"Morir pels drets", joves amenaçats de mort per lluitar pels drets dels indígenes i els camperols, a "30 minuts"

En molts països, defensar els drets humans més bàsics pot representar un risc molt alt per a la pròpia vida. És el cas del Cesar Galarza, de la Katherin Arias, de la Diana Martínez i de la Lilia Prado. Com pot ser que quatre joves compromesos en la defensa dels drets dels pobles indígenes i dels camperols dels departaments del Cauca, del Meta i del Guaviare, a Colòmbia i a l'estat mexicà de Michoacan, puguin morir per defensar drets humans? Un equip del programa els ha seguit en els seus països d'origen i a Catalunya, on han estat acollits durant sis mesos pel Programa català de protecció a defensores i defensors dels drets humans (PCPDDH) de la Generalitat de Catalunya, gestionat per la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Diana Martínez, Katherin Arias, César Galarza i Lilia Prado participen en el Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans (Reportatge "Morir pels drets") Al César, a la Katherin, a la Diana i a la Lilia els han amenaçat i perseguit, i han patit atemptats per alçar les seves veus en la defensa de la vida i del territori. Les amenaces provenen de grups armats il·legals que es disputen el territori i del narcotràfic i el crim organitzat, però també de les forces de seguretat, la policia i l'exèrcit d'aquests països. Uns i altres consideren que la denúncia que fan aquests defensors dels drets humans, de la vulneració dels drets de les persones, són un entrebanc per a les seves activitats, i per això no dubten a fer tot el possible per silenciar-los, fins i tot assassinar-los. Milers de persones al funeral del líder Miller Correa, assassinat pel grup criminal Águilas Negras (Reportatge "Morir pels drets") El poble nasa, al funeral del conseller Miller Correa, assassinat pel grup criminal Águilas Negras (Reportatge "Morir pels drets") Al nord del Cauca, el Cesar i la Katherin viuen amagats amb els seus dos fills i sovint han de canviar de lloc de residència quan se senten massa exposats i els fan arribar amenaces de mort. El seu compromís és amb el seu poble, els Nasa, una de les 11 nacions originàries del Cauca. El poble Nasa, com altres pobles indígenes, s'han trobat, històricament, enmig d'un foc creuat. Durant quatre dècades, va ser entre les FARC, els altres grups armats, els narcotraficants i l'exèrcit. Però els enfrontaments no es van acabar amb els Acords de Pau i han seguit amb els grups que no van acceptar l'acord i les organitzacions criminals vinculades al narcotràfic. Des del 2016 ja són més de 300, les persones defensores del territori i líders indígenes assassinades per aquests grups armats. "Aquí molesta qualsevol acte de resistència. Qualsevol que s'aixequi contra el sistema, molesta, i simplement els fan callar i la manera de fer-los callar és matant-los. És una autocensura per la por del que et poden fer. Però també hi ha la indignació de dir: "Jo soc la veu i tampoc puc callar", ens diu el Cesar Galarza, que treballa com a comunicador de la comunitat Nasa i és cantant. Enterrament de Marcos Camayo, exgovernador de Las Delicias (Reportatge "Morir pels drets") Organitzacions com Maloka Colòmbia fan l'acompanyament, la defensa i la denúncia de la situació que pateixen les persones que defensen els drets humans i són ells els que han proposat al Cesar i la Katherin, que el programa de protecció de l'Agència Catalana de Cooperació els aculli per deixar d'estar en el punt de mira, si més no durant un temps. "Encara que en aquest moment ens toca marxar perquè la situació de violència ens impedeix seguir aquí, aquesta cerimònia és com dir que, com a família: ens estem plantant aquí i estem convençuts que tornarem per transformar això", comenta la Katherin, en un moment de la cerimònia de la sembra de la placenta de la seva filla Libertad. César Galarza i Katherin Arias planten la placenta de la seva filla Libertad al costat de la seva casa familiar. Aquesta és una cerimònia ancestral (Reportatge "Morir pels drets") Al departament del Meta i Guaviare trobem la Diana Martínez, una jove molt compromesa amb la causa camperola, com la seva mare, la Doris Rivera, totes dues perseguides per la denúncia que fan dels crims contra la humanitat que s'han comès i encara es continuen fent en aquesta regió. Per això l'ONG IAP( Internacional Action for Peace) l'ha triat perquè participi en el programa de protecció, com el Cesar i la Katherin. Trobem la Diana i la seva mare a Puerto Cachicamo, en una marxa d'un grup de camperols que s'ha enfrontat a uns militars que han ocupat una finca particular. Tenen por que els vulguin arrencar les plantes de coca, l'únic mitjà de supervivència de molts d'ells i per això els exigeixen que se'n vagin. Al final ho aconsegueixen. Diana Martínez és una defensora dels drets humans compromesa amb la causa camperola. Participa en una marxa per fer fora els militars que han ocupat una finca (Reportatge "Morir pels drets") "Aquesta és la realitat que tenim a Colòmbia. Els que se suposa que haurien de vetllar per la nostra seguretat i integritat són els que venen