"Ni oblit ni perdó", a "30 minuts"

El 1992, quan Esad Landzo només tenia 19 anys, va començar la guerra de Bòsnia. Esad va ser mobilitzat per les forces bosnianes i destinat al camp de Celebici, conegut per abusos i tortures a presoners de guerra, molts dels quals eren civils. Va ser un dels guardians del camp, on va cometre els crims pels quals, un cop acabada la guerra, va ser denunciat i jutjat a la Haia. El 1998 va ser condemnat a 15 anys per tortures, crims de guerra i crims contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia, i n'ha passat deu tancat a Finlàndia. Un cop en llibertat, es va proposar anar a buscar alguns dels homes que va torturar per mostrar el seu penediment i demanar perdó pel sofriment que va causar. El reportatge "Ni oblit ni perdó" recull els moments en què Esad es retroba amb expresoners del camp de Celebici, amb qui parla, i com, malgrat el remordiment que mostra, ells no han oblidat ni perdonen la violència que van patir per part seva. Aquests dies, quan fa 23 anys de la matança de Srebrenica, on més de 8.000 persones van ser assassinades a mans de les forces serbobosnianes, en el pitjor genocidi d'aquella guerra, cap dels condemnats per aquella matança ha demanat perdó. Per això pren una especial significació el gest d'Esad Landzo cap a les seves víctimes, una acció que no sempre ha trobat la comprensió de la seva família ni dels seus veïns musulmans, que tampoc obliden ni perdonen els múltiples crims que es van cometre contra ells aquells anys. Un reportatge de: Lars Feldballe-Petersen Imatge: Jarkko Virtanen