• Una dona captiva
    Veure vídeo

    Una dona captiva

    En un poble d'Hongria, la Marish fa 10 anys que viu captiva a casa d'una família que l'explota com a esclava domèstica. La van obligar a signar préstecs i ara els fa de minyona, no cobra i, a més, treballa netejant en una fàbrica i els dona tot el sou. Tot això, només a canvi de menjar i tabac. Quan pot, dorm al sofà. La seva filla va fugir d'aquesta situació als 16 anys, però la Marish té molta por, tot i que el seu somni és reunir-se amb la seva filla. La directora, Bernadett Tuza-Ritter, segueix la Marish durant dos anys i mig i és així com veu que, finalment, agafa coratge, decideix fugir de l'esclavitud i aconsegueix viure com una dona lliure amb la seva filla.

    En un poble d'Hongria, la Marish fa 10 anys que viu captiva a casa d'una família que l'explota com a esclava domèstica. La van obligar a signar préstecs i ara els fa de minyona, no cobra i, a més, treballa netejant en una fàbrica i els dona tot el sou. Tot això, només a canvi de menjar i tabac. Quan pot, dorm al sofà. La seva filla va fugir d'aquesta situació als 16 anys, però la Marish té molta por, tot i que el seu somni és reunir-se amb la seva filla. La directora, Bernadett Tuza-Ritter, segueix la Marish durant dos anys i mig i és així com veu que, finalment, agafa coratge, decideix fugir de l'esclavitud i aconsegueix viure com una dona lliure amb la seva filla.

  • Cotxes nets, bateries brutes
    Veure vídeo

    Cotxes nets, bateries brutes

    Al Congo , l'extracció il·legal de cobalt, matèria primera indispensable per fabricar cotxes elèctrics, amaga moltes violacions dels drets humans, riscos ambientals i morts.

    Al Congo , l'extracció il·legal de cobalt, matèria primera indispensable per fabricar cotxes elèctrics, amaga moltes violacions dels drets humans, riscos ambientals i morts.

  • Belfast: Els murs de la vergonya
    Veure vídeo

    Belfast: Els murs de la vergonya

    A Belfast, la capital d'Irlanda del Nord, als anys 60 l'exèrcit britànic va construir-hi uns murs que separaven els barris catòlics, republicans i d'identitat irlandesa, i els barris protestants, unionistes i d'identitat britànica. Inicialment anomenats "murs de la pau", perquè pretenien posar fi als enfrontaments entre les dues comunitats, han esdevingut, amb el pas del temps, un element que manté i reforça la separació. El documental dona veu a ciutadans dels barris de Falls i Shankill, separats pel mur, que pretenen, tot i que saben que serà un procés molt lent, l'eliminació dels murs i la fi de l'enfrontament entre les dues comunitats.

    A Belfast, la capital d'Irlanda del Nord, als anys 60 l'exèrcit britànic va construir-hi uns murs que separaven els barris catòlics, republicans i d'identitat irlandesa, i els barris protestants, unionistes i d'identitat britànica. Inicialment anomenats "murs de la pau", perquè pretenien posar fi als enfrontaments entre les dues comunitats, han esdevingut, amb el pas del temps, un element que manté i reforça la separació. El documental dona veu a ciutadans dels barris de Falls i Shankill, separats pel mur, que pretenen, tot i que saben que serà un procés molt lent, l'eliminació dels murs i la fi de l'enfrontament entre les dues comunitats.

  • Orfes d'Estat Islàmic
    Veure vídeo

    Orfes d'Estat Islàmic

    La història dels nens Sharrouf i la lluita sense treva de la seva àvia per localitzar-los i tornar-los a Austràlia, el seu país. Els Sharrouf van ser un clar exemple d'una família australiana que va abraçar la bandera negra d'ISIS. Els famós jihadista Khaled Sharrouf va dur els seus fills a l'autoproclamat califat d'Estat Islàmic el 2014. El món se'n va assabentar quan el seu pare va publicar unes fotos del seu fill gran aguantant el cap decapitat d'un presoner d'ISIS, unes imatges que van donar la volta al món. Durant cinc anys la seva àvia, Karen Nettleton, ha intentat trobar els nens per fer-los tornar al seu país. Ha preparat diverses missions de rescat, que han fracassat totes. Ara és a Síria i fa un últim esforç desesperat per salvar-los d'un camp de refugiats on les condicions de vida són molt precàries. El periodista Dylan Welch i la productora Suzanne Dredge han seguit l'experiència d'aquesta família durant quatre anys, han viatjat amb l'àvia dels nens i l'han acompanyat en el seu intent de convèncer les autoritats sirianes i australianes que li lliurin la custòdia dels seus nets i les seves besnetes i els permetin tornar a Austràlia. Fins ara no s'havia explicat mai el que aquesta família va viure els anys que va passar al califat d'Estat Islàmic.

