Diumenge, a les 21.55, a TV3

"Sobreviure al directe": com ha afectat la pandèmia a la cultura? A "30 minuts"

La cultura en directe viu el moment més delicat des de fa molt anys. La Covid ha impactat molt fort en un sector ple de mancances i ha fet tancar empreses i ha deixat a l'atur milers de persones. El "30 minuts" aborda aquesta qüestió en el reportatge "Sobreviure al directe", una producció associada que mostra la situació crítica que viuen els que es dediquen als espectacles en viu

Sobreviure al directe

Les empreses culturals van començar el 2020 amb una facturació de 45 milions d'euros, un inici d'any espectacular, que superava la mitjana d'altres anys. Després del confinament, la xifra va caure fins als 8 milions d'euros, i va convertir la cultura en un dels sectors més damnificats per la pandèmia. Dins d'aquest ampli sector, un dels grups més perjudicats és el de les arts escèniques.

Juan Carlos Martel, director del Teatre Lliure, expressa gràficament l'impacte de la crisi del coronavirus en el sector de la cultura en viu:

"El que fa la pandèmia és il·luminar aquelles parts de la vida que estaven malament, no? I, en aquest sentit, les institucions culturals estaven infradotades econòmicament".

Les ajudes econòmiques implementades per l'estat espanyol i la Generalitat de Catalunya, per pal·liar els efectes de la crisi derivada de la pandèmia en els professionals de la indústria de l'espectacle, han esdevingut, sens dubte, insuficients.

Lydia Alonso és una de les víctimes col·laterals d'aquesta situació. Fas més de 14 anys que es dedica a la música com a productora de concerts i de festivals. Al març, quan es va decretar el confinament total i el tancament de la cultura, es va quedar sense feina:

 "Tenia mensualment bolos a la sala Razzmatazz, tenia després una gira amb Marc Anthony, al juny. Tenia confirmat també el Primavera Sound, el Rock Fest, el Festival de Benicàssim, l'Arena Sound, concerts de rock en família... o sigui diguem que tenia tot l'any fet, fins al desembre... i ja no. Tot es va cancel·lar".

Els que ja han hagut de plegar són moltes empreses col·laboradores, empreses de so, de llum, d'escenaris... El Pere Fernández, propietari de Powerband, una empresa puntera en el sector de la preparació i fabricació d'estructures i escenaris per a tot tipus d'esdeveniments de cultura en viu, va veure com la segona setmana de març tot eren trucades diàries cancel·lant les feines que tenien contractades. No sap si la crisi derivada de la pandèmia posarà fi a un projecte que va començar fa més de vint anys.

"Hi vaig molts dies, a la nau, i me la miro. El projecte de la meva empresa és el projecte de la meva vida. Porto 22 anys, he invertit temps, esforç, diners, salut... La gent que ens dediquem a això sacrifiquem molts moments familiars. Nosaltres vivim perquè la gent s'ho passi bé."

Sergi Cochs, músic i autor de diverses iniciatives solidàries, i Nora Navas van arrencar durant el confinament el projecte Actúa Ayuda Alimenta, una iniciativa solidària en què es pretén donar ajudes bàsiques a professionals del sector. La Nora ha comprovat que la situació per als professionals del sector és crítica:

"Veníem d'una època molt fotuda, des de la crisi del 2008, i quan començava, semblava, a aixecar una mica el cap, ens ve això i posa en evidència que hi ha gent que no en té per menjar".

La Lydia Alonso és una de les persones que va rebre la cistella d'Actúa Ayuda Alimenta. Com ella, molts professionals del sector s'han quedat sense ingressos amb el tancament de la seva activitat:

"Conec gent que està cobrant zero euros des del març, i 'bueno', han hagut de tornar a viure amb els pares, per exemple".

Això li va passar a la Irina, una rapera nascuda a Montcada i Reixac que va ser seleccionada entre 96 candidats per participar en el Cabal Musical, un programa de beques de formació musical per a joves amb pocs recursos. La primavera del 2019 la Irina publica el seu primer EP en solitari com a Lil Russia, el seu nom artístic, titulat "Deshielo", al costat del seu productor i DJ Jazzmvn. El 2020 havia de ser l'any de la seva consagració, però l'arribada de la pandèmia ho va esguerrar tot. Ara ha d'escollir entre independitzar-se o fer el que més li agrada:

"Jo tinc 27 anys. Porto molts anys intentant marxar de casa. Ho he fet alguns mesos compartint pis, però és difícil per la situació econòmica i, al final, amb la Covid vaig haver de tornar a casa els pares. Vull fer música, però haig de deixar de banda viure sola. Ara mateix no puc, és impossible. O sigui, és una cosa o és l'altra".

Músics, artistes, professionals de les arts escèniques, s'ho estan passant pitjor que mai. Enric Petit es dedica professionalment al circ des de fa 14 anys, el 2008 forma la companyia Circ Pistolet amb la Rat Serra i des de llavors s'han llaurat una trajectòria cada cop més sòlida. Abans de la pandèmia, l'Enric era dels pocs artistes que sobrevivien exclusivament gràcies al circ. Ara fa hores extres en un taller proper al local d'assaig fabricant caixes de fusta:

"Potser molts hem pogut sobreviure perquè estem acostumats a viure de manera precària i estem acostumats a fer mans i mànigues per poder continuar i poder fer la nostra feina, que és realment el que ens agrada".

En el món de la dansa, la precarietat tampoc no ha arribat amb la crisi del coronavirus, però l'arribada de la pandèmia l'ha emfatitzat moltíssim. La Lali Ayguadé, ballarina i coreògrafa, ho il·lustra d'aquesta manera:

"Jo tinc amics que ara mateix estan buscant altres feines a part de la dansa perquè no poden viure només de la dansa, quan abans sí que ho podien fer. Nosaltres, ara mateix, la gent que estem treballant, ens mirem als ulls i diem 'Això és un regal, estem treballant i almenys ho podem fer'".

Molts professionals del sector de la cultura en viu s'han quedat a mig camí i molts d'altres s'hi quedaran pels efectes de la crisi derivada de la pandèmia, la situació és molt crítica, però, alhora, no és menys cert que tota crisi ve acompanyada d'una oportunitat. Així ho veu l'Alguer Miquel:

"Aquesta crisi ens ve a parlar de coses molt importants i molt essencials, crec que ha posat de relleu que el que ens acaba sostenint són les xarxes de solidaritat, per tant, sol aquí ningú va enlloc, però no podem dependre de la tireta i de l'emergència i hem de començar a crear unes eines que ens serveixin a llarg termini".

Un reportatge de Roger Danès i Alfred Pérez-Fargas

Realització i imatge:  Alan Fàbregas

Producció executiva: Marc Roma i Oriol Cortacans

Un reportatge de TELEVISIÓ DE CATALUNYA, produït per SÀPIENS, SCCL

 

Anar al contingut