"A DINS DE L'ARMARI XINÈS"

EMISSIÓ: Dimarts 24 de maig, a les 00.05, al 33 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya) Tradició versus modernitat, a la Xina A la Xina actual, les tradicions ancestrals segueixen tenint un pes importantíssim, sobretot a les zones rurals, i aquesta és una dificultat més que han de superar els gais i les lesbianes en aquest país, on l'acceptació de l'homosexualitat encara ha de recórrer molt de camí. La societat, els veïns i els pares pressionen perquè els seus fills i filles es casin i tinguin descendència tal com dicta la tradició, i l'única solució que tenen els homosexuals xinesos dels dos sexes per fer contenta la família és buscar-se entre ells i aparellar-se per formar matrimonis i famílies de conveniència. Segons el portal web china.org.cn, es calcula que 16 milions de dones xineses estan casades amb homes homosexuals, dels quals el 90% no han sortit de l'armari majoritàriament per pressions familiars. "A dins de l'armari xinès" ("Inside de Chinese Closet") descobreix la història de dues persones entre aquests centenars de milers: la Cherry i l'Andy. La Cherry és una noia jove, és lesbiana i està casada amb un noi homosexual. Els seus pares, lluny d'estar contents amb aquesta decisió, li exigeixen que adopti un fill per així mantenir les aparences socials. L'Andy, un arquitecte d'èxit que viu a Xangai, decideix sortir de l'armari, però el seu pare, avergonyit i decebut, li reclama que es casi amb una dona per mantenir l'honor de la família: "Hauries de trobar una noia, una lesbiana. Casa't tan aviat com puguis. Fes-ho per nosaltres". El fet de tenir una parella o concebre un fill es converteix en un acte més proper a l'intercanvi comercial i la felicitat personal queda relegada a un segon pla. Això suposa una pressió brutal per aquests joves que intenten atenuar el trencament brutal entre la seva generació i la dels seus pares. Com s'acostuma a dir, la Xina avança a passos de gegant. La pregunta és: en quina direcció avança? L'homosexualitat no és delicte a la Xina, però socialment segueix sent inacceptable. Aquest escenari amaga una realitat molt més terrible i desemmascara un tabú socialment acceptat, com és el de comprar nadons abandonats als orfenats o pagar un ventre de lloguer. La situació ha arribat a tal punt que han aparegut grups de suport a pares i mares amb fills homosexuals, que ajuden a la mediació i comunicació entre les dues parts. L'esforç de l'Andy i la Cherry per aconseguir una vida plena a costa de fingir certs estereotips socials i culturals posa en evidència tot un sistema de valors. Desesperats, però sempre mirant endavant, el seu coratge mostra una Xina moderna i jove que busca el seu espai de llibertat en una societat marcada per forts valors tradicionals. "Dins l'armari" és el retrat d'una distòpia feta realitat, en què tradició i progrés conviuen en silenci i en què les relacions familiars marcades per la tradició entorpeixen el lliure desenvolupament de les noves generacions que demanen a crits ser socialment acceptats, independentment de la seva condició sexual. Podeu veure el tràiler aquí. Festivals (selecció) DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental, Barcelona, 2016 Berlinale, Berlin International Film Festival, Alemanya, 2016 Thessaloniki Film Festival, Grècia, 2016 One World, República Txeca, 2016 BFI Flare, London LGBT Film Festival, Regne Unit, 2016 Belfast Film Festival, Regne Unit, 2016 HRWFF New Yor, Estats Units, 2016 IDFA, International Documentary Filmfestival Amsterdam, Països Baixos, 2015 Més informació Web http://witfilm.nl/film/inside-the-chinese-closet/ Facebook @insidethechinesecloset Dirigit per Sophia Luvarà. Fitxa tècnica Direcció: Sophia Luvarà Edició: Diego Gutiérrez i Stefan Kamp NCE Producció executiva: Boudewijn Koole i Iris Lammertsma Fotografia: Ton Peters NSC So: Qiao Xin, Mike Hough, Amos Ho, Jia Xia i Eric Zheng Música: Alex Simu Una producció de Witfilm Països Baixos (2015) 72 minuts VO en anglès i xinès subtitulada en català Sophia Luvarà, directora Va néixer a Itàlia. Es va graduar amb honors al Màster en Biotecnologia Mèdica de la Universitat de Torí, on també va doctorar-se en investigació sobre el càncer. El 2007 va deixar els estudis i va marxar a Londres per continuar la seva passió: realitzar documentals.