Hi ha una mirada generacional dels joves envers la feina? La pandèmia o altres condicionants han canviat aquesta percepció? A "La feina o la vida", diversos joves parlen de la seva relació amb la feina. La majoria, des del pessimisme provocat per experiències precàries. Però el que guanya pes en totes les mirades és el valor del temps lliure, la conciliació i la motivació com a finalitat última de qualsevol feina.
Hi ha una mirada generacional dels joves envers la feina? La pandèmia o altres condicionants han canviat aquesta percepció? A "La feina o la vida", diversos joves parlen de la seva relació amb la feina. La majoria, des del pessimisme provocat per experiències precàries. Però el que guanya pes en totes les mirades és el valor del temps lliure, la conciliació i la motivació com a finalitat última de qualsevol feina.
"Vull transmetre aquest missatge: a Catalunya no falta talent, falten oportunitats". La Clàudia Rio Bergé es va graduar en Biologia Humana a Barcelona, ha estudiat un màster a Groningen, al nord de Països Baixos, on va treballar en un grup de recerca de la universitat. I ara fa d'investigadora predoctoral a Aarhus, a Dinamarca. Com ho ha fet?
"Vull transmetre aquest missatge: a Catalunya no falta talent, falten oportunitats". La Clàudia Rio Bergé es va graduar en Biologia Humana a Barcelona, ha estudiat un màster a Groningen, al nord de Països Baixos, on va treballar en un grup de recerca de la universitat. I ara fa d'investigadora predoctoral a Aarhus, a Dinamarca. Com ho ha fet?
"Torna el talent" analitza la trajectòria de diversos investigadors, aquí i a l'estranger, per trobar la resposta a aquesta pregunta: els professionals que es dediquen a la investigació científica tenen, realment, la possibilitat de quedar-se a Catalunya per fer recerca? La producció científica ha augmentat de forma notable, però la despesa en R+D a Catalunya, l'1,61% del PIB, està lluny del 2,3% de mitjana de la Unió Europea.
"Torna el talent" analitza la trajectòria de diversos investigadors, aquí i a l'estranger, per trobar la resposta a aquesta pregunta: els professionals que es dediquen a la investigació científica tenen, realment, la possibilitat de quedar-se a Catalunya per fer recerca? La producció científica ha augmentat de forma notable, però la despesa en R+D a Catalunya, l'1,61% del PIB, està lluny del 2,3% de mitjana de la Unió Europea.
Des de la invasió d'Ucraïna, el febrer de l'any passat, les sancions imposades pels estats europeus han afectat de ple els oligarques russos, que s'han convertit en pàries. Qui són? A "Oligarques", un equip de l'agència francesa Ligne de Front ha investigat durant mesos alguns d'aquests potentats propers al Kremlin, les seves possessions, la seva activitat i els sistemes que han fet servir per eludir les sancions. I les misterioses morts d'alguns d'ells
Des de la invasió d'Ucraïna, el febrer de l'any passat, les sancions imposades pels estats europeus han afectat de ple els oligarques russos, que s'han convertit en pàries. Qui són? A "Oligarques", un equip de l'agència francesa Ligne de Front ha investigat durant mesos alguns d'aquests potentats propers al Kremlin, les seves possessions, la seva activitat i els sistemes que han fet servir per eludir les sancions. I les misterioses morts d'alguns d'ells
A Catalunya hi ha 200.000 senglars, una espècie salvatge que causa danys importants a l'agricultura, provoca milers d'accidents de trànsit i amenaça d'encomanar la pesta porcina als porcs domèstics. Els caçadors maten 60.000 senglars a l'any, però no són suficients per aturar la plaga. Com s'han de controlar, doncs? Aquesta és la pregunta que vol respondre el reportatge "Senglar, el veí salvatge".
A Catalunya hi ha 200.000 senglars, una espècie salvatge que causa danys importants a l'agricultura, provoca milers d'accidents de trànsit i amenaça d'encomanar la pesta porcina als porcs domèstics. Els caçadors maten 60.000 senglars a l'any, però no són suficients per aturar la plaga. Com s'han de controlar, doncs? Aquesta és la pregunta que vol respondre el reportatge "Senglar, el veí salvatge".
Viatjar en tren contamina sis vegades menys que fer-ho en avió. El reportatge "Europa, a un cop de tren?" analitza si és viable el projecte de convertir la xarxa ferroviària europea en el metro del futur per connectar les grans ciutats. En una Europa que aposta per reduir al màxim les emissions de gasos contaminants, serem capaços de substituir l'avió pel tren per moure'ns pel continent?
Viatjar en tren contamina sis vegades menys que fer-ho en avió. El reportatge "Europa, a un cop de tren?" analitza si és viable el projecte de convertir la xarxa ferroviària europea en el metro del futur per connectar les grans ciutats. En una Europa que aposta per reduir al màxim les emissions de gasos contaminants, serem capaços de substituir l'avió pel tren per moure'ns pel continent?
És possible substituir l'avió pel tren en els desplaçaments pel continent europeu? La Comissió Europea invertirà 500 milions d'euros per connectar les xarxes ferroviàries de les principals ciutats europees. Però, què s'hi està fent? On són els esculls? Un equip del "30 minuts" ha recorregut "Europa, a un cop de tren?" per comprovar-ho
És possible substituir l'avió pel tren en els desplaçaments pel continent europeu? La Comissió Europea invertirà 500 milions d'euros per connectar les xarxes ferroviàries de les principals ciutats europees. Però, què s'hi està fent? On són els esculls? Un equip del "30 minuts" ha recorregut "Europa, a un cop de tren?" per comprovar-ho
"Dels cotxes fins a les fàbriques, dels centres de dades fins a les comunicacions, tot depèn dels semiconductors. Són més importants que el petroli." Ho afirmen els experts del reportatge "La guerra dels xips", en què queda clar el paper estratègic que tenen els microxips en l'equilibri de la geopolítica mundial. El control de la producció enfronta països que volen recuperar el lideratge al món, mantenir posicions o guanyar la cursa. Europa, per ara, no sembla que pugui quedar en bona posició.
"Dels cotxes fins a les fàbriques, dels centres de dades fins a les comunicacions, tot depèn dels semiconductors. Són més importants que el petroli." Ho afirmen els experts del reportatge "La guerra dels xips", en què queda clar el paper estratègic que tenen els microxips en l'equilibri de la geopolítica mundial. El control de la producció enfronta països que volen recuperar el lideratge al món, mantenir posicions o guanyar la cursa. Europa, per ara, no sembla que pugui quedar en bona posició.
Cadascun dels dispositius tecnològics que fem servir diàriament depenen dels microxips. L'escassedat d'aquests components, accentuada durant la pandèmia, ha desencadenat una crisi global. "La guerra dels xips" explica la lluita acarnissada entre els Estats Units i la Xina per dominar la indústria dels xips i liderar l'economia mundial.
Cadascun dels dispositius tecnològics que fem servir diàriament depenen dels microxips. L'escassedat d'aquests components, accentuada durant la pandèmia, ha desencadenat una crisi global. "La guerra dels xips" explica la lluita acarnissada entre els Estats Units i la Xina per dominar la indústria dels xips i liderar l'economia mundial.
Més enllà dels recents canvis polítics i geoestratègics a Finlàndia, David Gambarte, català resident a Espoo, a la regió d'Uusimaa, que inclou Hèlsinki, ens convida a entendre les claus socials de l'èxit del país, que encapçala des de fa temps el rànquing de la felicitat mundial. L'estreta relació amb la natura, la conciliació laboral i les relacions humanes no jeràrquiques estan al darrere de la satisfacció dels finlandesos amb la seva manera de viure.
Més enllà dels recents canvis polítics i geoestratègics a Finlàndia, David Gambarte, català resident a Espoo, a la regió d'Uusimaa, que inclou Hèlsinki, ens convida a entendre les claus socials de l'èxit del país, que encapçala des de fa temps el rànquing de la felicitat mundial. L'estreta relació amb la natura, la conciliació laboral i les relacions humanes no jeràrquiques estan al darrere de la satisfacció dels finlandesos amb la seva manera de viure.
Finlàndia ha estat escollida sis vegades per les Nacions Unides com el país més feliç del món. Així ho senten els 5,5 milions de finlandesos, tot i tenir un dels climes més durs del planeta. "Finlàndia, el país més feliç del món" analitza les claus del sistema, que viu un moment de canvi pel seu ingrés a l'OTAN i la victòria conservadora a les últimes eleccions.
Finlàndia ha estat escollida sis vegades per les Nacions Unides com el país més feliç del món. Així ho senten els 5,5 milions de finlandesos, tot i tenir un dels climes més durs del planeta. "Finlàndia, el país més feliç del món" analitza les claus del sistema, que viu un moment de canvi pel seu ingrés a l'OTAN i la victòria conservadora a les últimes eleccions.
"La gran distracció" és el retrat d'una preocupació: el temps fora de control que els adolescents dediquen al mòbil i a les pantalles recreatives. Les estadístiques són alarmants, properes a les d'addiccions: més d'un 31% es connecten més de cinc hores al dia, i el cap de setmana, dos de cada deu nois i noies ho fan durant tot el dia.
"La gran distracció" és el retrat d'una preocupació: el temps fora de control que els adolescents dediquen al mòbil i a les pantalles recreatives. Les estadístiques són alarmants, properes a les d'addiccions: més d'un 31% es connecten més de cinc hores al dia, i el cap de setmana, dos de cada deu nois i noies ho fan durant tot el dia.
"Kings League, comença la partida" recull els diversos punts de vista sobre aquest fenomen i la nova visió del futbol, amb la intervenció de Gerard Piqué, Javier Tebas, els presidents dels equips que participen en aquesta Lliga i dels clubs afectats per la marxa de jugadors, entre altres. L'estrena del reportatge coincideix amb la primera final de la Kings League, al Camp Nou, que retransmet TV3 en diferit després del "30 minuts".
"Kings League, comença la partida" recull els diversos punts de vista sobre aquest fenomen i la nova visió del futbol, amb la intervenció de Gerard Piqué, Javier Tebas, els presidents dels equips que participen en aquesta Lliga i dels clubs afectats per la marxa de jugadors, entre altres. L'estrena del reportatge coincideix amb la primera final de la Kings League, al Camp Nou, que retransmet TV3 en diferit després del "30 minuts".
Aquesta és la pregunta que es fa Òscar Pérez-Dolz després de transmetre per TV3 amb Víctor Patsi la gran final de la Kings League a l'Spotify Camp Nou, una experiència immersiva que analitza en aquest article.
Aquesta és la pregunta que es fa Òscar Pérez-Dolz després de transmetre per TV3 amb Víctor Patsi la gran final de la Kings League a l'Spotify Camp Nou, una experiència immersiva que analitza en aquest article.
Fa gairebé tres anys que no hi ha precipitacions generoses a Catalunya. "No plou prou" i falta aigua per abastir el consum que tenim actualment. Un equip del "30 minuts" ha recorregut Catalunya els últims mesos per mostrar com la sequera està posant en tensió territoris molt diversos.
Fa gairebé tres anys que no hi ha precipitacions generoses a Catalunya. "No plou prou" i falta aigua per abastir el consum que tenim actualment. Un equip del "30 minuts" ha recorregut Catalunya els últims mesos per mostrar com la sequera està posant en tensió territoris molt diversos.
