Revoltats pels drets

Hong Kong és noticia. Ja fa mesos que informem de les protestes que milers de ciutadans de Hong Kong fan amb la intenció de no callar davant el que consideren, una retallada dels seus drets. Els hongkonesos protesten i ho fan, majoritàriament de manera pacifica, molt organitzats i amb una constància que ha esverat el govern de la Xina. I què demanen, exactament?
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Hong Kong va ser, fins al 1997, una colònia britànica i després d'unes llargues i difícils negociacions, es va acordar la cessió d'aquests territoris a la República Popular de la Xina. El llavors líder xinés Deng Xiaoping, va defensar la necessitat que Hong Kong tornés a mans xineses, acceptant un estatus especial pel que es conservarien els seus drets, les llibertats i el sistema econòmic, un fet que el va convertir en una "regió administrativa especial", una mena d'autonomia ampla que va desembocar en la formula: un país, dos sistemes. Però han passat els anys i els hongkonguesos han anat acumulant molta frustració i una por cada cop més gran i fonamentada, de pèrdua gradual dels seus drets com a ciutadans. Hong Kong ha gaudit de moltes llibertats que no són possibles a la Xina continental: la independència judicial, el seu propi funcionariat i també la llibertat d'expressió, de premsa, de reunió i manifestació. I és per protestar per aquesta reculada de drets que els ciutadans han sortit al carrer i continuen desobeint les consignes del govern local, d'abandonar les protestes.

I com és aquesta resposta ciutadana?

Doncs, en qualsevol moment, en qualsevol lloc d'aquesta ciutat i regió, centenars d'activistes tallen els principals nusos viaris, aixequen barricades i s'organitzen per fer front a la policia. Són els "netizens", de "net citizens" que podríem traduir com ciutadans connectats, que es mobilitzen per fer actes de desobediència civil mitjançant una aplicació encriptada en la qual fan servir pseudònims. Es mouen constantment, d'un costat a l'altre de la ciutat per evitar ser detinguts i fan servir paraigües per amagar la seva identitat. De dia són treballadors, estudiants, funcionaris, empresaris i advocats amb americana i corbata, metges i infermeres, jubilats...però de nit es converteixen en activistes.

No és pas la primera vegada que els habitants de Hong Kong surten al carrer. El 2014, la protesta del conegut com Moviment dels Paraigües va reclamar, amb mobilitzacions massives, unes eleccions autènticament democràtiques, però no van aconseguir el seu objectiu i la Xina va començar a limitar qui es podia presentar a les eleccions i va jutjar i empresonar 14 dels principals activistes que havien liderat les protestes.

Tot i la repressió i l'empresonament dels seus líders polítics, el poble de Hong Kong no es va fer enrere. El març d'aquest any, quan Carrie Lam, la cap de l'executiu de Hong Kong, va presentar una nova llei que permetria que els hongkonguesos fossin extradits a la Xina continental i jutjats pels tribunals de Pequín, la gent es va tornar a alçar. Al juny, uns dos milions de persones van participar en la manifestació contra el projecte de llei, la més multitudinària de la història de la ciutat. L'u de juliol, el dia del 22é aniversari del retorn de Hong Kong a la Xina, els activistes van entrar a la seu del parlament local i des de l'interior de la cambra van fer públiques les seves exigències al govern. Aquell dia van afegir a la derogació de la llei d'extradició, una altra demanda molt important a la seva plataforma reivindicativa, el sufragi universal.

Durant tot l'estiu, han estat gairebé diàries les manifestacions pacífiques, però la contundència policial n'ha fet canviar el signe. Proveïts de caretes antigàs, d'ulleres de protecció i de cascos, els activistes han passat a l'acció tornant els pots de fum llançats per la policia i han fet servir làsers per dificultar la seva acció i per neutralitzar les possibles càmeres de reconeixement facial. En les últimes manifestacions, els maons i els còctels Molotov ja formen part de l'arsenal que fan servir els activistes i els ferits i els detinguts es compten per desenes. I la resposta policial ha estat més i més violenta. Aquesta mateixa setmana, Tsang Chi-kin, un jove de divuit anys, era greument ferit per una bala disparada a pocs metres per un policia sense que hi hagués una situació especialment complicada per les forces de seguretat. Tot i això, els policies han sortit en defensa d'aquesta actuació, dient que era "legal i raonable" i afirmant que estan treballant en condicions semblants a les que es viuen en una zona de guerra. Comencen a sonar conceptes com "toc de queda" o "llei d'emergència" per frenar les protestes el més aviat possible.

La revolta popular de Hong Kong ja és el pitjor malson de Pequín i per poder dormir més tranquils ha anat acumulant efectius militars i tancs a la frontera i fent demostracions publiques i amplament publicitades, de les seves tècniques de "control d'aldarulls". La setmana que la Xina acaba de celebrar els 70 anys de la proclamació de la República Popular, Xi Jinping ha declarat que cap força farà canviar mai el rumb de la Xina enmig d'una exhibició de poder militar. En aquest context, els grups polítics pro Pequín s'esforcen per descartar les possibilitats que soldats de l'exèrcit xinès es despleguin pels carrers de Hong Kong, però recordant com va acabar la revolta de Tiananmen, el 1989, ningú no ho descarta del tot.

El balanç de les protestes és, fins ara, de més de dos mil ferits, alguns de molta gravetat i més d'un miler de detinguts, a molts dels quals els poden condemnar a anys de presó. Però els manifestants de Hong Kong ja han dit ben alt i clar que la seva és una lluita per uns drets als que no pensen renunciar. Com diuen ells mateixos: o tot o res.

VÍDEOS RELACIONATS