Les dificultats en l'accés a l'habitatge, a "30 minuts"

Els darrers mesos, l'actualitat ha estat marcada per l'emergència habitacional i per l'anunci del govern espanyol de la paralització dels desnonaments. Tot i això, a Barcelona, a la tardor, hi continuava havent una mitjana de 60 llançaments programats a la setmana. Tot plegat, mentre un decret llei del govern era anul·lat pel Tribunal Constitucional i una altra llei aprovada pel Parlament, la de la regulació dels lloguers, recorreguda pel Partit Popular i pendent de la resolució del TC. I, mentrestant, es retarda la presentació de la nova llei espanyola d'habitatge al Congrés dels Diputats. En aquest context, el "30 minuts" ha trepitjat el carrer per viure quina és la realitat de les famílies vulnerables que han de triar entre pagar el lloguer o els àpats. Famílies que no poden accedir als pisos d'emergència social perquè el parc públic d'habitatge, a Catalunya, és només un 1,7% del total. El programa compara aquesta situació amb les solucions que han trobat a Viena, on pràcticament no hi ha desnonaments i el 43% del parc d'habitatges és de lloguer social. Aquesta és una història que s'explica en tres capítols: "Si no es garanteix el dret a l'habitatge"; "Allò que és gratuït és car" i "Actiu financer o dret?" A la primera part, "Si no es garanteix el dret a l'habitatge ", seguim el Sindicat de l'Habitatge del Raval. El 32% dels pisos de lloguer de l'àrea metropolitana de Barcelona són en mans de grans tenidors. A Ciutat Vella, els grans propietaris tenen el 41% dels habitatges. Entrem en una de les assemblees setmanals d'aquest sindicat, en què moltes de les dues-centes persones en risc d'exclusió residencial són ocupants o llogateres d'aquests grans propietaris i fons d'inversió. Tots el que en formen part col·laboren per aturar desnonaments i trobar solucions habitacionals. Allà coneixem l'Ana, una dona de 65 anys que cobra una pensió mínima de 500 euros i viu en un infrahabitatge al centre de la ciutat. Tot i que l'Ana ha demanat ajuda a l'administració, no n'obté resposta. L'única sortida que troba és l'ocupació de pisos de fons d'inversió. En paral·lel, la Mabel, una valenciana de 65 anys, viu dignament en un pis de lloguer social en un barri cèntric de Viena. Al segon capítol del reportatge, "Allò que és gratuït és car", entrem a casa de la Jessica, una dona separada amb tres criatures a càrrec, de sis anys, quatre anys i 11 mesos. Té un contracte de treball fix com a teleoperadora d'una empresa alimentària des de fa 13 anys. Guanya al voltant d'uns mil euros al mes. Però tota sola no pot pagar el lloguer i mantenir les seves criatures. Viu "gratuïtament" en un pis d'un banc des de fa tres anys. Han estat a punt de desnonar-la tres cops. Mentre la Jessica espera amb ànsia poder accedir a un dels pisos de lloguer assequible de la Mesa d'Emergència Social del Consorci d'Habitatge de Barcelona, a Viena, la Claudia i l'Alex viuen molt tranquils amb la seva filla petita en un pis subvencionat de 100 metres quadrats, amb dos balcons, una piscina coberta, jardí comunitari, cinema i teatre. La clau de l'èxit de Viena és que els habitatges protegits també són per a la classe mitjana. D'aquesta manera han aconseguit que no hi hagi guetos ni tensions socials. Al tercer capítol, "Actiu financer o dret?", seguim una acció dels moviments socials pro habitatge en la seva campanya "Guerra a Cerberus". Cerberus és un fons nord-americà propietari de molts immobles a Espanya. Els activistes reclamen un interlocutor vàlid per negociar contractes de lloguer social de les més de dues-centes famílies que viuen als seus habitatges i estan en risc de ser desnonades. És un dels anomenats fons voltor. Unes companyies que no surten a la premsa i que busquen el màxim benefici amb el menor temps possible. Manuel Gabarre, investigador de l'Observatori de Delictes Econòmics (CODE) i expert en habitatge, explica qui són i com van entrar a Espanya. Gabarre també és autor del llibre "Tocar fondo: la mano invisible detrás de la subida de los alquileres", on planteja si no hauria estat més rendible per a l'Estat llogar els actius immobiliaris de la Sareb, en comptes de vendre'ls al millor postor. La Sareb, el banc dolent, encara té habitatges per vendre i haurà de retornar més de 18.000 milions d'euros a la Unió Europea l'any 2027. Un préstec amb La Moncloa com a avaladora. El "30 minuts" també ha buscat respostes al sector immobiliari i financer, com el fons nord-americà Cerberus, la seva gestora Haya Real State i la Sareb, amb el director de Responsabilitat Social Corporativa, Gaspar González Palenzuela, a més a més de l'opinió d'alguns dels responsables polítics, com ara el conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El reportatge també recull el punt de vista de la magistrada del Tribunal Constitucional María Luisa Balaguer. En aquest reportatge també hi han participat Carme Trilla, economista, presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, presidenta d'Hàbitat3 i col·laboradora de Càritas; la directora de l'Observatori DESC, Irene Escorihuela; Eva García Chueca, investigadora sènior del Programa Ciutats Globals del CIDOB (Barcelona Center for International Affairs), i portaveus o representants com Santi Mas de Xaxàs, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca; Josep Babot, tècnic jurídic d'Enginyeria Sense Fronteres (ESF), de l'Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE) i de la PAH; Helena Martín, del Sindicat de l'Habitatge del Raval; Jaime Palomera, del Sindicat de Llogaters, i l'Àlex López, representant del Sindicat del Poble de Vilamajor. A Viena s'ha disposat de l'assessorament i la participació de Karin Zaune-Lohmeyer, responsable dels habitatges socials de la ciutat, que gestiona l'entitat Wiener Wohnen; Andreas Trisko, cap de Planificació Urbanística de Viena; Robert Blum, cap del Departament de Seguretat de l'Habitatge de l'ONG FAWOS, que treballa conjuntament amb l'Ajuntament de Viena per evitar el sensellarisme, i Daniele Karasz, científic social de Search+Shape, Institut per a la Investigació Social Aplicada, i del Department d'Antropologia Social i Cultural de la Universitat de Viena. Un reportatge de Georgina Pujol i Joan Carles Calvera Imatge: Bernat Suñé Muntatge: Papitu Serrahima Producció: Jessica Montaner