Diumenge, a les 21.55, a TV3

"Sense batec": "30 minuts" parla del dol perinatal

"No hi ha batec" són les duríssimes paraules que han hagut de sentir molts pares. Cada any moren 2.500 nadons a l'estat, 6 cada dia. La pèrdua d'un fill durant la gestació, o poc temps després de néixer, encara és un tema tabú i poc comprès per la societat.
Actualitzat

Com es pot rebre la mort quan s'espera la vida? El "30 minuts" "Sense batec" posa llum a una realitat que viu en silenci. Explica amb moltes històries un dol poc reconegut i compartit: el dol perinatal.

Jo estic trista perquè he perdut algú. Encara que els meus amics, la meva família, no l'hagueu conegut, era el nostre fill." Clàudia Cedó, dramaturga.

La Clàudia va haver de parir el seu fill mort als cinc mesos de gestació. D'aquesta situació límit que li va posar la vida, en va sortir la delicada obra de teatre "Una gossa en un descampat".

Tu la imatge que tens sempre és que dones a llum i el primer que sents és el teu fill plorar. Ella no va plorar mai. Ploràvem nosaltres. Mari Checa.

La Mari i l'Òscar estan de 39 setmanes. Aquest segon embaràs el viuen amb moltíssima por. Fa 14 mesos van perdre la seva primera filla, la Valèria. L'equip del "30 minuts" els ha pogut acompanyar en aquesta recta final.

"Sense batec" també ensenya l'altra cara d'aquest dol, la dels professionals que conviuen cada dia amb la mort d'aquests nadons i que han hagut de formar-se i aprendre a acompanyar aquestes famílies.

A això veritablement no t'hi acostumes mai. No pots pensar: mira, avui hem tingut un altre mort... A veure demà què ens tocarà. Però tampoc ho pots viure com si fossin fills teus.

Som conscients que històricament ho hauríem pogut fer molt millor. Hi ha famílies que han sortit d'aquí i d'altres hospitals molt més desemparades del que hi havien entrat. Cèsar Ruiz, cap de Neonatologia de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron.

Hem fet guàrdia amb els professionals que s'hi dediquen i hem entrat a l'UCI de neonats de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron a conèixer de primera mà com treballen aquests casos.

Sabem acompanyar aquestes persones? La societat sap donar espai i temps a aquestes pèrdues?

Un dol requereix un temps. Pensem que donem més temps per a un permís de matrimoni que per a un funeral. Begoña Roman, professora Filosofia de la UB

Diuen els experts que guardar un record en forma de fotografia del fill que has perdut pot ajudar i molt en el procés de dol. Acompanyarem la Norma Grau a fer una sessió de fotos molt especial.

Llavors quan tu dius que fas fotos a famílies en dol en homenatge als seus nadons morts, la gent no sé què s'imagina, però s'imagina coses molt rares que no ho són en absolut. Norma Grau, fotògrafa del dol.

I què passa si la pèrdua és durant els tres primers mesos de gestació? El "no passa res", "ja en tindreu un altre", "sou joves" són expressions que sempre acompanyen aquests moments. La Paula Bonet, autora i pintora, ens deixarà veure què s'amaga en el seu relat "Roedores, cuerpo de embarazada sin embrión".

Jo vaig tenir la pèrdua als tres mesos, i se suposa que allà encara no havia passat gairebé res, no? Però a mi sí que m'havia passat. Tu ja.. t'estàs comprant roba per d'aquí tres mesos quan tinguis aquella panxa que tens tantes ganes de tindre, no?

Tots han volgut compartir la seva intimitat perquè cap altre pare o mare hagi de viure aquest dolor en el silenci.

Un reportatge de: Irene Blay i Jordi Zorrilla

Imatge: Carlos Díaz

Producció: Jessica Muntaner

Muntatge: Carles Señalada