    La història dels nens Sharrouf i la lluita sense treva de la seva àvia per localitzar-los i tornar-los a Austràlia, el seu país. Els Sharrouf van ser un clar exemple d'una família australiana que va abraçar la bandera negra d'ISIS. Els famós jihadista Khaled Sharrouf va dur els seus fills a l'autoproclamat califat d'Estat Islàmic el 2014. El món se'n va assabentar quan el seu pare va publicar unes fotos del seu fill gran aguantant el cap decapitat d'un presoner d'ISIS, unes imatges que van donar la volta al món. Durant cinc anys la seva àvia, Karen Nettleton, ha intentat trobar els nens per fer-los tornar al seu país. Ha preparat diverses missions de rescat, que han fracassat totes. Ara és a Síria i fa un últim esforç desesperat per salvar-los d'un camp de refugiats on les condicions de vida són molt precàries. El periodista Dylan Welch i la productora Suzanne Dredge han seguit l'experiència d'aquesta família durant quatre anys, han viatjat amb l'àvia dels nens i l'han acompanyat en el seu intent de convèncer les autoritats sirianes i australianes que li lliurin la custòdia dels seus nets i les seves besnetes i els permetin tornar a Austràlia. Fins ara no s'havia explicat mai el que aquesta família va viure els anys que va passar al califat d'Estat Islàmic.

  • Per on passa el futur
    Veure vídeo

    Per on passa el futur

    Les regions d'intercanvi econòmic juguen un paper clau en una Europa de recomposicions territorials, econòmiques i socials que prenen com a base l'àmbit de l'activitat econòmica i comercial, que se superposa als tradicionals criteris geogràfics, socials o polítics.
    Encara que el consens entre els poders polítics i econòmics de les àrees afectades és pràcticament unànime a favor de l'anomenat corredor mediterrani, també existeixen algunes reticències que han anat construint alternatives, que també són ja un fet.
    El documental "Per on passa el futur" mostra com s'ha arribat a aquesta situació, què hi ha en joc, quin és l'escenari i quin món de relacions econòmiques i personals deixem a les futures generacions.

    Les regions d'intercanvi econòmic juguen un paper clau en una Europa de recomposicions territorials, econòmiques i socials que prenen com a base l'àmbit de l'activitat econòmica i comercial, que se superposa als tradicionals criteris geogràfics, socials o polítics. Encara que el consens entre els poders polítics i econòmics de les àrees afectades és pràcticament unànime a favor de l'anomenat corredor mediterrani, també existeixen algunes reticències que han anat construint alternatives, que també són ja un fet. El documental "Per on passa el futur" mostra com s'ha arribat a aquesta situació, què hi ha en joc, quin és l'escenari i quin món de relacions econòmiques i personals deixem a les futures generacions.

  • Els nens de la passarel·la
    Veure vídeo

    Els nens de la passarel·la

    Per què als Estats Units fan passarel·les de moda on desfilen nens que estan esperant ser adoptats? Hauríem de fer alguna cosa semblant a Europa? En aquest documental viatgem a algunes zones dels Estats Units per ser testimonis de com es fa servir el màrqueting amb els nens. Les passarel·les, els anuncis a la televisió i les exhibicions fotogràfiques són un tema molt polèmic, però sembla que funcionen amb nens que difícilment seran adoptats -adolescents, grups de germans i nens amb necessitats especials. Això té un gran impacte en futures despeses socials, ja que molts estudis demostren que créixer i arribar a la majoria d'edat dins del sistema d'acollida pot comportar malalties psiquiàtriques o abocar a situacions de delinqüència, indigència o presó.

    Per què als Estats Units fan passarel·les de moda on desfilen nens que estan esperant ser adoptats? Hauríem de fer alguna cosa semblant a Europa? En aquest documental viatgem a algunes zones dels Estats Units per ser testimonis de com es fa servir el màrqueting amb els nens. Les passarel·les, els anuncis a la televisió i les exhibicions fotogràfiques són un tema molt polèmic, però sembla que funcionen amb nens que difícilment seran adoptats -adolescents, grups de germans i nens amb necessitats especials. Això té un gran impacte en futures despeses socials, ja que molts estudis demostren que créixer i arribar a la majoria d'edat dins del sistema d'acollida pot comportar malalties psiquiàtriques o abocar a situacions de delinqüència, indigència o presó.

  • Dins el sushi
    Veure vídeo

    Dins el sushi

    La tonyina vermella del Mediterrani és el plat més exquisit de la cuina tradicional japonesa i el seu preu pot arribar a duplicar la cotització de l'or a la borsa del peix de Tòquio. La seva pesca s'ha convertit en una carrera de bojos...

