Iulia, economista i mare de dos fills, és franctiradora de les forces ucraïneses: "Vaig veure la possibilitat de causar baixes a l'enemic, i de salvar vides del nostre costat"
Un "30 minuts" sobre la guerra del Donbass

Ucraïna, dones al front en una guerra no declarada

"Per salvar les vides dels nostres: no hauria abandonat els meus fills per cap altre motiu". Com la Iúlia, economista en temps de pau i franctiradora en temps de guerra, o l'Oksana, soldat i experta en relacions internacionals, una quarta part dels efectius ucraïnesos que lluiten a la guerra del Donbass són dones. Com elles, milers de voluntàries, membres d'ONGs, víctimes i supervivents que tenen un paper fonamental en aquesta guerra oblidada, silenciosa i no declarada a les fronteres entre Rússia i Ucraïna

El reportatge emès pel "30 minuts", "Ucraïna, les dones al front" ("Ukraine, the Donbass female fighters"), de Jean Daniel Bohnenblust i Xavier Nicol, retrata algunes d'aquestes dones, militars i civils. Amb uniforme o sense, viuen la guerra sense cap pretensió d'heroisme i amb una gran enyorança de la vida quotidiana en pau. Un reportatge gravat al front amb seqüències i entrevistes infreqüents al periodisme de guerra.

 

"Les dones tenim un caràcter especial, sovint una mica imprevisible. Per això les dones franctiradores no som necessàriament les millors, però som les més difícils d'abatre. Ningú sap què se'n pot esperar: som la pitjor mena d'enemic. M'agrada espantar-los.", Iúlia

 

La Iúlia, economista, mare de dos fills, és una tiradora d'elit de punteria excepcional. "Una pro", diu l'Arthur, el seu company de guàrdies al front. Ella va decidir allistar-se a l'exèrcit quan li va tocar, com a voluntària, anar a identificar un jove soldat al dipòsit.

"Vaig veure la possibilitat de causar baixes a l'enemic, i l'oportunitat de salvar vides del nostre costat. No hauria abandonat les meves criatures per cap altra cosa. Ho vaig deixar tot i me'n vaig anar al front.", Iúlia

 

També a la guerra del Donbass, a l'est d'Ucraïna, les dones han agafat les armes. Elles constitueixen gairebé una quarta part de les forces armades ucraïneses que combaten la insurgència separatista prorussa, armada i alimentada pel govern i l'exèrcit rus. Iúlia és una de les dones que s'han allistat voluntàriament i combaten en una guerra no declarada, silenciosa i fins ara oblidada del món, però que causa morts cada dia.

 

La guerra del Donbass, a l'est d'Ucraïna, una guerra silenciosa, no declarada, que mata cada dia i empobreix i desespera la població civil (Reportatge "Ucraïna, les dones al front")

 

Com la Iúlia, també l'Oksana Storozhuk -màster en Relacions Internacionals- va aparcar la seva carrera per allistar-se. Forma part dels combois que entren en zona de conflicte per repartir menjar i joguines a les famílies depauperades per la guerra. Entrenada a la Marina, en dures condicions físiques i psicològiques, assegura que ha d'armar-se de sentit de l'humor per tallar les mirades i aproximacions dels companys. La presència de dones al front costa de normalitzar.

Els seus caps ho viuen de mala gana. A l'exèrcit ucraïnès no hi ha dones militars, i les dones tampoc no fan el servei: "Puc entendre el feminisme i la igualtat i tot això, però l'exèrcit no és cosa de dones", diu en Vassili, el seu superior, sota la mirada escèptica de la Iúlia. "Hauran d'aguantar-nos, perquè ens necessiten", diu el seu mig somriure. Difícilment s'haurien pogut obtenir aquestes seqüències en una guerra "normal" tot i que també al Donbass es combat a vida o mort.

 

Milers de dones, com Oksana Storozhuk, s'han allistat voluntàriament a les forces ucraïneses per combatre la insurgència prorussa al Donbass, alimentada i armada pel govern de Moscou (Reportatge "Ucraïna, les dones al front")

 

Dones d'uniforme que no esmenten ni la pàtria ni la bandera ni cap president o cabdill. Quan se'ls pregunta per què lluiten, la resposta és "pels meus fills", "pels nostres nois", o "per salvar la meva gent". A l'est d'Ucraïna, l'amenaça d'una invasió russa fa anys que és omnipresent.

A la Iúlia no li agrada matar. "A vegades estic molt trista, però no deixo que ningú ho vegi. És el meu secret. Em dic, vinga, aixeca't, endavant, que si no vols enterrar els teus hauràs d'enterrar els altres". També els soldats homes ho pensen, segurament, però rara vegada ho expliquen perquè gairebé mai els ho pregunten.

Escenes quotidianes de soldats fent-se el sopar, acaronant gats en un refugi o anant cap al front en el seu cotxe, exactament com qui va a la feina. Converses amb les famílies de l'àrea prorussa, moltes de les quals no saben exactament a quin bàndol cau la seva fidelitat i a qui Oksana i els seus companys intenten seduir amb visites i regals, en un àrea empobrida pel conflicte i amb el so llunyà, de fons, de trets i explosions.

 

La zona fronterera, suposadament "de seguretat", minada, on viuen milers de persones atrapades sota el perill de les bombes (Reportatge "Ucraïna, les dones al front")

 

L'Olga Bikon viu en la zona de seguretat al costat de la línia fronterera, allà on els enfrontaments són més durs i pot caure una bala perduda en qualsevol moment. Com tants d'altres, ha après a detectar on peten les bombes només pel soroll. Treballava a l'aeroport internacional de Donetsk abans que la guerra el destruís, però ara no pot sortir de l'àrea. Com els seus veïns, se sent ostatge dels acords de pau del 2014, que no van fer la pau.

Un grup de representants de Creu Roja Internacional constaten la terrible situació de la població civil a Donetsk, ciutat reivindicada com a capital de la regió del Donbass per ucraïnesos i de la República Popular de Donetsk pels separatistes prorussos. En una cabana enmig d'un descampat visiten vuit ancianes que ho han perdut tot, refugiades sota protecció d'aquesta organització humanitària, una de les poques que treballen als dos bàndols. "Tenen tot el que necessiten?" "Sí, no ens podem queixar". 

 

La situació al Donbass preocupa la Creu Roja Internacional. Treballadores humanitàries visiten un refugi on viuen vuit ancianes que ho han perdut tot (Reportatge "Ucraïna, les dones al front")

 

En un refugi al front demanen a la Iúlia sobre aquells a qui ha abatut. "Hi pensaré després, quan acabi la guerra. Si em poso a pensar-hi ara, em mataria". L'aguanta pensar en els seus fills. Parla amb el seu fill de l'escola, per telèfon. La filla no li parla. Està empipada amb ella des que va allistar-se. Sense jutjar, i sense poder entrar a la zona sota domini rus, les càmeres d'"Ucraïna, les dones al front" retraten una situació que aquests dies no pot fer sinó empitjorar.

 

Fitxa tècnica
Un reportatge de  Xavier Nicol i Jean-Daniel Bohnenblust
Producció  : Jean-Philippe Ceppi I i Jérôme Porte
Imatge: Walter Hug
2019

"Ucraïna, les dones al front" ("Ukraine, the Donbass female fighters") és una producció del programa Temps Présent / RTS Radio Télévision Suisse

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut