Trencar el silenci sobre el Iemen, devastat per la guerra

"La majoria dels nostres somnis són drets als altres països", ens va escriure un dia la Widad. La Widad és del Iemen. Viu a Sanà, la capital del país, una de les zones més devastades en una guerra que ja fa 7 anys que dura i que el món sencer ha decidit ignorar, com si no existís. És com si els més de 377.000 morts iemenites, segons l'ONU (i això només són dades oficials; és impossible comptabilitzar-les a les zones on no s'hi pot ni accedir) fossin morts "de segona". Un 70% són nens i nenes: més de 10.200 han mort o han quedat mutilats directament a causa de la guerra, però molts altres moren per malalties evitables, com ara el còlera o la diarrea, o per desnutrició. Des de fa 7 anys, el Iemen és l'emergència humanitària més greu del planeta, amb una població de 30 milions de persones, més de 20 milions de les quals necessiten ajuda humanitària per sobreviure, i 14 milions d'aquestes directament no tenen menjar. Aquesta xifra -ja enormement esgarrifosa ella mateixa- no para de créixer i, per si no fos prou, les conseqüències de la guerra a Ucraïna sobre països tan destruïts com el Iemen són terrorífiques: el preu del sac de blat ha augmentat de 22 a 66 euros, en un país on una gran part de la població no cobra cap salari. I l'ONU informa que aviat eliminarà l'ajut alimentari a 8 milions de persones més, perquè no té prou fons... Més de 20 milions de persones, més de dues terceres parts de la població del Iemen, necessiten ajuda humanitària per sobreviure arran de l'esclat de la guerra (ONG Solidarios sin Fronteras) Cada 9 minuts mor un nen al Iemen. Una persona és morta o ferida cada hora, ara, el 2022, quan la guerra és més cruenta que mai... Però, tot i aquestes dades, aquest país no existeix per al món. Cada dia hi ha vides perdudes, infàncies robades. La Shaima no dorm, de nit. El pànic quan sent cada avió que sobrevola el cel de Taiz la paralitza. Darrerament, els atacs sobre totes les ciutats i pobles del Iemen no deixen d'augmentar: 700 atacs el darrer mes, milers de morts i centenars de famílies destrossades. La Shaima no pot deixar de tremolar. El seu marit tracta de calmar-la i també els tres fills que tenen, un encara nadó. Les nits s'han convertit en el moment més temut. Però un dia, el bombardeig no ha estat de nit: un dia l'atac té lloc a plena llum del dia. La Shaima i el seu marit són a la feina. Els nens, a casa amb l'àvia. La bomba els mata tots tres. Cau justament sobre el pati, on els dos grans jugaven i el més petit dormia a l'hamaca. Setmanes després, també destrueixen l'escola on ella treballava. La Shaima, com tantes altres persones al Iemen, ja no recuperarà el seny. Segons les xifres oficials de l'ONU, 377.000 persones han mort a la guerra al Iemen. El 70% de les víctimes mortals són nens i nenes (ONG Solidarios sin Fronteras) El Hussein té 11 anys i hauria de ser a l'escola, però treballava en un lloc d'extracció de petroli. Un dia van bombardejar un magatzem proper i hi va haver un incendi. El Hussein va patir cremades molt greus a tota la cara i les mans, que ja tenia tacades de sutge. La recuperació va ser llarguíssima, però li caldrien diverses operacions amb empelts de pell. El seu pare treballa al camp i el Hussein l'acompanya cada dia, amb el somni de poder arribar a guanyar els diners que li proporcionarien una cara "nova". El pare calla i no diu res. No podria afrontar els ulls del seu fill en el moment de dir-li que això no serà mai possible mentre visquin al Iemen. L'any 2013, abans de la guerra, la Faten celebrava el seu aniversari a una terrassa de Sanà. A la taula del costat, l'Eva admirava bocabadada la ciutat mentre, encuriosida, observava el que passava al seu voltant. La Faten es va aixecar i la va convidar a un tros de pastís. Allò els canviaria la vida per sempre, però en aquell moment no ho podien ni imaginar. Es va forjar una forta amistat. L'Eva va tornar a visitar el país altres vegades, fascinada per aquella "Aràbia feliç". A la dreta de la imatge, la iemenita Faten, membre de l'ONG Solidarios sin Fronteras (Imatges de l'ONG Solidarios sin Fronteras utilitza) Però, el 2015, ja no hi va poder tornar a entrar. El 26 de març del 2015 esclatava la guerra: l'Aràbia Saudita -amb el suport i la logística dels Estats Units, el Regne Unit i França, i l'armament de mig Europa- començava els bombardejos al país per, suposadament, restablir al govern el president Mansur Hadi, que havia caigut el gener del 2015 quan el grup dels houthis, amb el suport de l'Iran, havia aconseguit el poder. En realitat, una lluita entre l'Aràbia Saudita i l'Iran pel control geopolític de la regió i els recursos, però que sense el suport i la logística armamentista dels aliats occidentals no es podria haver produït. Un dels països més pobres del món, atacat pels més rics, amb tota l'artilleria dels EUA i dels països europeus. L'ONG Solidarios sin Fronteras reparteix aliments, construeix dipòsits d'aigua a camps de desplaçats i ofereix ajut a les escoles al Iemen (Imatges de l'ONG Solidarios sin Fronteras utilitza) Aquell 26 de març del 2015, l'Aràbia Saudita i els EUA van imposar un bloqueig a tot el país que en pocs mesos va deixar la població del Iemen en una situació humanitària catastròfica. La guerra al Iemen ha arribat a un nivell de barbàrie com poques guerres a la història recent, i la responsabilitat del govern d'Espanya hi és total, perquè està obtenint grans beneficis econòmics amb la venda d'armament a l'Aràbia Saudita. Es calcula que la guerra del Iemen ha provocat 4 milions de desplaçats (Reportatge "Armes en el punt de mira") Una nit d'abril del 2015, un mes després de començada la guerra, l'Eva va rebre un missatge de la Faten en què preguntava: "Podem fer alguna cosa pel meu poble? Es moren de gana." La Noèlia, a Girona, s'hi va sumar immediatament. I així naixia Solidarios sin Fronteras, una ONG formada per 3 dones voluntàries, i l'única creada a l'estat espanyol per ajudar el Iemen. Set anys després, veuen amb una tristesa infinita com continuen igual de soles. La indiferència cap al Iemen ho envolta tot. Noèlia Ruiz i Eva Erill, fundadores de Solidarios sin Fronteras, l'única ONG creada a Espanya per oferir ajuda humanitària i de cooperació al desenvolupament al Iemen (Reportatge "Armes en el punt de mira") Aconseguir cada mes els fons per repartir esmorzars a les escoles, alimentar o proporcionar aigua a 12.000 persones és una tasca descomunal que no permet aturar-se ni un segon. I més quan l'emergència del Iemen no surt enlloc, no existeix. És invisible. Un incomptable nombre de bombardejos sobre hospitals, escoles, casaments, enterraments, autobusos escolars, camps de desplaçats, mercats, cases, fàbriques, camps de cultiu, aeroports, ports, mesquites Tot és un objectiu, tant se val. La sang iemenita no val res, són "danys col·laterals". Fins i tot, des de l'octubre del 2021, l'ONU ha aturat les investigacions sobre els crims de guerra i, ara mateix, la impunitat és total. Matar al Iemen surt de franc. Vídeo de l'ONG Solidarios sin Fronteras