• Qui controla la policia?
    Veure vídeo

    Qui controla la policia?

    Amb el teló de fons d'una pandèmia que castiga desproporcionadament la població negra, les morts de George Floyd i Breonna Taylor en mans de la policia el 2020 van fer esclatar un moviment per exigir canvis i justícia racial. Jelani Cobb, del diari New Yorker, examina les realitats de la raça i el control policial als Estats Units i es planteja la següent pregunta: poden actuar d'una altra manera els cossos policials? I existeix la voluntat per fer els canvis necessaris? El documental explora la història de Newark, una ciutat de Nova Jersey, on fa anys que s'està fent un experiment per reformar la policia. L'estiu de 2020 a moltes ciutats dels Estats Units la policia es va enfrontar a manifestants i a membres dels mitjans de comunicació fent servir la força. Però a Newark va regnar una calma relativa. Allà el 2016 el Departament de Justícia va ordenar posar en marxa una reforma policial després que una investigació federal hi detectés abusos constants dels drets civils, abusos que patien en la majoria dels casos els ciutadans negres i hispans. Aquest documental de Frontline analitza quin resultat ha tingut aquest intent de reforma a Newark, on abans de la intervenció federal, es calcula que aproximadament el 75% de les retencions efectuades pels agents de la policia no tenien cap justificació legal documentada. Revela també com el Departament de Justícia de Trump ha abandonat de manera gairebé general tots els esforços federals per impulsar reformes sistèmiques dels departaments de policia.

  • Nadius digitals
    Veure vídeo

    Nadius digitals

    Els televisors, els ordinadors, els mòbils, les tauletes o els videojocs omplen les nostres vides de pantalles tan ràpidament, que els científics encara no han tingut temps d'avaluar els efectes que això pot tenir en tots nosaltres ni, sobretot, en els més petits. S'estan fent molts estudis sobre les conseqüències de l'ús de pantalles en uns cervells que encara s'estan formant, i alguns dels primers resultats apunten que l'ús excessiu d'aparells electrònics amb pantalles pot dificultar l'adquisició del llenguatge. També s'estan fent estudis en adolescents, i s'han detectat alguns efectes en el cervell dels joves que passen més hores davant de les pantalles. N'hi ha de negatius, com els que porten a l'addicció als videojocs, un trastorn reconegut per l'Organització Mundial de la Salut, però també n'hi ha algun de bo, com ara la possibilitat que alguns videojocs ajudin a millorar la concentració de joves amb trastorns de l'atenció. De totes maneres, com que les pantalles ja ocupen un espai excessiu, la recomanació és fer-ne un ús moderat.

  • Big Pharma. Laboratoris totpoderosos
    Veure vídeo

    Big Pharma. Laboratoris totpoderosos

    Des de fa 10 anys, el paisatge de la indústria del medicament s'ha transformat considerablement. Un grapat d'empreses farmacèutiques concentren la fabricació de la major part dels medicaments. Entre les 5 més importants del món hi ha la suïssa Novartis, les dues gegants americanes Pfizer i Johnson & Johnson, Roche, l'altra empresa suïssa i la francesa Sanofi. Amb 100.000 col·laboradors cadascuna, són les multinacionals presents al mercat mundial que habitualment s'anomenen les Big Pharma. Amb la força de les seves xarxes d'influència, amb un poder comparable al d'un estat, la indústria farmacèutica pot, ella sola, decidir les polítiques de salut dels governs. Certs laboratoris aconsegueixen orientar la recerca, el finançament i les ajudes públiques cap als tractaments més cars. De vegades en detriment de la salut dels malalts. Alguns laboratoris han estat considerats responsables d'haver amagat durant molt de temps els greus efectes secundaris dels seus medicaments. I la batalla contra la Covid-19 que s'ha desencadenat exacerba l'apetit dels laboratoris. El nou paradigma de la indústria farmacèutica, amb una financerització total de l'ecosistema del medicament, amenaça la longevitat del més gran sistema polític solidari, la sanitat pública?

  • L'any del silenci
    Veure vídeo

    L'any del silenci

    Dos grams de coronavirus han frenat el nostre planeta. De Mallorca a Melbourne, de Bangalore a Rio de Janeiro, passant per Ciutat del Cap, París, Hamburg, Nova York..., un floret d'artistes, esportistes, ensenyants, escriptors, cineastes, rapers, sacerdots... ens parlen de la seva experiència personal i reflexionen en veu alta sobre aquest insòlit any 2020 que ens ha tocat de viure.

  • Colesterol. El gran bluf
    Veure vídeo

    Colesterol. El gran bluf

    Durant més de sis dècades, metges, nutricionistes i funcionaris de la sanitat pública han lliurat una guerra contra els nivells alts de colesterol en un intent de combatre les malalties cardíaques. Però, i si la premissa inicial que relaciona el colesterol amb les malalties cardiovasculars fos falsa?

  • Corona, el virus i el pangolí
    Veure vídeo

    Corona, el virus i el pangolí

    En uns moments en què el bombardeig d'informació relativa a la Covid-19 és constant, un grup de científics i activistes mediambientals aporten dades incontestables sobre l'origen de la pandèmia que castiga actualment el planeta: als mercats d'animals de la Xina i del sud-est asiàtic, els virus que viuen de manera natural en certs animals salvatges entren en contacte amb la gent. Segons aquests experts, cal aturar el tràfic il·legal d'animals i la destrucció dels seus hàbitats per impedir que tota mena de virus arribin a les persones i es produeixi una nova pandèmia, encara més greu.

