"Ucraïna, viatge als altres fronts" és un recorregut per un país en guerra més enllà dels moviments militars, les estratègies bèl·liques i la geopolítica. Un viatge per Ucraïna i els seus habitants, convertits en víctimes de la guerra lluny del front i abocats a la destrucció del seu entorn físic i emocional, als desplaçaments, als segrestos…

Però és també un retrat de la resiliència i la rebel·lia de la població civil i dels seus ardits per col·laborar en la victòria dels seus: l'equip mèdic de l'hospital Tropinka de Kherson que es va inventar un brot de covid perquè els russos no convertissin el centre en un hospital militar. O els metges, com el doctor Leonid Remiga, que donava baixes inventades als soldats invasors per reduir els destacaments russos.

O els mestres que van rebutjar fer classes en rus i amb el nou programa d'estudis de l'ocupant. O els pares que van enganyar les autoritats educatives i van amagar la canalla per no dur-la a les classes. La Svitlana Hurdzova fins i tot va haver de robar els llibres de text en ucraïnès que s'havien de destruir.

Han matat les nostres dones, els nostres fills, i a sobre hem d'anar a les seves escoles?

Lluís Caelles, David Bou i Hanneke Van Spaandonk han recollit els seus testimonis i molts d'altres, com el de la Nelia Honchar, una àvia (babuixka) que apuntava al seu diari de guerra el nombre de soldats, vehicles, tancs, canons, trets diaris de cada canó, ubicacions... per fer-ho arribar a l'exèrcit ucraïnès.

El dia que vam comunicar les dades hi va haver un gran bombardeig dels nostres nois. Vam resar i vam dir: "Gràcies a Déu"

De fet, es van arribar a crear xarxes d'àvies que feien espionatge casolà. "Els vam haver d'ensenyar a distingir un tanc d'un vehicle de reconeixement; un canó d'un antiaeri", explica un militar voluntari que coordinava una d'aquestes xarxes.

Un recorregut que és també un viatge al front interior, íntim. Al dolor, al dol, a l'esperança. La Liudmila va veure com els soldats que saquejaven casa seva van matar a sang freda el seu marit, que havia estat testimoni del robatori. L'Oksana i el Mihailo esperen i esperen... Les tropes russes es van endur el seu fill, tot i ser un civil i no tenir cap relació amb l'exèrcit. Ara mateix no saben on és ni què se n'ha fet. El Maksim, que va patir tortures, es pregunta, davant les càmeres de TV3, quin tipus de patologia poden tenir els militars que li van aplicar descàrregues elèctriques en una sòrdida comissaria, per la qual passeja amb l'equip del programa.

L'Olga Gordeyko, refugiada en un soterrani de Liman des de fa 10 mesos, encara no entén el present:

Em sembla que qualsevol persona normal es faria aquesta pregunta: per què no arreglar-ho pacíficament?

L'equip de TV3 segueix l'exèrcit al front de guerra a la frontera entre Rússia i Ucraïna. S'embarca amb els "Àngels al Rescat" en un dels viatges per evacuar gent gran i malalta que emprèn un viatge cap a no se sap on, lluny de casa. I s'atura als llocs coberts per les tenebres, als cementiris massius i a les fosses comunes amb centenars de persones enterrades, moltes després de ser torturades o executades... O totes dues coses, com ha comprovat la Natalia Tsdygankova, metgessa forense que treballava al cementiri massiu i a la fossa comuna d'Izium:

Hem trobat cossos mutilats d'infants. Hi ha hagut un menyspreu absolut cap al cos humà. No diria ni tan sols que els han enterrat com si fossin gossos

Un  viatge per un país en guerra. Més enllà del front des d'on s'irradia tot el patiment, viatgem fins als fronts on lluita la gent per sobreviure a la guerra i al dolor que l'acompanya.
 

Un reportatge de  Lluis Caelles i David Bou

Producció: Hanneke Van Spaandonk Kanakaki

Imatge:  David Bou

Muntatge:  Marc Escòlies