Diumenge, a les 21.55, a TV3

El model de mobilitat, a debat, a "30 minuts"

Ha arribat el moment de comprar-se un vehicle elèctric? Els senyals que arriben del govern així ho indiquen. Rebaixa de l'IVA i subvencions generoses intenten fer aquest relleu el més atractiu possible. Els ecologistes diuen que no: l'opció no és comprar-se un altre cotxe, l'opció és renunciar-hi i moure's de manera sostenible, a peu, en bicicleta o en transport públic. Però, amb el retorn de la "normalitat", els carrers han recuperat el trànsit i els embussos. Haurà estat, el Covid-19, un miratge, o alguna cosa està canviant?
mobilitat, carril bici a Barcelona

La mobilitat elèctrica està de moda. La gasolina i encara més el dièsel semblen condemnats. Exempcions d'impostos, aparcament gratuït, recàrregues de franc i ajudes per a la compra empenyen a fer una transició cap al motor elèctric, el "zero emissions", que tot i això encara aixeca dubtes. El vehicle elèctric és car, l'autonomia és reduïda i falten més punts de càrrega. Els defensors del cotxe elèctric responen destacant-ne l'estalvi en combustible, que no contamina i el confort de conduir un motor elèctric, silenciós i sense vibracions.

"Qui prova una de les nostres motos, no torna enrere", afirma el director de Silence, el fabricant català de motos elèctriques, líder en vendes a Espanya, mentre convida a foragitar el motor de combustió de les ciutats.

Els ecologistes, en canvi, posen en dubte aquesta sostenibilitat i les emissions zero. Si s'analitza el CO2 que es produeix per fabricar un vehicle elèctric i es compara amb un de combustió, aquest últim hi surt guanyant de forma clara. Podria recórrer 50.000 km i només llavors hauria emès el CO2 de fabricar un cotxe elèctric. Una petjada ecològica per a un vehicle d'ús particular que molt sovint només transportarà una sola persona. Tot un exemple d'insostenibilitat. Les crítiques, però, van molt més enllà, amb l'ull posat en el canvi climàtic. Cal reduir la mobilitat de tots aquells mitjans que no siguin sostenibles al 100%, i això, a més d'un canvi radical d'estil de vida, vol dir anar a peu, en bicicleta o en transport públic. Un transport públic que ha quedat ferit, davant de la por dels passatgers d'encomanar-se el virus, un transport públic que, d'altra banda, tothom reconeix que és l'única opció per garantir la mobilitat.

Com s'entreveu que seran les ciutats del futur? Quin model de mobilitat hi haurà? Aconseguirà, el transport públic, garantir el dret a la mobilitat amb prou agilitat, també a l'àrea metropolitana i als municipis dels voltants? S'invertiran els diners que necessita aquest transport públic de qualitat? Catalunya pot disposar de prou fonts d'energies renovables com per fer possible una electrificació del parc mòbil? I fins a quin punt són sostenibles els molins de vent i les plaques fotovoltaiques? N'hi haurà per a tots? La mobilitat que vindrà és, sense cap mena de dubte, un dels reptes majúsculs dels pròxims anys.

Un reportatge de: Jordi Regàs i Carles Señalada

Imatge: Bernat Suñé i Carles Señalada

Producció: Jèssica Montaner

Anar al contingut