    La tonyina vermella del Mediterrani és el plat més exquisit de la cuina tradicional japonesa i el seu preu pot arribar a duplicar la cotització de l'or a la borsa del peix de Tòquio. La seva pesca s'ha convertit en una carrera de bojos...

  • Traficants de nens gitanos
    Veure vídeo

    Traficants de nens gitanos

    En aquest reportatge s'investiga el tràfic a gran escala i l'explotació de nens per part de bandes gitanes romaneses al Regne Unit i a Europa i entra dins dels grups de captaires i arriba fins al final d'una cadena mafiosa...

    En aquest reportatge s'investiga el tràfic a gran escala i l'explotació de nens per part de bandes gitanes romaneses al Regne Unit i a Europa i entra dins dels grups de captaires i arriba fins al final d'una cadena mafiosa...

  • L'Amazònia, l'última frontera
    Veure vídeo

    L'Amazònia, l'última frontera

    L'exèrcit brasiler ens mostra la manera com els avenços tecnològics permeten cartografiar els prop de dos milions de quilòmetres de selva Amazònica de la qual gairebé no es tenen dades. Acompanyem en llanxes els topògrafs de l'exèrcit que s'endinsen pel riu dins la selva per col·locar les referències GPS i volem en els avions que escanegen la selva i envien les dades als centres on es genera la nova cartografia. Viatgem per les comunitats indígenes del nord del país i coneixem la situació de la seva lluita per recuperar la possessió de les seves terres.

    L'exèrcit brasiler ens mostra la manera com els avenços tecnològics permeten cartografiar els prop de dos milions de quilòmetres de selva Amazònica de la qual gairebé no es tenen dades. Acompanyem en llanxes els topògrafs de l'exèrcit que s'endinsen pel riu dins la selva per col·locar les referències GPS i volem en els avions que escanegen la selva i envien les dades als centres on es genera la nova cartografia. Viatgem per les comunitats indígenes del nord del país i coneixem la situació de la seva lluita per recuperar la possessió de les seves terres.

  • L'Amazònia, l'última frontera - Cap. 1
    Veure vídeo

    L'Amazònia, l'última frontera - Cap. 1

    A través de Ze Roberto, antic recol·lector furtiu de fusta, el documental mostra els canvis que, gràcies als programes de desenvolupament sostenible del govern, s'han produït en les comunitats riberenques de l'Amazònia. Després, Paulo ens mostra les penoses condicions de vida dels treballadors dels milers de forns il·legals que fabriquen carbó vegetal per a la poderosa indústria siderúrgica. Des dels satèl·lits de l'INPE (Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais) detectem els incendis que es produeixen a la regió d'Altamira i acompanyem el bomber Joao en la seva lluita per controlar el foc.

    A través de Ze Roberto, antic recol·lector furtiu de fusta, el documental mostra els canvis que, gràcies als programes de desenvolupament sostenible del govern, s'han produït en les comunitats riberenques de l'Amazònia. Després, Paulo ens mostra les penoses condicions de vida dels treballadors dels milers de forns il·legals que fabriquen carbó vegetal per a la poderosa indústria siderúrgica. Des dels satèl·lits de l'INPE (Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais) detectem els incendis que es produeixen a la regió d'Altamira i acompanyem el bomber Joao en la seva lluita per controlar el foc.

  • Dones en construcció
    Veure vídeo

    Dones en construcció

    El documental reflecteix el procés de reconstrucció personal de diverses dones que han estat víctimes d'un atemptat terrorista, a través de l'expressió dels seus sentiments i valors. Un recorregut que toca aspectes com la notícia de l'assassinat, la incredulitat, la recerca d'un perquè, el rol de mare, la manca d'al·licients, de projectes, d'il·lusió, el buit i la soledat que senten i també la por, la ràbia i la impotència. Un camí que es construeix dia a dia i que no és unidireccional. L'elecció de les protagonistes principals s'ha guiat fonamentalment per criteris d'interès de les seves vides en construcció pel que fa al seu compromís amb la pau, superació personal, i ètica de la vida.

    El documental reflecteix el procés de reconstrucció personal de diverses dones que han estat víctimes d'un atemptat terrorista, a través de l'expressió dels seus sentiments i valors. Un recorregut que toca aspectes com la notícia de l'assassinat, la incredulitat, la recerca d'un perquè, el rol de mare, la manca d'al·licients, de projectes, d'il·lusió, el buit i la soledat que senten i també la por, la ràbia i la impotència. Un camí que es construeix dia a dia i que no és unidireccional. L'elecció de les protagonistes principals s'ha guiat fonamentalment per criteris d'interès de les seves vides en construcció pel que fa al seu compromís amb la pau, superació personal, i ètica de la vida.

Anar al contingut