"30 minuts": On és la sida?

Viure amb VIH en temps del coronavirus

Igual que ara, a finals del segle passat un virus desconegut posava el món en alerta. Quaranta anys després, el VIH, el virus que provoca la sida, segueix matant un milió de persones cada any, especialment a l'Àfrica. Però al primer món, la cronificació de la malaltia l'ha fet invisible.

Esther Llauradó
TEMA:
Sida
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

A Catalunya, 33.000 persones conviuen amb el VIH. Moltes, moltíssimes, ho mantenen en la intimitat. Dir-ho públicament, especialment en entorns laborals, no és habitual. Encara arrosseguem el relat dels anys 80, l'estigma social. Això s'ha fet evident quan de totes les persones amb VIH que participaven en assajos clínics per a la Fundació Lluita contra la Sida només una, l'Stefano La Rosa, ha accedit a participar a cara descoberta al reportatge "On és la sida?" que emet diumenge el "30 minuts" .

A l'Stefano el van diagnosticar fa 12 anys en un control rutinari a Barcelona. Tenia 23 anys. Havia arribat des d'un petit poble de Sicília per viure sense pressions la seva homosexualitat. Ha estat la primera vegada que ha decidit "sortir de l'armari", dir obertament que és seropositiu. Fins ara només ho sabia el seu cercle més íntim.

"Ha estat un dia important per a mi. Quan em van oferir participar en aquest programa vaig dir: 'Per què no?' Al final, un ha de donar la cara, són coses que passen. Fins i tot ara la gent s'adona que infectar-te d'un virus és una mica més fàcil",  Stefano La Rosa

L'Stefano participa en l'assaig d'una medicació que es podrà injectar cada dos mesos, en lloc de la pastilla diària que prenia fins ara. Malgrat l'esforç invertit en la recerca, no s'ha aconseguit una vacuna contra el VIH, però, en canvi, els tractaments antiretrovirals han millorat tant que han transformat el que era una malaltia mortal en una infecció crònica controlable. Avui, al primer món, tenen una esperança de vida com qualsevol altra persona. A més, si es mediquen correctament la càrrega viral es converteix en indetectable i no poden transmetre el VIH. Potser per això, la sida ja no fa por.

"La gent positiva ja era indetectable i, per tant, intransmissible. Llavors, la por, realment, en la meva generació, és tirant a zero", Guifré

 

Supervivents invisibles

Entre la gent que viu amb VIH a Catalunya hi ha un grup important que es van infectar als anys 80-90. Contra tot pronòstic, van sobreviure. Ara serà la primera generació que envelleixi amb el VIH i representa un nou repte per al sistema de salut. Ja no serveix només controlar el virus. Alguns pateixen els efectes de la inflamació provocada pels anys de convivència amb el virus i la toxicitat de les primeres medicacions. O els efectes d'haver-se començat a medicar tard, quan tothom anava a cegues amb la malaltia.

"Malalties cardiovasculars, del ronyó, diabetis, depressió, angoixa i altres malalties mentals. Sabem que n'hi ha una major prevalença. Així que el sistema ha de canviar la seva orientació i ajudar en uns nous problemes. No són tan seriosos com abans, però són nous problemes", Jeffrey Lazarus, cap del Grup de Recerca de Sistemes de Salut d'ISGlobal.

Ivan, Mar i Ton, del col.lectiu SuperVIHvents, porten 30 anys convivint amb el VIH
Ivan, Mar i Ton, del col·lectiu SuperVIHvents, porten 30 anys convivint amb el VIH

Els aspectes psicològics i socials són els més desconeguts. Mar Linares està de baixa per depressió. Esperava morir-se, ha vist morir molta gent i ha patit l'etiqueta que suposa el VIH.

"Jo estava autoestigmatitzada. Si tu has pres drogues, has fet sexe de risc, era com aquesta culpa que tenies a sobre. Vam renunciar a la sexualitat. En aquells anys, i inclús et dic que ara també. És un cansament com físic, mental i emocional", Mar Linares

La Mar va conèixer Ivan López en un congrés sobre la sida i van connectar de seguida. Ell és un cas de transmissió vertical; la mare, que tenia la sida, li va passar la malaltia en néixer. Un tipus de transmissió que al primer món ara és gairebé inexistent. L'Ivan té 29 anys i la Mar en té 58. Malgrat la diferència d'edat, porten els mateixos anys convivint i coneixent el VIH. Formen part d'un col·lectiu que s'autoanomena SuperVIHvents. Perquè són això, supervivents d'una època on la sida era mortal. I ara tenen la sensació que la cronificació de la malaltia els ha invisibilitzat.

