L'EMERGÈNCIA CLIMÀTICA A CATALUNYA, A "30 MINUTS"

Propostes per mitigar l'escalfament global

Els científics donen deu anys de marge per emprendre els canvis que permetin una adaptació tan justa com sigui possible als efectes de la pujada de temperatures. Hi ha qui ja treballa en aquesta línia

Jordi Regàs
TEMA:
Crisi climàtica
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Els escenaris ambientals i socials de cara al futur depenen de les accions i decisions que es prenguin en l'actualitat. Doblegar la corba en diuen, un concepte que amb la Covid-19 es comença a entendre. Els científics demanen una reducció anual de les emissions dels gasos d'efecte hivernacle (CO₂, metà, ozó...) d'un 7% per intentar evitar que la temperatura global superi el grau i mig. És l'objectiu establert el 2015 per les Nacions Unides en els acords de París. Per fer-se una idea del que això suposa, una dada ho diu tot: el 7% de reducció en les emissions de CO₂ és el que s'ha assolit el 2020 per l'aturada global forçada pels confinaments de la pandèmia. Una reducció amb un cost econòmic i social altíssim. Doncs aquesta baixada del 7% s'hauria de produir cada any fins al 2050 si es volen evitar les conseqüències més greus de l'augment de temperatura, del qual l'ésser humà és el principal responsable.

És aquest el camí que proposen els moviments socials? La resposta és un no contundent. Clàudia Bosch, portaveu del moviment Extinction Rebellion aclareix: "Quan parlem de canviar el paradigma del creixement molta gent diu: 'Oh, mira, ara, amb la Covid, s'ha tancat tot i hem reduït les emissions, però hi ha molta gent sense feina que ho passa molt malament.' Esclar que aquesta no és la manera. Aquí, el tema és que no ens agafi la crisi i que haguem de plegar i deixar la gent al carrer. El que ha de passar és: sabent que poden venir més crisis i que ens poden afectar, què podem fer per preparar-nos?" Jordi Solé, físic i consultor del sisè panel intergovernamental per al Canvi Climàtic de les Nacions Unides, apunta el camí de sortida: "En el punt en què som, el decreixement és innegociable. Només tenim dues opcions: o el fem forçats, amb la qual cosa anem cap a un col·lapse, o el fem dirigit, coordinat i planificat."

 

Giorgos Kallis, economista del decreixement
Giorgos Kallis, economista del decreixement



Economia del decreixement
Giorgos Kallis, professor de l'Institut Català de Tecnologies Ambientals de la UAB, teòric del decreixement des de la perspectiva de l'economia ecològica, assenyala les línies mestres per entomar el futur, mentre critica el preu que li costa a la societat la ideologia capitalista del creixement: "Nosaltres diem que la idea d'un creixement anual del 3% és una ideologia problemàtica perquè ens porta al precipici. Ens porta a una catàstrofe no només ambiental, també social. Perquè per arribar a aquest 3% sacrifiquem coses molt importants: sacrifiquem infraestructures socials, sacrifiquem el benestar de la gent, abaixem els sous, tot per mantenir aquest creixement.

El que diem és que el primer que s'ha de fer és trencar amb aquest Déu equivocat que ens porta en una direcció a la qual no volem anar. El segon és posar l'enfocament en el benestar del planeta i de la gent. Cal reduir la pobresa i les desigualtats, encara que això perjudiqui l'economia mesurada a partir del PIB. Ens cal un estat més fort que intervingui en l'economia i que redistribueixi els recursos cap a un sistema del benestar, cap a la salut pública i la cura de les persones. S'han de reduir les hores de treball i introduir l'ingrés mínim vital. S'han de posar taxes al CO₂. Les activitats que emeten massa carboni han de sortir molt cares."

Agricultura per al col·lapse
Un exemple de la consciència dels canvis que hauran de venir i com avançar-s'hi el podem trobar en el projecte de la cooperativa Mas Les Vinyes, al Lluçanès. "Molts cops ens falten referents per imaginar-nos el decreixement. No com una cosa de tornar a les cavernes, sinó com una abundància absoluta. Per exemple, un sector on no es necessita gairebé energia és la cultura. Tant de bo cada tarda jo pogués anar a escoltar algú recitar poesia, fer una obra d'art, música... El decreixement, per nosaltres, té molt a veure amb el decreixement de consum material, però també amb un creixement exponencial de les relacions humanes i amb com ens relacionem amb la gent que ens envolta", afirma Ariadna Tremoleda, una de les fundadores del projecte.

 

Hort d'autoconsum a Mas Les Vinyes. Pràcticament són autosuficients.
Hort d'autoconsum a Mas Les Vinyes. Pràcticament són autosuficients



En el dia a dia, l'aposta dels membres de la cooperativa (actualment dues famílies, però n'hi cabrien dues o tres més) se centra a assumir l'escalfament global com un fet que vindrà i en què cal treballar com més aviat millor. Això vol dir plantar varietats d'arbres que estiguin més ben adaptades a un clima més càlid o més variable. També vol dir aprofitar l'aigua al màxim i no malbaratar-ne ni una gota, a més de disposar de tantes basses i dipòsits com sigui possible per guardar-la per quan plogui menys.
 

Emmagatzemar aigua serà determinant de cara a un futur amb més sequeres.
Emmagatzemar aigua serà determinant de cara a un futur amb més sequeres


"Nosaltres diem que fem agricultura per al col·lapse", explica Sergi Caballero, un altre dels fundadors del projecte. "Intentem produir aliments amb la menor inversió tecnològica possible. En lloc de llaurar, per exemple, posem un plàstic negre sobre la terra, que durant el dia agafarà calor. Llavors, tots els cucs de terra i tota la microbiologia venen aquí a treballar i a llaurar la terra. Ho deixarem uns quatre o cinc mesos i quan ho destapem tindrem la terra totalment preparada per a la propera sembra."

Caballero també mostra regularment un dels vàters secs que han introduït a la finca, un detall que sempre desperta la curiositat de les primeres visites al mas. "Nosaltres venim aquí, fem el pipi i la caca normalment, però, en lloc d'estirar la cadena, el que fem és tirar una cassoleta de serradures que hem aprofitat de quan hem tallat els arbres per escalfar-nos. Pensem que l'aigua que fem servir per anar al lavabo cada any és la mateixa que ens beurem al llarg de quaranta anys de la nostra vida. Per tant, és un gran estalvi d'aigua si, en lloc d'estirar la cadena, simplement tirem una mica de serradures." Els excrements humans reposaran uns 6 mesos a la fossa tancada sota el vàter, per deixar que la natura faci la seva feina. Mig any després arriba el moment d'obrir la fossa per aprofitar el que es coneix en anglès com a "humanure", fusió de les paraules "human" i "manure" (humà i fems); en definitiva, els fems humans. "Hi ha algunes larves d'escarabats que es mengen les lignines de la matèria orgànica, i el que fan és crear un humus estable que després utilitzarem com a fertilitzant en camps de pastura o bé en arbres fruiters o bé al mateix bosc, retornant la fertilitat que a vegades els traiem", explica Sergi Caballero mentre carrega amb una pala el carretó amb què repartirà els fems pel camp. L'objectiu final és dependre al mínim de l'exterior.

Serradures enlloc d'aigua al vàter sec de Mas Les Vinyes.
Serradures en lloc d'aigua al vàter sec de Mas Les Vinyes

 

"Ara mateix tenim un hort d'autoconsum que ens permet gairebé no haver de comprar res en tot l'any", explica l'Ariadna. En Sergi aclareix: "També és veritat que aquesta sobirania alimentària té molt a veure amb la renúncia. Intentem menjar pebrots, tomàquets o faves quan n'hi ha, no en mengem tot l'any. El món està canviant, les collites variaran i ens hi haurem d'adaptar. Haurem de tenir més flexibilitat alimentària i potser un cafè cada dia no el podrem fer. Jo compto que d'aquí quinze anys serà complicat tenir xocolata cada dia al rebost, no? Això serà un luxe o un privilegi." Davant les crítiques que el model de Mas Les Vinyes no serveix per alimentar tota la societat, la resposta és clara: "Als que els preocupa si sense tractors o sense llaurar podem alimentar el món els diem que són els que s'alimenten de la manera que ho fan els països enriquits, que estan destrossant el món. Alimentar-nos com la gent que sí que respecta la natura, els petits camperols, pensem que és possible. De fet no tindrem cap més remei."

 

El prejudici que també volen desmuntar és que la seva tria suposa una pèrdua. "La gent es pensava que viuríem amb les necessitat menys cobertes i de pitjor manera, no? Jo crec que hi ha una gran diferència entre la comoditat i l'estat del benestar. Nosaltres hem guanyat molt en qualitat de vida. Cada dia em llevo en un entorn molt privilegiat, tinc un menjar que realment em nodreix, que sé d'on ve, en conec tota la cadena. Tinc una relació amb el que m'envolta que em fa la sensació de molta més vida, però és veritat que requereix més esforç físic. Implica que tota l'estona que abans dedicàvem a altres feines o altres coses, ara l'hem de dedicar a coses com la creació bàsica, que comença pel menjar."

 

Dinar dels membres de Mas Les Vinyes. Novembre 2020
Dinar dels membres de Mas Les Vinyes. Novembre del 2020


Fridays for Future i Extinction Rebellion, dos nous actors
"Vaig començar sent vegetariana perquè vaig entendre que molta destrucció dels ecosistemes es deu, per exemple, a les macrogranges de ramaderia intensiva que es basen en els monocultius. Tot per servir-nos un plat de carn, una hamburguesa.", explica Mar Mirabete, una de les portaveus a Barcelona del moviment Fridays for Future

 

Manifestació de la Xarxa per la Justícia Climàtica a Barcelona. Setembre 2020
Manifestació de la Xarxa per la Justícia Climàtica a Barcelona. Setembre del 2020


L'abandó del consum de carn és un dels canvis socials, amb conseqüències encara difícils de predir, que tenen en comú molts dels integrants dels moviments socials que han sorgit en els últims dos o tres anys, com Fridays for Future o Extinction Rebellion. Són formacions que intenten superar les cotilles dels grups ecologistes per convertir-se en moviments de masses. El seu objectiu se centra a aturar tan aviat com es pugui l'escalfament del planeta i provocar un canvi de model social. "La classe política està segrestada i no és capaç de prendre les mesures necessàries. Per això demanem assemblees ciutadanes, escollides per sorteig. Ens hem de rebel·lar a nivell de desobediència civil i aconseguir provocar aquests canvis perquè la classe política no està a l'altura", denuncia Jaume Osete, portaveu del moviment Extinction Rebellion a Barcelona.

 

Acció davant la seu del PSC al Poble Nou d'Extinction Rebellion reclamant una Assemblea Climàtica. Octubre 2020
Acció d'Extinction Rebellion davant la seu del PSC al Poblenou reclamant una Assemblea Climàtica. Octubre del 2020

Des de Fridays for Future, Mar Mirabete afegeix: "El que comencem a necessitar és un decreixement, un començar a entendre que aquestes emissions de gasos contaminants cap a l'atmosfera no poden continuar com fins ara, sinó que les hem de frenar d'alguna manera, per no arribar al punt de no retorn."

ARXIVAT A:
Crisi climàtica

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut