Racisme policial: el moviment Black Lives Matter des de dins, a "30 minuts"

Els nivells de desigualtat pel color de pell que hi ha en aquesta ciutat són entre els pitjors dels Estats Units i el nom de George Floyd no va fer sinó afegir-se a la llarga llista d'afroamericans que han mort per la violència policial. Es diu que, aquí, els ciutadans afroamericans tenen tres vegades més probabilitats de ser aturats de llarga durada que els blancs i onze vegades més possibilitats d'acabar a la presó. La policia de Minneapolis sempre ha presumit de ser avançada en la seva pràctica, però les seves mateixes xifres demostren que fa servir set vegades més violència contra els negres que contra els blancs. Els primers dies després de la mort de Floyd, milers de manifestants van sortir al carrer per protestar i van tallar carrers. La policia va respondre violentament disparant bales de goma i gasos lacrimògens per fer retrocedir una multitud que només reclamava justícia i mostrava la seva indignació per un racisme policial que no canvia, malgrat les morts que els seus actes han causat. Aquells dies de protestes, la situació als carrers es va anar degradant ràpidament i els activistes van fer públic un missatge: "Si es cremen edificis, no és només pel nostre germà George Floyd. S'estan cremant perquè la gent de Minnesota està dient a la gent d'arreu del país que ja n'hi ha prou. I hi ha una manera fàcil d'aturar-ho: que detinguin els policies, que els acusin, que els acusin a totes les ciutats dels Estats Units on estan matant la nostra gent, perquè la vida dels negres compta." Davant de les creixents protestes arreu del país, els alcaldes i els governadors van fer un desplegament enorme de les forces de l'ordre per "ofegar la violència", però els policies responsables de la mort de Floyd seguien en llibertat. Els Estats Units tenen 18.000 departaments de policia, amb 800.000 agents, i, l'any passat, 89 van morir en acte de servei, 41 dels quals van ser morts accidentals, però, a la vegada, la policia va matar més de mil persones i els afroamericans tenen tres vegades més probabilitats de ser una d'aquestes víctimes que els blancs i, en el 99% dels casos, els agents que maten algú no són jutjats. El reportatge "Sense justícia no hi haurà pau" fa un recorregut pel que ha passat en els darrers cinc anys, en què l'equip que l'ha fet va viatjar als Estats Units per endinsar-se en el moviment Black Lives Matter, "La vida dels negres compta". Ara hi ha tornat per parlar amb alguns supervivents de la violència policial i també els que lluiten per la justícia i contra les actituds racistes de la policia que els hauria de protegir. Durant aquests mesos de campanya electoral, Donald Trump ha volgut mostrar la seva força desplegant l'exèrcit contra els manifestants i demostrant una nul·la empatia amb les protestes i la seva causa amb un reguitzell de declaracions incendiaries. De fet, només fa un any, el president nord-americà va qualificar Baltimore de "femer fastigós i infestat de rates", una ciutat on el 2016 només va aconseguir el 10% dels vots. En el cas de George Floyd, el fiscal general de Minnesota ha acusat els quatre policies i, en especial, l'agent Chauvin, que va tenir el genoll al coll de George Floyd durant nou minuts. Se l'acusa d'assassinat en segon grau, però fa pocs dies va ser deixat en llibertat a l'espera de judici. Però tot i que les protestes no s'aturen, el degoteig de casos tampoc. El 23 d'agost passat, a Wisconsin, un policia blanc va disparar set trets a Jacob Blake, un ciutadà negre desarmat, en un suposat cas de violència domèstica i quan tornava al cotxe on hi havia els seus tres fills, d'entre 3 i 8 anys. Blake ha quedat paraplègic. Als Estats Units les reaccions per tots aquests casos han arribat a més d'una cinquantena d'estats i a pocs dies de les eleccions presidencials, poden condicionar el vot, inclinant-se cap a plantejaments cada vegada més compartits per una part important de la societat nord-americana que ja es replanteja obertament una història plena d'il·lustres esclavistes, de racisme i discriminació, que ha començat a saltar pels aires. Un reportatge de Sally Sara, Matt David i Nikki Steven ABC FOREIGN CORRESPONDENT