"30 minuts": "On és la sida?"

La sida, el 2020, a "30 minuts"

Mentre el coronavirus ocupa les nostres vides, l'1 de desembre es torna a celebrar el dia Mundial de la Lluita contra la Sida, la que va ser la gran pandèmia de finals del segle XX.

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

"Et quedes com si et tiressin una bomba que, a més a més, et destrueix per dins, et destrueix tot"

Jordi Cussà, escriptor i traductor

 

Igual que ara, fa 40 anys un virus desconegut va posar el món en alerta. Eren els anys 80 i socialment es creia que el virus infectava exclusivament persones homosexuals o drogoaddictes. El cert és que afectava a tota la població. Avui dia, el VIH, el virus que provoca la sida, continua matant un milió de persones cada any, la majoria a l'Àfrica.

El reportatge On és la sida? del 30 minuts ens recorda que el VIH encara existeix. A Catalunya, 33.000 persones conviuen amb el virus. Moltes, moltíssimes, ho mantenen en la intimitat. Dir-ho públicament, especialment en entorns laborals, no és habitual. Encara arrosseguem el relat dels anys 80, l'estigma social. Els que han acceptat participar en el reportatge ens expliquen el seu dia a dia.

"¿Y si sale en las analíticas que yo tengo esto? ¿Me van a despedir?" Mucha gente esconde su estado, no se habla muy abiertamente. Stefano

No s'ha aconseguit la vacuna, però, en canvi, al primer món tenim tractaments antiretrovirals que han transformat el que era una malaltia mortal en una infecció crònica controlable. Avui les persones que viuen amb VIH poden tenir una esperança de vida normal. I, per tant, la sida ja no fa por.

Alguns es van infectar als anys 80-90 i, contra tot pronòstic, van sobreviure. Ara serà la primera generació que envelleixi amb el VIH. Pateixen els efectes dels anys de convivència amb el virus i la toxicitat de les primeres medicacions.

Avui el VIH es transmet majoritàriament al món occidental per relacions sexuals entre homes. Les persones que es tracten amb medicació antiretroviral tenen la càrrega viral indetectable i no poden transmetre la malaltia. I, a més, des de fa un any, l'aprovació de la profilaxi preexposició, la PrEP, una mena de píndola preventiva, ha suposat una revolució. Qui se la pren no es pot infectar del VIH.

Ara ho veiem també amb la Covid, només estem esperant la vacuna. Amb la Covid els factors conductuals, òbviament que són també crucials, la mascareta, la higiene de mans, però el que volem és la vacuna, perquè no conec res més eficaç que la prevenció biomèdica i la PrEP és prevenció biomèdica. Ferran Pujol, director de BCN Checkpoint

I com pot ser, aleshores, que unes 600 persones cada any a Catalunya se'n continuen infectant?

El reportatge també obre una finestra a un dels factors que ho expliquen, no l'únic. Es tracta de la popularització del "chemsex" a les grans ciutats, un fenomen que es va començar a detectar fa deu anys al Regne Unit. Són sessions en què es fan servir drogues per potenciar i allargar les relacions sexuals. Festes que es convoquen a través d'aplicacions de contactes gais, que poden allargar-se dies i en què, el preservatiu, ni se l'anomena. En aquest context és fàcil perdre el control, oblidar-se de prendre's els fàrmacs. Els hospitals han detectat que la pràctica del "chemsex" en els nous diagnòstics de VIH és cada vegada més prevalent.

Quan ja vaig començar tot el tema aquest del "chemsex", la gent positiva ja era indetectable i, per tant, intransmissible, no? Llavors, la por era realment en la meva generació, és... és tirant a zero, no? G

 

Un reportatge d'Esther Llauradó i Víctor Díaz

Imatge: Txus Navarro

Muntatge: Carles Señalada

Producció: Jèssica Montaner

 

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut