"Taules parades", quan les peces del dòmino cauen...

Hem de retornar a aquells dies angoixants, terribles, del confinament. Enmig d'aquella distopia que vam viure, tancats a casa, els mitjans de comunicació, internet i les xarxes socials eren l'única finestra al món. Les primeres setmanes, quan ja es veia que el final no era cosa de dies, va saltar l'alarma dels petits productors. Amb bars, restaurants i tota l'hostaleria tancada, es van deixar sentir els clams d'auxili d'elaboradors de formatges artesans repartits pel país que no sabien què fer-ne, de tanta llet. Explica'ls l'emergència a vaques, cabres i ovelles a l'època més productiva del bestiar! Amb la primavera florint amb tanta intensitat com la pandèmia, al crit d'ajut dels formatgers, s'hi va afegir el dels ramaders que comercialitzen cabrits i xais d'explotacions de mida petita i mitjana, la producció dels quals es queda a les taules del país. Penseu que l'hostaleria és el principal canal de sortida per a molts productes alimentaris. Parlo d'aquells que esperem a tastar en dies especials i fora de casa. I en aquesta categoria, hi podeu incloure des de vins i caves als calçots. No n'hi va haver prou amb les botigues i els mercats per donar sortida a tanta ampolla, ni a tanta ceba sembrada. Un exemple de la importància d'aquesta cadena de valor us el vam voler mostrar amb els pollastres "de bosc" de la Marta i el Martí. Es dediquen a la cria de pollastres ecològics en un llogaret aïllat del Pallars, on viuen sols amb els seus fills i lluny del poble més proper. La Marta Palau, que de la parella és la que ven, ho explicava al nostre reportatge molt gràficament: "Veníem la meitat de la nostra producció de pollastres ecològics a restaurants, i, de cop i volta, van tancar tots." Martí Però, criadors de pollastres ecològics Aquesta situació, que ella va poder pal·liar fent-se conèixer a través de les xarxes, va evidenciar l'ecosistema que gira al voltant de l'hostaleria. Fins i tot, el gran mercat central que és Mercabarna se'n va ressentir. Després d'aquella situació límit moltes empreses han consolidat les vendes per la via directa i s'han posicionat a internet. D'altres, un cop ja hi ha les "taules parades" per rebre gent, han preferit continuar prioritzant la restauració abans d'atendre els clients particulars. Fàcil d'entendre: les cuines professionals sempre garanteixen més volum i regularitat en la compra. Passat l'estiu, l'equip de "Taules parades" també vam ser testimonis de l'eufòria de l'arrencada amb gust de normalitat, de l'alegria pel retrobament de les baules de la cadena. És una relació multilateral que, quan la trama està ben teixida, repercuteix en el turisme, en l'economia del país i ajuda a vertebrar el territori. Quan l'hostaleria ha patit hem vist com n'és d'important que totes les peces del dòmino estiguin dretes. Per cert, ara la Marta i el Martí gairebé no venen a particulars. Restaurant Normal, al barri vell de Girona, amb segell de Can Roca