"60 minuts" presenta "Operació Lluna"
Fa 40 anys que la humanitat va fer un pas de gegant quan, el 20 de juliol del 1969, va posar el peu a la lluna. Però, què s'ha vist, en realitat, d'aquesta fita?.
Al principi, el 2001, el director William Karel volia fer una pel·lícula sobre Stanley Kubrick, un any després de la seva mort. Mentre parlava amb la viuda, Karel va descobrir la col·laboració que hi va haver entre Kubrick i la NASA. Resulta que Kubrick i altres productors de Hollywood van contribuir a popularitzar l'èxit del programa espacial dels EUA convertint-lo en un xou (amb el disseny dels vestits dels astronautes, buscant el color per la càpsula de l'Apol·lo, trobant la localització ideal per col·locar el coet a cap Canaveral, etc.)
Partint d'aquesta història real, Karel va pensar-ne una de pròpia. "Què passaria si...?". Què passaria si Nixon -sota la pressió d'enviar el primer home a la Lluna abans d'acabar la dècada- hagués demanat produir una pel·lícula sobre l'aterratge a la lluna per si de cas l'Apol·lo 11 hagués anat malament i no hi hagués fotografies de l'esdeveniment...
Una intriga documental, una barreja subtil de fets, ficció i hipòtesis al voltant d'un esdeveniment que va marcar el segle XX: l'aterratge a la Lluna. Què passaria si tot hagués estat el fruit d'una gran broma pesada provocada per la cursa de les dues súper potències, els EUA i la URSS, per ser els primers a conquerir la lluna? Què passaria si no hi hagués hagut transmissions en directe des de la Lluna, com molta gent afirma? L'avenç tècnic en els rodets de les pel·lícules i en la tecnologia televisiva ho haurien pogut fer possible i, a més, sense que es notés. Fins i tot l'ús de fotografies d'arxiu no és cap garantia d'autenticitat, ja que poden ser utilitzades per donar veracitat a diversos fets de naturalesa molt diferent. Com pot saber l'espectador si el que està veient és real?
Navegant amb cura entre les aigües de la veritat i la mentida, el documental barreja fets reals amb d'altres d'inventats completament. S'hi pot trobar una mescla d'ingredients interessant: imatges d'arxiu segrestades, documents falsos, entrevistes reals que s'han tret del seu context o transformat amb la veu en off o el doblatge, entrevistes pactades amb actors que reprodueixen un guió i, per descomptat, entrevistes a astronautes com Neil Armstrong que refuten el que pensen molts sobre el fet que tot va ser fruit d'un gran ordit.
Aquest no és un documental convencional. Pretén informar i entretenir l'espectador, però també sacsejar-lo, posar-lo en alerta del fet que la televisió pot enganyar, ja sigui de manera intencionada o no. L'autor vol aconseguir aquest propòsit fent servir un fet conegut universalment que està envoltat per molts interrogants i llegendes urbanes, algunes de força plausibles. Confusos? Els espectadors poden estar tranquils perquè tot serà revelat abans d'acabar el documental, quan l'espectador ja estigui ben atrapat, enganxat, i llavors comenci a fer-se preguntes.
"Operació Lluna", a "60 minuts".
Partint d'aquesta història real, Karel va pensar-ne una de pròpia. "Què passaria si...?". Què passaria si Nixon -sota la pressió d'enviar el primer home a la Lluna abans d'acabar la dècada- hagués demanat produir una pel·lícula sobre l'aterratge a la lluna per si de cas l'Apol·lo 11 hagués anat malament i no hi hagués fotografies de l'esdeveniment...
Una intriga documental, una barreja subtil de fets, ficció i hipòtesis al voltant d'un esdeveniment que va marcar el segle XX: l'aterratge a la Lluna. Què passaria si tot hagués estat el fruit d'una gran broma pesada provocada per la cursa de les dues súper potències, els EUA i la URSS, per ser els primers a conquerir la lluna? Què passaria si no hi hagués hagut transmissions en directe des de la Lluna, com molta gent afirma? L'avenç tècnic en els rodets de les pel·lícules i en la tecnologia televisiva ho haurien pogut fer possible i, a més, sense que es notés. Fins i tot l'ús de fotografies d'arxiu no és cap garantia d'autenticitat, ja que poden ser utilitzades per donar veracitat a diversos fets de naturalesa molt diferent. Com pot saber l'espectador si el que està veient és real?
Navegant amb cura entre les aigües de la veritat i la mentida, el documental barreja fets reals amb d'altres d'inventats completament. S'hi pot trobar una mescla d'ingredients interessant: imatges d'arxiu segrestades, documents falsos, entrevistes reals que s'han tret del seu context o transformat amb la veu en off o el doblatge, entrevistes pactades amb actors que reprodueixen un guió i, per descomptat, entrevistes a astronautes com Neil Armstrong que refuten el que pensen molts sobre el fet que tot va ser fruit d'un gran ordit.
Aquest no és un documental convencional. Pretén informar i entretenir l'espectador, però també sacsejar-lo, posar-lo en alerta del fet que la televisió pot enganyar, ja sigui de manera intencionada o no. L'autor vol aconseguir aquest propòsit fent servir un fet conegut universalment que està envoltat per molts interrogants i llegendes urbanes, algunes de força plausibles. Confusos? Els espectadors poden estar tranquils perquè tot serà revelat abans d'acabar el documental, quan l'espectador ja estigui ben atrapat, enganxat, i llavors comenci a fer-se preguntes.
"Operació Lluna", a "60 minuts".
