"Ultres d'uniforme", reportatge que evidencia l'existència de militars d'ultradreta en llocs preeminents de les forces armades espanyoles, a "30 minuts"

Malgrat que el govern espanyol ho nega sistemàticament, 41 anys després del cop d'estat de Tejero i 47 després de la mort de Franco, a les forces armades espanyoles, així com a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil, encara hi ha una forta presència de membres d'ideologia d'extrema dreta, feixistes i neonazis, i que l'aparició i creixement de Vox ha acabat de reforçar. Hem vist manifestos signats per centenars d'alts comandaments militars a la reserva, o ja retirats, fent una "Declaración de desagravio a Franco", demanant al rei Felip VI que intervingui per treure Pedro Sánchez de la presidència del govern espanyol, per la seva coalició amb Podem i els seus acords amb partits independentistes. I, a finals del 2020, es va fer pública l'existència d'un xat en què els mateixos generals signants de la carta colpista al rei escrivien missatges en un grup de WhatsApp instant a "aniquilar a 26 millones, niños incluidos" i a "desviar un vuelo caliente a la sede de estos hijos de puta de la ANC" (Assemblea Nacional Catalana). La difusió d'aquest xat només va provocar que més generals, fins a una cinquantena, i centenars de coronels sumessin les seves signatures a la carta per demanar un cop d'estat. La Fiscalia no va considerar delictius aquests missatges. Davant de la indignació pública i les interpel·lacions de diputats al Congrés, la ministra de Defensa va respondre que només es tractava d'"una minoria" de militars retirats, sense influència a les casernes, i que tots els comandaments en actiu són plenament demòcrates. Símbol franquista en una caserna militar (Reportatge "Ultres d'uniforme") El periodista Carlos Enrique Bayo, que va dur a terme una investigació sobre la presència d'ultres a les forces armades, va descobrir un altre xat de militars, comandaments en actiu, en què es parlava d'afusellar 26 milions d'espanyols perquè no eren franquistes. En ser descoberts, van tancar el xat en qüestió, que comptava amb un centenar de participants. Allà s'havia dit que aquell "era el sentiment de molts" dins de l'exèrcit. S'hi mostraven símbols com una mà fent la salutació feixista, i s'hi assenyalava militars crítics amb el franquisme, als quals s'acusava de ser pròxims a Podem. Així va començar la investigació de Bayo, que ha identificat nombrosos militars en actiu vinculats a l'extrema dreta, alguns fins i tot amb càrrecs a l'Estat Major. Bayo ha estudiat també els perquès de la presència de militars d'ideologia franquista i les conseqüències que té a l'exèrcit, on encara és molt majoritari, segons els testimonis d'oficials i soldats que han viscut de prop aquesta realitat. Soldats de la brigada paracaigudista (BRIPAC) de l'exèrcit espanyol fan la salutació feixista a la caserna de Paracuellos de Jarama, el desembre del 2019 (Reportatge "Ultres d'uniforme". Imatge publicada a lamarea.com) "Ultres d'uniforme" és el resultat de més d'un any de recerca periodística que també prova com a l'exèrcit espanyol es toleren cançons feixistes i simbologia franquista, mentre es persegueix els militars que denuncien aquestes actituds i símbols, molts dels quals acaben sent expulsats de les forces armades. En aquestes condicions, molt pocs militars en actiu s'atreveixen a denunciar la presència del franquisme i el nazisme a l'exèrcit. El temor a represàlies per part dels comandaments és molt gran i fa que sigui molt difícil que cap soldat o oficial en vulgui parlar obertament. L'únic que ha fet el pas, ho fa amb la condició que es protegeixi la seva identitat. Aquest militar en actiu assegura que la ideologia ultradretana la comparteixen molts sectors de l'exèrcit. "Sobretot entre els alts estaments, perquè al final és una