  • Intramurs
    Veure vídeo

    Intramurs

  • Per on passa el futur
    Veure vídeo

    Per on passa el futur

    Les regions d'intercanvi econòmic juguen un paper clau en una Europa de recomposicions territorials, econòmiques i socials que prenen com a base l'àmbit de l'activitat econòmica i comercial, que se superposa als tradicionals criteris geogràfics, socials o polítics. Encara que el consens entre els poders polítics i econòmics de les àrees afectades és pràcticament unànime a favor de l'anomenat corredor mediterrani, també existeixen algunes reticències que han anat construint alternatives, que també són ja un fet. El documental "Per on passa el futur" mostra com s'ha arribat a aquesta situació, què hi ha en joc, quin és l'escenari i quin món de relacions econòmiques i personals deixem a les futures generacions.

  • Els nens de la passarel·la
    Veure vídeo

    Els nens de la passarel·la

    Per què als Estats Units fan passarel·les de moda on desfilen nens que estan esperant ser adoptats? Hauríem de fer alguna cosa semblant a Europa? En aquest documental viatgem a algunes zones dels Estats Units per ser testimonis de com es fa servir el màrqueting amb els nens. Les passarel·les, els anuncis a la televisió i les exhibicions fotogràfiques són un tema molt polèmic, però sembla que funcionen amb nens que difícilment seran adoptats -adolescents, grups de germans i nens amb necessitats especials. Això té un gran impacte en futures despeses socials, ja que molts estudis demostren que créixer i arribar a la majoria d'edat dins del sistema d'acollida pot comportar malalties psiquiàtriques o abocar a situacions de delinqüència, indigència o presó.

  • Dins el sushi
    Veure vídeo

    Dins el sushi

    La tonyina vermella del Mediterrani és el plat més exquisit de la cuina tradicional japonesa i el seu preu pot arribar a duplicar la cotització de l'or a la borsa del peix de Tòquio. La seva pesca s'ha convertit en una carrera de bojos...

  • Linxament (El crim col·lectiu)
    Veure vídeo

    Linxament (El crim col·lectiu)

    Va acabar la guerra i es va signar la pau a Guatemala. Des de llavors ha augmentat un fenomen dramàtic en tot el país: els linxaments. Una turba embogida persegueix un presumpte delinqüent, el deté i el mata. "Linxament (el crim col·lectiu)" fa un recorregut, poble a poble, per saber com era la vida en les zones indígenes de Guatemala abans de la guerra, com es va viure el conflicte armat i quines atrocitats -entre d'altres, els linxaments- va cometre l'exèrcit en la població. També, poble a poble, mostra com es porten a terme els linxaments i ho fa amb les autoritats de les comunitats en què se n'han produït i els professionals que, des de diferents sectors, intenten entendre el problema.

  • Traficants de nens gitanos
    Veure vídeo

    Traficants de nens gitanos

    En aquest reportatge s'investiga el tràfic a gran escala i l'explotació de nens per part de bandes gitanes romaneses al Regne Unit i a Europa i entra dins dels grups de captaires i arriba fins al final d'una cadena mafiosa...

  • L'Amazònia, l'última frontera
    Veure vídeo

    L'Amazònia, l'última frontera

    L'exèrcit brasiler ens mostra la manera com els avenços tecnològics permeten cartografiar els prop de dos milions de quilòmetres de selva Amazònica de la qual gairebé no es tenen dades. Acompanyem en llanxes els topògrafs de l'exèrcit que s'endinsen pel riu dins la selva per col·locar les referències GPS i volem en els avions que escanegen la selva i envien les dades als centres on es genera la nova cartografia. Viatgem per les comunitats indígenes del nord del país i coneixem la situació de la seva lluita per recuperar la possessió de les seves terres.

  • L'Amazònia, l'última frontera - Cap. 1
    Veure vídeo

    L'Amazònia, l'última frontera - Cap. 1

    A través de Ze Roberto, antic recol·lector furtiu de fusta, el documental mostra els canvis que, gràcies als programes de desenvolupament sostenible del govern, s'han produït en les comunitats riberenques de l'Amazònia. Després, Paulo ens mostra les penoses condicions de vida dels treballadors dels milers de forns il·legals que fabriquen carbó vegetal per a la poderosa indústria siderúrgica. Des dels satèl·lits de l'INPE (Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais) detectem els incendis que es produeixen a la regió d'Altamira i acompanyem el bomber Joao en la seva lluita per controlar el foc.

  • Dones en construcció
    Veure vídeo

    Dones en construcció

    El documental reflecteix el procés de reconstrucció personal de diverses dones que han estat víctimes d'un atemptat terrorista, a través de l'expressió dels seus sentiments i valors. Un recorregut que toca aspectes com la notícia de l'assassinat, la incredulitat, la recerca d'un perquè, el rol de mare, la manca d'al·licients, de projectes, d'il·lusió, el buit i la soledat que senten i també la por, la ràbia i la impotència. Un camí que es construeix dia a dia i que no és unidireccional. L'elecció de les protagonistes principals s'ha guiat fonamentalment per criteris d'interès de les seves vides en construcció pel que fa al seu compromís amb la pau, superació personal, i ètica de la vida.

Anar al contingut