Quan Zara va començar la revolució de la "fast fashion", la moda ràpida, el procés de producció en el sector tèxtil es va accelerar i es va abaratir. Oferint una allau de productes barats, copiats d'altres marques i pensats per no durar gaire, la moda ràpida va afavorir l'augment del consum de roba, que a Europa s'ha duplicat des de l'any 2000. Actualment, l'acceleració de la producció ha portat a l'aparició de marques que només venen per internet i que són capaces de posar al mercat els seus productes en quinze dies. Una conseqüència d'aquesta nova tendència és que, per poder treballar tan de pressa, ja no es fabrica a l'Àsia o a l'Àfrica. Leicester, l'antiga capital anglesa del tèxtil, s'ha pogut reindustrialitzar gràcies a la moda superpresta, perquè ha recuperat les comandes que abans es fabricaven lluny d'Europa. La feina ha tornat, però el problema és que ha vingut acompanyada d'unes condicions laborals tan dolentes que queden fora de la legalitat.