forma de vida a nivell de comandaments en la qual són els fills dels generals els que acaben ocupant els seus propis llocs. Aquells oficials que hi arriben amb idees més obertes, no sols ja en el terreny polític, sinó en la manera de treballar, de tractar la tropa, de funcionament, a poc a poc els van apartant i no arriben mai a ocupar llocs de rellevància a les altes jerarquies militars." "El franquisme està molt arrelat a les forces armades. (...) Quan es retiren, treuen a la llum la seva ideologia." José Ignacio Domínguez, tinent coronel retirat d'aviació (Reportatge "Ultres d'uniforme") Un exemple de l'ascens i successió d'alts oficials franquistes és el del capità que va ser primer signant del manifest de suport al cop de Tejero. Malgrat això, va ascendir fins a general del cos d'artilleria. Ara la seva filla és tinent coronel, i ha protagonitzat fa poc un cas d'autoritarisme i assetjament en la persona de l'artillera Valdearcos, acusada falsament de fer vídeos pornogràfics com a venjança per haver denunciat les lesions que va patir en no ser evacuada a temps després d'un accident. Aquesta tinent coronel, de malnom La Caudilla, és la primera dona que aspira a arribar a general a l'exèrcit espanyol. L'exmilitar Valdearcos va denunciar que s'havia trigat dos dies a evacuar-la després de tenir un accident, fet que li va provocar greus conseqüències. Després de ser acusada falsament per fer vídeos pornogràfics, va ser expulsada de l'exèrcit (Reportatge "Ultres d'uniforme") El reportatge també examina la situació concreta a Catalunya i la presència d'extremistes d'ultradreta al si dels cossos policials, així com l'entrenament militarista i autoritari que reben les forces antidisturbis de les Unitats d'Intervenció Policial (UIP). Determinades actuacions dels Mossos d'Esquadra han provocat denúncies que alguns dels seus membres confraternitzen amb manifestants ultres. Internament, alguns mossos es queixen que s'investiguen més les afinitats independentistes que les tendències ultradretanes. A nivell local, el cas més polèmic ha estat el de la Unitat Omega creada per Xavier Albiol quan era alcalde de Badalona. La mà dura que va aplicar aquesta unitat i les seves actuacions com a antidisturbis, funció no atribuïda a les policies locals, van ser molt criticades i la unitat va ser dissolta durant el període en el qual Dolors Sabater, de Guanyem Catalunya, va ser alcaldessa d'aquesta ciutat. L'última missa en honor a la División Azul que va documentar el fotògraf Jordi Borràs a la parròquia barcelonina de Sant Fèlix va ser l'any 2014 (Reportatge "Ultres d'uniforme") L'agressió d'un policia nacional ultra contra el fotoperiodista Jordi Borràs a Barcelona s'ha resolt fa pocs dies, després de gairebé quatre anys de litigi, amb una condemna d'un any, pactada amb la Fiscalia, per a l'inspector de la Brigada d'Informació de Barcelona que el va atacar a cops al crit de "Viva Franco! Viva España!" Però durant tots aquests anys, el policia agressor ha continuat actuant com a agent de l'autoritat, amb capacitat per perseguir i detenir sospitosos. Al reportatge, Jordi Borràs explica com els ultres es van establir a les seus militars a Barcelona, després del franquisme, i continuen reunint-s'hi, a més de fer-ho en algunes esglésies. "Dins de les organitzacions de l'extrema dreta hi ha policies i militars, però és que, vaja, això ho sé jo, i ho sap perfectament la policia, i ho sap l'exèrcit. Probablement la gran diferència amb un estat democràtic, o amb pretensions de ser-ho, com pot ser Alemanya, és que allà desmantellen les unitats on es radicalitzen elements ultradretans, i aquí això no passa. No només no passa, sinó que es purga aquells que ho denuncien", diu Borràs. Un reportatge de Carlos Enrique Bayo i Raul Cuevas. Un reportatge de Televisió de Catalunya produït per Som Abacus.