aquí a aquests territoris a atropellar-nos, són els que venen a violentar-nos, els que ens generen por", diu Pablo Parrado, el portaveu de la protesta en el discurs que fa als camperols al final de la marxa. La Diana Martínez es queixa que per posar-se al davant de la defensa dels drets dels camperols, se la posi al mateix sac dels grups armats que controlen el territori. "El fet de viure en una regió on sempre han existit guerrilles, no em fa guerrillera. El fet de lluitar per uns drets, per una educació, per una salut, per un benestar amb igualtat, no em fa guerrillera". Però el fet és que fins a la victòria de Gustavo Petro, els governs anteriors van acusar els defensors dels drets humans de connivència amb els criminals i els guerrillers. "Això és el que no ha volgut entendre el govern, el treball que fem les organitzacions socials, les organitzacions defensores dels drets humans, en aquests exercicis de protesta". La quarta de les defensores dels drets humans que seguim en el reportatge es diu Lilia Prado i viu a Nahuatzen, un municipi de l'estat de Michoacán, a Mèxic. L'any 2015, aquest municipi va decidir autodeterminar-se, tal com permet la Constitució, als territoris amb població indígena que vulguin regir-se segons els seus usos i costums. Uns anys abans ho havia fet Cheran, el municipi veí, i van decidir seguir les seves passes. Van crear un consell indígena per governar el municipi en substitució de l'Ajuntament i va ser reconegut dos anys després per l'estat de Michoacán. Però el novembre del 2018, la comunitat indígena purepechá es va revoltar contra l'estigmatització i persecució que patien per part del governador de l'Estat. La protesta va acabar amb aldarulls, amb ferits per trets i amb l'empresonament de tres dels líders del moviment indígena. Va ser l'escapçament definitiu del procés de lliure determinació de Nahuatzen. Lilia Prado, defensora dels drets humans, i quinze dones més, van muntar als boscos de Nahuatzen els seus ruscos d'abelles per protegir el boscos (Reportatge "Morir pels drets") La Lilia Prado va formar part del Consell Jove de Nahuatzen i creu que la lliure determinació és l'única sortida per protegir aquest territori i les persones que hi viuen. "No tenim un govern que ens cuidi, que ens doni suport, el que tenim és ple de corrupció, té llaços amb els narcotraficants. L'únic que podem fer és cuidar-nos entre nosaltres, la nostra comunitat, amb les aliances que fem amb les comunitats veïnes." Però pels seus posicionaments, la Lilia ha estat amenaçada i ha patit un intent d'atropellament. Per això l'ONG Taula per Mèxic l'ha triada com a persona a protegir dins del programa català de protecció, una iniciativa que pretén reforçar les lluites d'aquestes persones amb un temps de cures i formació, com explica la responsable de comunicació de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Marta Grau: "Aquestes persones posen la seva vida en perill cada dia i veuen i viuen violacions de drets humans i això va passant factura amb el temps. Una cooperació com la catalana, que té per objectiu la defensa i la promoció dels drets humans a tot el món, té tot el sentit cuidar, protegir i enfortir aquestes persones. Es tracta de defensar les persones que ens defensen." El reportatge "Morir pels drets" segueix, durant sis mesos, aquestes quatre persones defensores dels drets humans, durant la seva estada a Catalunya. Els veiem en els actes d'incidència que han fet al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu, però també en les xerrades a la universitat, en concerts de denúncia i en esdeveniments on han fet arribar les seves realitats i les lluites que porten a terme als seus respectius països. Katherin Arias, defensora dels drets humans, intervé al Parlament de Catalunya per denunciar la persecució que pateixen (Reportatge "Morir pels drets") Durant el temps que han passat a Catalunya, tant a Colòmbia com a Mèxic han seguit criminalitzant, amenaçant i assassinant líders indígenes i defensores dels drets humans. Tot i així, tots quatre decideixen tornar als seus països per continuar les seves lluites, encara que això els pugui costar la vida, com ens diu la Katherin recordant el que li va dir el Cesar quan sospesaven la possibilitat de demanar asil. "Estàvem com en una cruïlla entre el risc de tornar i ell em deia: «Prefereixo que em matin a estar aquí de genolls, pidolant menjar o un espai.» O sigui, si alguna cosa hem defensat al nostre poble ha estat la dignitat i per això s'ha caracteritzat la lluita de la nostra gent. Per això tornem." Un reportatge de Carles Solà i Francesc Pou Imatge i muntatge: Txus Navarro Producció: Dani Barea i Hanneke van Spaandonk Una producció de TV3 amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. &#128242; #DefensorsDDHHTV3

"Morir pels drets", joves amenaçats de mort per lluitar pels drets dels indígenes i els camperols, a "30 minuts"

En el 74 aniversari de la declaració universal dels drets humans, els drets més bàsics continuen sent vulnerats arreu. El reportatge "Morir pels drets" viatja a Colòmbia i Mèxic per conèixer en Cesar, la Katherin, la Diana i la Lilia