Eldorado. Hi ha més or i plata a les aigües de les Bahames que als bancs de Madrid", Sean Kingsley, arqueòleg i director de Wreck Watch International L'arqueòleg i director de Wreck Watch International, Sean Kingsley, assegura que per trobar els vaixells enfonsats amb les càrregues més importants cal anar a l'Havana, on convergien els grans galions espanyols. Per al regne d'Espanya, el segle XVI és un segle d'or. Durant més de cent cinquanta anys es nodreix d'or i plata de l'anomenat Nou Món que viatgen en lingots, barres o monedes. "Aquell trànsit naval tan gran tenia una mitjana anual d'unes 4.000 embarcacions que entraven al port de l'Havana", explica Ovidio Ortega Pereira, director del Departament d'Arqueologia Subaquàtica de Cuba Més de tres mil vaixells enfonsats descansen al fons marí pròxim a l'illa de Cuba. Però més que el nombre, el que crida l'atenció dels buscadors de tresors és el valor de les seves càrregues. Ovidio Ortega té calculat que "durant el segle XVI i gran part del XVII passen per l'Havana vora els 200 mil quilograms d'or i més de 16 milions de quilograms de plata". La maragda és un mineral de color verd brillant Els caçatresors també tenen els càlculs fets i veuen Cuba com un bon exemple de país on les probabilitats de recuperar riqueses és enorme. El director d'Odyssey Marine Exploration, Mark Gordon, explica que "tenim molts vaixells enfonsats a la nostra base de dades que van naufragar a Cuba i als seus voltants, que transportaven moltes riqueses, amb un valor de centenars de milers de dòlars cada càrrega". Arxiu General de les Índies, Sevilla L'edifici de l'Arxiu General de les Índies allotja nou quilòmetres lineals de preciosos registres en què es detallen tots els viatges dels vaixells espanyols. Un deu per cent d'aquestes naus es van enfonsar, però on, exactament? Perquè en aquella època la localització per GPS no existia i saber on es van enfonsar era com trobar una agulla en un paller. Si els mapes i els registres de l'època no són prou precisos, els avenços tecnològics dels últims anys, permeten omplir les llacunes d'ahir. El cas del galió espanyol San José Representació de la batalla en què un esquadró britànic ataca la flota espanyola i enfonsa el San José. Obra del pintor britànic Samuel Scott El 2015, després d'anys de recerca, el govern de Colòmbia va trobar el San José, un galió espanyol enfonsat per la marina britànica al mar de Cartagena de Indias l'any 1708, en plena Guerra de Successió espanyola. El vaixell transportava 200 tones d'or procedent de les mines de Perú i una gran quantitat de maragdes de Colòmbia. Un tresor valorat en disset mil milions de dòlars que espera pacientment que el govern colombià el recuperi. Però els costos de les operacions de reflotament són molt elevats i el govern colombià no els pot afrontar. El San José encara descansa a 300 metres de profunditat. Per recuperar el tresor, el govern colombià es veuria obligat a recórrer a empreses privades i a pagar-los els serveis cedint-los una part de la càrrega. Una pràctica condemnada per les institucions de protecció del patrimoni com la Unesco. El tresor del San José és un dels molts que existeixen a les profunditats de mars i oceans. Mentre hi hagi tresors enfonsats, aquest patrimoni restarà invisible per la comunitat científica i correrà el risc de desaparèixer. El "60 minuts" "L'Eldorado enfonsat" explica l'existència dels tresors que es troben sota el mar i la problemàtica que comporta la seva recuperació.

Els tresors perduts d'or i pedres precioses existeixen i el mar n'és ple

Es calcula que al llarg de la història s'han enfonsat tres milions de vaixells i que les profunditats del mar amaguen un terç de l'or i la plata que han passat per mans humanes