Un mur entre famílies

El mur que va ordenar construir Donald Trump entre Mèxic i els Estats Units d'Amèrica no va ser tant una frontera física com, sobretot, una política determinada a castigar les famílies que s'atrevissin a travessar la frontera sense el permís per fer-ho. El que en altres llocs, com entre Àfrica i Europa, provoca milers de morts cada any, més de dos mil el primer semestre del 2021 intentant arribar a Espanya per mar, a la frontera nord-americana s'ha traduït els últims 4 anys en un degoteig de famílies separades a la força. Aquesta salvatjada planificada va consistir en un segrest en tota regla dels fills de les famílies que havien entrat als Estats Units sense autorització i la deportació immediata dels pares. Aquests menors van ser tancats en centres d'internament mentre la justícia decidia què fer i, en el millor dels casos, van anar a parar a mans d'altres familiars amb permís de residència al país. Un d'aquests casos és el de Keldy González Brebe, una dona hondurenya que va ser separada dels seus dos fills a la frontera dels Estats Units l'any 2017 i que ha estat 4 anys sense poder-los abraçar. "Vaig sentir com si em matessin en vida, quan em van arrencar els meus fills. Em van assegurar que a mi em portaven a una presó i als meus fills a un centre i que al cap d'uns dies ens tornarien a reunir, i va ser una mentida que ens van dir a tots els pares i mares," diu la Keldy. Se sap que amb l'aplicació d'aquesta mesura es va arribar a separar més de 5.500 nens i nenes dels seus pares, centenars dels quals eren molt petits. També s'ha pogut documentar que l'administració Trump havia demanat que es pressupostés la separació d'uns 26.000 infants, un pla secret de separació de famílies a la frontera, que el mateix president estatunidenc va encarregar als seus assessors a començament del seu mandat. L'any 2017, la Keldy i la seva família van emprendre el camí cap als Estats Units, travessant Hondures, Guatemala i Mèxic fins a la ciutat fronterera de Puerto Palomas. El 20 de setembre d'aquell any, ella i dos dels seus fills, el Mino, de 15 anys, i l'Erick, de 13, juntament amb un guia pagat, van travessar la frontera, van entrar a Nou Mèxic i es van lliurar a la policia de fronteres. La Keldy va demanar asil, però els funcionaris d'Immigració dels Estats Units no l'hi van acceptar i la van repatriar, fet que la va separar dels seus fills. Una manifestant protesta contra la política migratòria de Trump El Mino, fill gran de la Keldy, recorda amb molt dolor aquell moment: "Vaig pregar als d'Immigració que ens deixessin quedar-nos amb ella, però em van dir que no s'hi podia fer res, que a la mare l'havien de repatriar. Els vaig dir que si era així, millor que ens deportessin a tots que no pas haver-nos de separar de la mare, però em van dir que no podia ser i que ens acomiadéssim d'ella." A Hondures, la família de la Keldy havia estat víctima de la violència que es viu al país. En sis anys, van assassinar quatre germans seus i una cunyada. I després la van amenaçar a ella i els seus familiars directes. Les amenaces de mort a la Keldy van començar després que declarés contra els tres homes que van matar l'Óscar, el quart germà seu que va morir assassinat. El resultat va ser que tres homes van ser condemnats a disset anys de presó per aquest assassinat. Però la seva vida corria perill i per això va decidir marxar amb els seus dos fills i demanar asil als Estats Units. "Quan ens van dir que ens cremarien la casa i a tots nosaltres dins, vam marxar amb el portàvem posat, perquè vam veure que l'amenaça era molt forta", explica la Keldy, recordant el moment que van decidir fugir d'Hondures. La política migratòria de Trump va comptar amb forts aliats entre alguns jutges com el que va ordenar que deportessin la Keldy dels Estats Units a Hondures tot i saber el perill que corria la seva vida. Aquest jutge té fama de rebutjar el 90% de les peticions d'asil. Però amb l'arribada de Joe Biden a la presidència dels Estats Units, el nou govern va decidir acabar amb la pràctica de separar famílies i intentar tornar a reunir-les i per això la Keldy ha estat una de les primeres mares que han pogut retornar als Estats Units i retrobar-se amb els seus fills. La reunificació de famílies l'empeny, entre altres, la Unió per les Llibertats Civils, una organització que treballa des de fa més de 30 anys pels drets de les persones migrades. El cas de la Keldy és un dels primers que l'organització nord-americana Unió per les Llibertats Civils va poder documentar. L'any 2012, quan van matar l'Óscar, l'últim dels quatre germans de la Keldy assassinat, el nombre de morts violentes va ser elevadíssim a Hondures. Hi va haver 7.176 homicidis i les bandes van consolidar el seu control del territori. Un altre document confirma que la Fiscalia va considerar la Keldy testimoni protegit quan es van multiplicar les amenaces de mort contra ella després de la condemna dels tres homes. Finalment es va veure obligada a abandonar el país i buscar refugi als Estats Units. L'objectiu de la Keldy era anar a Filadèlfia, on viu la seva mare, que des de fa quatre anys cuida els seus fills. "A Hondures no hi tenim vida perquè la persecució que patiríem si tornéssim no pararia. Vaig ajudar a desmantellar una banda de sicaris i allà no tindria cap protecció, perquè per por, ningú fa res", assegura la Keldy. El Danilo, l'últim germà que li queda, viu amagat per por que l'assassinin: "Van matar el meu germà com si fos un gos, per res. La informació que la Keldy va donar a la policia va enviar a un dels seus assassins 20 anys a la presó. Si em reconeguessin em matarien i si la meva germana vingués a la Ceiba segur que algú la mataria." Keldy González Brebe es retroba amb la seva família als Estats Units Finalment, el 26 d'abril passat, mentre feia les seves pregàries diàries davant del pas fronterer, la Keldy va sentir que li arribava un missatge al mòbil, era la confirmació que tenia permís per entrar als Estats Units i posar fi als anys de separació de quatre anys. Es va poder retrobar amb els seus fills i aquest emotiu moment en va ser testimoni la periodista Sarah Ferguson i el seu equip i queda recollit en el reportatge "Separats per Trump, reunits per Biden", que emet el 30 minuts aquest diumenge 11 de juliol. El reportatge fa el seguiment dels últims dies abans de la reunificació familiar de la Keldy i també viatja a Hondures per saber perquè milers de persones com ella, s'han vist obligades, en algun moment de les seves vides, a marxar del seu país i buscar refugi en un altre. El retrobament de les famílies separades impulsat per Biden posa fi a un trist experiment que va fer replantejar als Estats Units el seu concepte de si mateixos.

Un mur entre famílies

La política migratòria de Donald Trump va consistir en un segrest en tota regla dels fills de les famílies que havien entrat als Estats Units sense autorització i la deportació immediata dels pares