"Canvi climàtic: l'empremta humana" // "La Cúpula"

"CANVI CLIMÀTIC: L'EMPREMTA HUMANA" EMISSIÓ: el dilluns 9 de desembre de 2019, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya). Una aproximació a la idea que la intervenció humana sobre el planeta és tan decisiva com ho van ser els grans canvis geològics de la història de la Terra i que pot, fins i tot, ser més irreversible per a la continuïtat de la humanitat que els fenòmens geològics que han anat canviant el planeta. Un grup de geòlegs es va inventar, fa uns anys, una paraula per definir l'era en què més impacte està tenint sobre la Terra i en el clima l'acció de l'home: l'antropocè. Aquesta "època de la humanitat" es caracteritza per ser el període més càlid que ha viscut el planeta des de fa, almenys, 5.000 anys. Cap a la fi de l'última glaciació, en el període de l'holocè, també es va viure una època càlida força llarga, però després d'aquest període, les temperatures van anar baixant fins a tocar fons a la "petita era glacial", el període fred que va del segle XVII a començaments del XIX. La baixada global va ser d'1,3 graus. Els últims 200 anys, la temperatura del planeta ha augmentat de manera similar i la comunitat científica preveu que l'increment seguirà i pot superar un grau i mig i arribar fins i tot a dos graus d'augment global, i això, apunten, pot canviar el clima d'una manera dràstica i irreversible. Que l'activitat humana genera efectes massius a nivell mundial és un fet constatat, malgrat els negacionistes climàtics, que atribueixen l'escalfament del planeta a un cicle natural més. Aquests negacionistes, influents i recolzats ara mateix pels governs d'algunes de les grans potències mundials (els EUA, la Xina, Rússia, el Brasil..) es mostren molt escèptics amb el mètode científic que vol provar el canvi climàtic amb fets objectivament verificables. Volen evitar, o si més no retardar, les accions acordades en les cimeres sobre canvi climàtic, creant dubtes o fent afirmacions que influeixin en l'opinió pública i, de retruc, en els governs que haurien d'implementar els acords. Durant aquest antropocè hem vist i veurem l'extinció massiva d'espècies provocada per la nostra acció, i l'augment de malalties lligades a la contaminació de l'atmosfera i de les aigües i el sòl. Els efectes d'aquesta pujada de temperatura faran impossible qualsevol tipus de vida en alguns llocs del planeta, per desertització o per inundació, i això ja està provocant el desplaçament de poblacions cap a altres llocs: són els refugiats climàtics. A la Terra hi vivim, ara mateix, 7.700 milions de persones, i aquesta explosió demogràfica no es preveu que s'aturi, com a mínim a curt i mitjà termini. Els gasos d'efecte hivernacle contribueixen a l'escalfament global, però també augmenten l'acidificació de l'atmosfera pel diòxid de carboni i, com a conseqüència, dels oceans: afecten de manera irreversible moltes espècies marines. Estem exposant la natura a un estrès en el mateix moment que n'augmentem la producció per abastir una població insaciable, i per fer-ho desforestem selves com les del Brasil i Indonèsia, els dos grans pulmons del planeta. Perquè continuï sent possible la vida dels 9.000 milions de persones que serem d'aquí res, caldrà que, més aviat que tard, canviem radicalment les formes de producció agrícola i ramadera, que optem per una mobilitat diferent, menys contaminant, que deixem de fer servir combustibles fòssils i aprofitem les noves tecnologies que hem creat. En definitiva, que canviem radicalment i per sempre la nostra manera de viure i de consumir. No es tracta de salvar el medi natural com si fos una cosa aliena a nosaltres, perquè nosaltres també som medi natural. Dirigit per Alexander Oey "LA CÚPULA" EMISSIÓ: dilluns 9 de desembre, a les 23.50, al 33, Internet 30 dies,GEO Blocat a Espanya. Una bomba de rellotgeria al Pacífic. Les conseqüències del canvi climàtic sobre la cúpula de les illes Marshall, que amaga les restes de plutoni de les proves atòmiques dels Estats Units als anys 40 i 50. Runit és una barrera de corall, envoltada de brillants llacunes blaves, un petit punt avançat de les illes Marshall. Però també se la coneix com la "zona zero" del Pacífic Sud. Un indret dominat pel "The Dome" ("La Cúpula"). Sembla obra d'extraterrestres, però es tracta d'un cercle voluminós, en forma de cúpula, fet per l'home, que concentra tones de residus nuclears, inclosos 400 blocs de plutoni, un dels materials més mortals coneguts per la ciència. Ara, aquesta cúpula s'esquerda. Les altes marees provocades per les tempestes l'inunden: l'aigua del mar s'ha colat a dins del formigó. El gran temor és que un tifó acabi trencant la construcció i alliberi a l'oceà el contingut radioactiu. De fet, les illes Marshall són una de les grans primeres víctimes del canvi climàtic: l'augment del nivell del mar pel desgel inunda i fa inhabitables molts dels atols. "Aquesta cúpula és la connexió entre l'edat nuclear i l'edat del canvi climàtic. Serà un esdeveniment devastador, si realment es filtra. No estem parlant només de les illes Marshall, estem parlant de tot l'oceà Pacífic", diu Alson Kelen, líder de la comunitat de les Marshall. El documental exposa el context històric de les proves atòmiques nord-americanes als anys 40 i 50 i l'expulsió dels habitants de les illes afectades. No hi van poder tornar mai més. Però també som testimonis de com aquests assajos van afectar directament la població local. Quan una de les bombes fallava, quedaven restes de plutoni dispersos per les illes. Molts soldats nord-americans van ser els encarregats de netejar-ho durant els anys 70, sense protecció. La seva salut es va anar deteriorant amb els anys, a causa del contacte directe amb el material radioactiu. Molts veterans estan afectats per diversos tipus de càncer. "Em van dir que anava a un paradís tropical. No sabia que era radioactiu", diu Jim Androl. El govern nord-americà no els dona cap ajuda econòmica per tal de rebre els tractaments adequats, perquè no els reconeix com a veterans afectats per les proves atòmiques. Dirigit per Mark Willacy