Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Les conseqüències, a "30 minuts"

Vides escapçades per les deportacions: la cruesa de l'etapa més fosca de les migracions

L'any 2019, més d'11.000 persones van ser deportades des de l'estat espanyol. "30 minuts" explora les conseqüències psicològiques, socials i econòmiques dels retorns forçosos, l'etapa menys visible de les migracions, però afecta cada any milers de persones

Yeray S. Iborra / João França / Sònia Calvó Carrió

Limitava els moviments com si milers d'ulls estiguessin sobre d'ell. Un dia, la seva sospita es va fer efectiva: Bada Ndiaye va ser deportat després de visitar uns amics. Feia set anys que vivia a València. 

Bada Ndiaye, va ser deportat cap al Senegal després de viure 7 anys a València
Bada Ndiaye, va ser deportat cap al Senegal després de viure 7 anys a València

Ara, a Rufisque, una ciutat de la regió de Dakar, al Senegal, recorda amb enyor la seva vida a Europa. Ndiaye és una de les milers de persones afectades per la deportació, un procés administratiu que escapça multitud de projectes de vida amb retorns forçosos i les consegüents afectacions psicosocials i econòmiques, també per al seu entorn d'amics i familiars. Tant al país de destí com al país d'origen. El programa "30 minuts" aborda la realitat d'aquestes persones al reportatge ‘Vides deportades'.

La por a la deportació va ser el centre de la vida de Marie Faye a Catalunya fins que va aconseguir regularitzar la seva situació gràcies a la creació de la cooperativa Diomcoop, formada per exvenedors ambulants i de la qual ara és la presidenta. 

"No podia fer res divertit... No ho vaig passar gaire bé. No sortia amb amics, ni a restaurants, ni anava de festa com tota la gent de la meva edat en aquell moment. No podies tenir amics, no podies tenir res. Havies de viure com una mica amagada, treballant del que fos, perquè a part del top manta, vaig treballar fent neteja, de cangur... del que sortia en cada moment. Aquella no era una forma de viure", Marie Faye

Poc s'imaginava Serigne Beye que la tornada al Senegal seria un procés tant o més dur que l'estada a Europa. Després de tornar a la seva ciutat natal, Touba, sentia que la depressió es va apoderar d'ell. "No hi havia futur per a mi", recorda. 

La família Beye a casa seva, a Touba, Senegal
La família Beye a casa seva, a Touba, el Senegal

Beye és una de tantes persones que va intentar arribar a Europa per ajudar la família. Però va ser deportat. Va persistir i el segon cop que va provar el viatge va arribar a Màlaga. Més tard, es va instal·lar a Barcelona, on va fer arrels. Els Castellers de la Sagrada Família van ser una segona família per a ell. Va estudiar català i també un curs de tècnic en farmàcia, però no va aconseguir trobar feina i va haver de marxar. Encara ara conserva amics a Catalunya, amb els quals s'escriu sovint.

 

Més d'11.000 persones deportades
Més d'11.000 persones van ser deportades des de l'estat espanyol l'any 2019 perquè es trobaven en situació administrativa irregular. Aquesta mesura interromp projectes de vida i fa que les persones amenaçades per l'expulsió enfrontin una por constant. El nebot de Fatima Gieyed, en Badder, també va ser deportat. Ella reclama que deixin tornar el jove, que ara mateix viu al Marroc, un territori que no coneix perquè feia més de dotze anys que vivia a Catalunya. Ara en té 25: no surt de l'habitació.

"Les deportacions són un dispositiu de racisme d'Estat que consisteix en el càstig d'expulsió forçada de persones sobretot provinents del que podríem anomenar les excolònies o d'estats que no són membres de la Unió Europea", descriu Ainhoa Nadia Douhaibi Arrazola, coautora del llibre "Paremos los vuelos". La deportació és un mecanisme administratiu que actua com una amenaça i al voltant del qual hi ha una indústria del retorn forçat. 

Bada Ndiaye, a casa seva a Rufisque, Senegal
Bada Ndiaye, a casa seva a Rufisque, el Senegal

Bada Ndiaye va ser deportat en un dels vols preparats exclusivament per a l'expulsió de persones migrants i rememora com una altra persona expulsava va ser colpejada, tot i no oferir resistència. Els vols dedicats exclusivament a les deportacions des de l'estat espanyol estan operats actualment per Air Nostrum i Grup Barceló. Tenen un contracte públic de 10 milions d'euros per operar-los, que abans havia estat en mans d'Air Europa i Swiftair. 

La Policia Nacional va desenvolupar un protocol d'actuació per als vols de deportació l'any 2007, després de la mort d'Osamuyia Aikpitanhi, un jove de 23 anys, en un vol de deportació.

"Arran de les diferents situacions de violència i fins i tot mort que hi ha hagut en els processos de deportació, van haver d'incloure un apartat on s'indicava a la policia que els mètodes coercitius no podien posar en joc les constants vitals dels deportats. Dit de forma planera, se li està indicant a la policia que recordi que no pot matar.", Ainhoa Nadia Douhaibi Arrazola

Fins ara i des d'una sentència del 2015 que assenyalava que la legislació espanyola era més laxa que l'europea, els tribunals espanyols han aplicat els criteris més restrictius marcats per la normativa comunitària. Una sentència recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea assegura que s'han de seguir els criteris de proporcionalitat inclosos en la llei espanyola, i que no s'hauria d'expulsar persones que tenen arrelament.

"A llarg termini la legislació espanyola sobre estrangeria s'haurà de modificar. Perquè ja ens ho va dir la sentencia del 2015, que la legislació espanyola no s'adequa exactament a la legislació europea. El problema és que em temo molt que es modificarà a pitjor, perquè els temps que corren són més aviat indicatius de què anem al revés de com hauríem d'anar", analitza el magistrat del jutjat contenciós administratiu 17 de Barcelona, Frederic Vidal Grases, que creu que, seguint les línies marcades per la UE, les lleis s'enduriran. 

Uns joves miren la ciutat de Dakar
Uns joves miren la ciutat de Dakar

Com demostren les històries de Bada Ndiaye, Serigne Beye o Marie Faye, el Senegal és un país forçat a la fugida. Les pasteres per arribar a Europa han tornat a sortir amb força a causa de la crisi provocada per la pandèmia i per l'espoli continuat de recursos del mar a causa de l'explotació dels vaixells europeus. El Senegal rep una pressió extractiva de l'UE que després no es tradueix en riquesa per al país. "El nostre govern ha signat acords amb grans vaixells mercants que venen a saquejar els nostres recursos pesquers i els pescadors locals, que ja no troben peix, són forçats a emigrar. Quan es signen acords sobre aquests recursos cal que hi puguem afegir clàusules que permetin als senegalesos desplaçar-se lliurement com ho fan els altres països quan venen a casa nostra", explica Moustapha Kémal Kebe de la Xarxa Migració i Desenvolupament.

"Cayucos" rumb a les Canàries
Les pasteres i els "cayucos" amb rumb a les illes Canàries han revifat aquest final del 2020, tot i la tasca que han fet persones com Moustapha Diouf, resident a Thiaroye-sur-Mer, zona del litoral des d'on surten molt d'aquests vaixells cap a Europa i que ha estat deportat en diverses ocasions. Ara intenta evitar les sortides per mar i donar resposta a les conseqüències, psicològiques, socials i econòmiques que provoquen les deportacions.

Pap Dibi Ndaw mira el mar des de casa seva, a Thiaroye-Sur-Mer, al Senegal. És pescador i membre de l'Associació de Joves Repatriats
Pap Dibi Ndaw mira el mar des de casa seva, a Thiaroye-sur-Mer, al Senegal. És pescador i membre de l'Associació de Joves Repatriats

Tot i la importància de les deportacions a Senegal, els retornats no reben assistència psicològica. Així ho explica Aminata Beye, investigadora a la Universitat Assana Secke de Ziguinchor

"Pel que fa a les conseqüències psicològiques, el que vam esbrinar és que no hi ha cap mena d'acompanyament psicològic per a la majoria de migrants retornats. De vegades, la família resta totalment distant. Altres vegades les famílies els acullen, però des d'aquesta distància".

Per aquest motiu, prenen importància iniciatives locals com la de Moustapha Diouf. Ell va intentar arribar a Europa en fins a tres ocasions, per intentar també millorar la situació econòmica de la seva família, però cap d'aquests intents va prosperar. Després de desistir de la migració, Diouf va crear una entitat amb altres persones que havien intentat el viatge a Europa. Fan tallers i formen els joves perquè no hagin d'emprendre viatges impossibles i les consegüents deportacions. Perquè no trunquin les seves vides a tan curta edat.
 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut