Salvar l'Amazones, salvar la humanitat

Aquest estiu, tots els mitjans de comunicació del món s'han fet ressò de l'enorme quantitat d'incendis que ha assolat la selva amazònica, principalment al Brasil
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

A finals d'agost, les autoritats brasileres confirmaven que s'havien cremat més de mig milió d'hectàrees de bosc tropical, en un dels pitjors incendis dels darrers temps. En total van ser més de 74.000 focs els que va registrar l'Institut Nacional d'Investigacions Espacials del Brasil. Es dona la circumstància que la desforestació de l'Amazones s'ha disparat en un 273% des que Jair Bolsonaro és al poder. Però aquest arrasament de bosc tropical no només afecta la selva amazònica brasilera. També afecta els boscos de Bolívia, el Paraguai, el Perú i, sobretot, Colòmbia.

L'Amazones colombià és la segona reserva de biodiversitat més important de l'Amèrica del Sud. Però com a la resta de regions amazòniques, l'ecosistema que conté es troba cada vegada més afeblit a conseqüència de l'escalfament global i de l'acció humana. Els boscos tropicals estan amenaçats per dues plagues: els incendis forestals i les tales indiscriminades.

Si bé pot semblar que selves com l'Amazònia tenen una capacitat infinita de regeneració, ens equivocaríem molt si seguíssim fiant-ho tot a la fortalesa de la natura enfront de l'acció devastadora de l'home. En els últims 50 anys, ha desaparegut prop del 20% de la superfície total de l'Amazònia. Els científics alerten que si seguim desforestant a aquest ritme, i si s'arriba al 40%, la pèrdua d'aquest immens pulmó verd, un patrimoni imprescindible per a la humanitat, serà irreversible i la selva es convertirà en una sabana com les que hi ha a l'Àfrica.

Per intentar frenar aquesta devastació, ja fa uns anys que l'exèrcit colombià i les policies locals de les regions amazòniques persegueixen les tales il·legals de centenars de milers d'arbres, alguns centenaris. Ho fan amb els mateixos mitjans amb què abans combatien les guerrilles i els grups de narcotraficants. Només el 2017, la tala il·legal va representar la desaparició de gairebé 220.000 hectàrees de bosc primari, l'equivalent al territori de Luxemburg. Aquesta situació és especialment preocupant per a les 700 comunitats indígenes que viuen en aquest ecosistema i basen la seva supervivència en els recursos del bosc.

Lluitar contra els agricultors àvids de noves terres per a l'agricultura i la ramaderia, així com els talladors i els miners il·legals, és una empresa difícil en un país amb una forta desigualtat social, on la supervivència passa al davant de qualsevol altra consideració. L'exèrcit colombià patrulla en helicòpters per detectar aquestes accions, detenir-ne els autors i neutralitzar serres mecàniques, excavadores i tot tipus de maquinària destinada a arrasar els boscos.

Es calcula que cada hora desapareixen 25 hectàrees de selva verge, que, principalment, seran destinades a la cria de bestiar. Les explotacions intensives van rosegant cada dia un tros més gran d'aquesta regió amazònica, que ocupa el 42% de la superfície del país, amb 39 milions d'hectàrees.

No és una frase feta dir que l'Amazònia és el "pulmó del planeta". Aquest bosc immens té prop de sis milions de quilòmetres quadrats, repartits entre vuit països, i és la selva tropical més extensa del món, que encara avui representa la meitat de totes les que hi ha a la Terra. L'Amazònia és un ecosistema en equilibri climàtic, és a dir, que el CO2 que absorbeix (més de 90.000 tones) i l'oxigen que allibera és el mateix i la seva minva pot trencar aquest balanç. Hi ha un consens científic a considerar que l'Amazònia és l'estabilitzador més important del clima i que ajuda a regular l'escalfament global perquè genera el 20% de l'aire que respirem, i a través del riu Amazones i els seus afluents proporciona el 20% de l'aigua dolça no congelada de la Terra. Si ens posem una bena als ulls i seguim permetent la seva desforestació, aquest "patrimoni natural de la humanitat" pot tornar-s'hi emetent més diòxid de carboni que el que reté. Això pot produir més inundacions, vents extrems, desertificació d'algunes zones del planeta i onades de calor més llargues i intenses. Llavors vindran els laments, incloent-hi els dels negacionistes climàtics i els aprofitats de curta mirada, però aleshores potser ja haurem fet salat.

 

VÍDEOS RELACIONATS