"Tu vas al metge de capçalera: 'Però si estàs bé' 'Per què?' 'Perquè em veus en aparença bé?' D'acord, però a mi em fa mal el cos",  Ivan López

Sis-cents casos nous cada any


Però avui el VIH es transmet majoritàriament per relacions sexuals. La majoria dels nous diagnòstics al primer món són per sexe entre homes. El col·lectiu homosexual ha viscut de molt a prop la por a infectar-se i està especialment conscienciat. Al BCN Checkpoint, un centre comunitari adreçat a ells, sempre hi ha persones esperant per fer-se la prova. Si s'aconseguís diagnosticar i tractar de seguida, tindrien la càrrega viral indetectable i no transmetrien la malaltia.

A l'Institut de Recerca de la Sida el bagatge dels anys investigant el VIH s'han posat ara també al servei del coronavirus
A l'Institut de Recerca de la Sida el bagatge dels anys investigant el VIH s'han posat ara també al servei del coronavirus

A més, des de fa un any, l'aprovació per les autoritats sanitàries de la profilaxi preexposició, la PrEP, una mena de píndola preventiva, ha suposat una revolució. Qui se la pren no es pot infectar del VIH. Al Checkpoint la subministren a 1.500 persones i hi ha una llista d'espera de 1.000 més. Diuen que no donen l'abast. El director del BCN Checkpoint, Ferran Pujol, ho compara amb una vacuna.

"Amb la Covid els factors conductuals òbviament que són també crucials, la mascareta, la higiene de mans, però el que volem és la vacuna, perquè no conec res més eficaç que la prevenció biomèdica i la PrEP és prevenció biomèdica", Ferran Pujol, director del BCN Checkpoint

Com pot ser, aleshores, que unes 600 persones cada any a Catalunya se segueixen infectant?

El "chemsex": drogues, sexe i VIH
Un dels factors que ho expliquen, no l'únic, és la popularització del "chemsex" a les grans ciutats, un fenomen que es va començar a detectar fa deu anys al Regne Unit. Són sessions en què es fan servir drogues per potenciar i allargar les relacions sexuals, festes que es convoquen a través d'aplicacions de contactes gais, que poden allargar-se dies i en què, al preservatiu, ni se l'anomena. En aquest context és fàcil perdre el control, oblidar-se de prendre's els fàrmacs. A l'Hospital Clínic han detectat que la pràctica del "chemsex" en els nous diagnòstics de VIH és cada vegada més prevalent.

"Dels usuaris de chemsex, n'hi ha un 15 per cent que tenen la càrrega viral del VIH detectable. Això vol dir que potser no estan prenent la medicació antiretroviral, perquè se n'obliden, o perquè estan en un context sota l'efecte de substàncies",  Maria Martínez-Rebollar, metgessa de la Unitat VIH-sida de l'Hospital Clínic

"No tens medicació per a totes aquestes nits i perds la constància de la medicació. A la setmana següent es torna a repetir i, al cap d'un mes, en lloc de prendre trenta pastilles te n'has pres quinze", usuari de "chemsex"



La unitat de VIH-sida de l'Hospital Clínic deriva molts d'aquests nois al Servei Chemsex  Support de Stop Sida.

El missatge de la por ja no funciona?

Tothom pot accedir a fer-se el test de VIH
Tothom pot accedir a fer-se el test de VIH

Un 14 i un 9 per cent dels diagnòstics del 2008 van ser en homes heterosexuals i dones heterosexuals, respectivament. En aquest col·lectiu, hi ha menys consciència del risc. I això que tothom pot fer-se un autotest a casa comprant-lo en una farmàcia o sol·licitant-lo online. Però la realitat és que molts diagnòstics segueixen fent-se massa tard. Potser l'estratègia de la por a la sida ja no funciona?

"Que el missatge de la por amb el VIH ja no funciona doncs potser tampoc és tan mala notícia, no? Perquè per això hi ha hagut molta millora farmacològica. Què ens queda, aleshores? Revisar aquests missatges i segurament plantejar-los des d'una altra òptica.", David Paricio, director Sida Studi


L'1 de desembre es torna a celebrar el dia Mundial de la Lluita contra la sida, la que va ser la gran pandèmia de finals del segle XX i que encara segueix matant un milió de persones cada any.

ARXIVAT A:
Sida

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut